Urbanisme i sostenibilitat: l'Anella Verda de Vic



Les ciutats mitjanes han de créixer evitant els problemes de les grans ciutats que s'han desenvolupat durant el segle XX d'esquena al seu entorn natural. Conèixer la problemàtica de les grans concentracions urbanes permetrà a les ciutats mitjanes créixer avui d'una manera sostenible i plenament integrada a l'entorn. Vic és una d'aquestes ciutats mitjanes de Catalunya que fa temps que s'amplia urbanísticament força. Els seus cinquanta mil habitants necessiten cada vegada més serveis, moderns i amplis, però és fonamental evitar les errades comeses en moltes altres ciutats catalanes que han crescut d'esquena a la sostenibilitat. Vic ha portat a terme diferents actuacions que van en bona direcció, quant a mantenir aquesta connexió amb el seu entorn natural, però també cultural i històric que podem trobar més enllà de la zona urbana, i que no ha d'estar separat dels carrers de la ciutat, sinó directament imbricats. Una d'aquestes bones accions ha estat la creació de l'Anella Verda de Vic, una ruta per realitzar a peu o en bicicleta. L'any 2021 es va celebrar el 10è aniversari del disseny i posada en servei de la ruta, una molt bona notícia per a Vic, i que pot servir d'exemple per a altres ciutats mitjanes catalanes que també estan en un procés de fort creixement.
L'Anella Verda de Vic √©s una ruta senyalitzada per l'ajuntament entorn de la ciutat, que permet visitar paratges de valor ecol√≤gic, paisatg√≠stic, hist√≤ric i cultural. L'Anella es completa amb dos enlla√ßos que travessen el terme municipal passant pel centre del nucli urb√†, enlla√ßant-los d'est a oest (E1) i de nord a sud (E2). La suma dels 24 quil√≤metres del recorregut circular perimetral i els dos enlla√ßos arriba a 32 quil√≤metres. L'enlla√ß E1 passa per la llera del riu M√®der, on es pot gaudir d'un agradable bosc de ribera amb verns, freixes i salzes, un h√†bitat molt interessant per la fauna i flora que s'hi pot trobar. A l'oficina de turisme de Vic podrem recollir un pl√†nol de l'Anella perfectament editat i ben il·lustrat, amb bones explicacions. Iniciem el nostre recorregut pel pont de Queralt.



Pont de Queralt
√Čs un dels ponts m√©s antics de la ciutat, referenciat ja al segle XI. Per aqu√≠ arribava el cam√≠ ral de Barcelona i, travessant el riu M√®der, s'entrava a la ciutat medieval. Comencem direcci√≥ est, resseguint la llera del riu pel marge dret, travessant el parc de Rovira i Virgili fins a arribar a l'aiguabarreig del M√®der amb el Gurri. El M√®der √©s l'afluent m√©s important del Gurri, riu que neix al Montseny i aboca les seves aig√ľes al Ter. En √®poques de pluges intenses es pot veure la diferent coloraci√≥ de cada un dels rius (vermell el Gurri, marron√≥s el M√®der), causada per la variada geologia per on discorren.
De l'aiguabarreig prenem direcci√≥ nord seguint la llera del Gurri. A llevant del riu s'hi aixeca el ve√Įnat de Sant Ll√†tzer. Continuem fins a arribar al meandre del Pas. Aqu√≠ hi havia, fins a 1863, un gran meandre que va ser modificat de manera natural per un gran aiguat. A l'extrem, ensotada al peu del cam√≠, hi ha la font del Pas. Continuem per la llera, que ara pren direcci√≥ llevant fins a passar el pont de Ferro del Molist, interessant obra d'enginyeria del segle XX. Despr√©s del pont podem canviar de marge i arribar a visitar la roureda del Cantarell, formada per roures martinencs que arriben als tres-cents anys.
Entre el bosc de ribera destaca la noguera i el sa√ľc. Les esp√®cies que creixen al bosc de ribera tenen resist√®ncia davant possibles riuades i capacitat per suportar inundacions peri√≤diques. Les riberes tenen un gran valor ecol√≤gic per la singularitat dels seus h√†bitats i la formaci√≥ d'un microclima diferenciat.

Pont del Bruguer
Arribem a l'antic cam√≠ ral de Vic a Folgueroles. Per salvar el riu Gurri es va iniciar la construcci√≥ del pont del Bruguer el 1348, per√≤ les obres es van aturar a causa de la pesta Negra (el pont es va acabar el 1434). √Čs considerat una de les construccions g√≤tiques m√©s majestuoses de Vic. El pont disposa de cinc arcs de mig punt rebaixats que recolzen sobre quatre piles fonamentades al llit del riu. Despr√©s trobem prop de la llera la font del Cantarell. En aquest moment abandonem el Gurri, i el cam√≠ senyalitzat de l'Anella pren direcci√≥ oest. Entrem de nou a la trama urbana de Vic, pel carrer de la Mare de D√©u dels Munts.

Puig dels Jueus
 L'Anella Verda ascendeix fins a un dels turons que envolten la ciutat. S'anomenen turons, testimoni a les petites elevacions que sobresurten de la plana, restes geol√≤giques del proc√©s d'erosi√≥ que pat√≠ la plana osonenca. Puig dels Jueus t√© aquest nom perqu√® a mitjan segle XIV va situar-s'hi un cementiri hebreu. Avui en dia √©s un bosc de roures, alzines, lledoners, pollancres i √†lbers. Hi ha una bassa que atrau una gran varietat d'ocells, entre el que destaca el blauet, que podem veure en temps de la seva migraci√≥. Un tradicional mol√≠ de vent bomba l'aigua del subsol per alimentar la bassa.
Descendim del tur√≥ fins a travessar la carretera de Manlleu, avui convertida en una art√®ria urbana de Vic. L'Anella Verda ens porta al parc de l'Era d'en Sell√©s, que cont√© un arbor√®tum amb fins a 64 arbres d'or√≠gens molt diversos, tots ells senyalitzats amb un r√®tol que cont√© el nom en tres idiomes.
Creuem el ferrocarril, que aqu√≠ passa soterrat pel parc del doctor Jordi Sala i Soler i per la carretera de Gurb, i ascendim al tur√≥ del Castell d'en Planes. Just en l'acc√©s al tur√≥ trobem la font del Puig Genp√≠. Pugem a un altre dels turons testimoni que delimiten el nord de la ciutat de Vic. Tornem a descendir lleugerament, i passem per sobre de l'antiga N-152 entrant a la Zona Esportiva. Molt proper hi ha la font de l'Ausoneta i l'alberg Canonge Collell. Entorn del Club Pat√≠ Vic s'origina l'enlla√ß E1 de l'Anella Verda. Continuem la senyalitzaci√≥ a ponent, abandonant el terme municipal de Vic i entrant a Gurb. Passem pel Serrat de l'Ausoneta, al peu del qual t√© les instal·lacions el Club Tenis Vic.

Sant Sebastià
El cam√≠ per on fem via ens permet entendre la vida rural a la Plana. A l'al√ßada del rec de l'Esperan√ßa creuem per sobre la C-17. M√©s enll√† passem per davant de Can Joan Xic i ens aproximem a la C-25, tot i que no la creuarem. L'Anella pren direcci√≥ sud, per davant de la Casanova de Nadal i ja tornem al terme municipal de Vic. Travessem la C-154 i ara passem per diverses masies: el Franch, el Roure, i el Marc√©.
A la nostra dreta s'erigeix el turó de l'Ermengol i a la nostra esquerra el Serrat de Sant Ramon. Continuem a migdia, mirant a ponent veiem el pla de Sant Sebastià, coronat per un petit turó i encimbellat per la capella de Sant Sebastià, on el 1705 un grup de patriotes catalans va signar el Pacte dels Vigatans, defensant els drets de succió de l'arxiduc Carles, el que va suposar l'inici de la guerra de Successió.
Riera de Sant Joan del Gal√≠, i continuant a l'Anella, passats els masos de Girapells i Seramestra, veiem a sud com sobresurt el campanar de l'esgl√©sia de la Guixa. Tresquem una mica a oest i s'arriba altra vegada al M√®der. Resseguint la llera s'inicia l'enlla√ß E1 que ens retorna al centre urb√†. L'Anella recorre la llera del riu en sentit oest fins a creuar la BV-4316. Passada la via asfaltada ens trobem amb el mas la Riera, i a partir d'aqu√≠ abandonem el M√®der. Una petita ascensi√≥ en ziga-zaga ens permet arribar fins a l'esgl√©sia rom√†nica de Sant Mart√≠ de Sentfores, avui en ru√Įnes. Va ser esgl√©sia parroquial fins que al segle XIX es va construir el temple de Sant Mart√≠ al nucli urb√† de la Guixa. L'Anella pren direcci√≥ sud, passant per Can Conill i Can Relat.

Les Costes Males
Es tracta d'una formaci√≥ geomorfol√≤gica de xaragalls desenvolupats sobre margues blaves, amb elevat inter√®s paleontol√≤gic gr√†cies a la pres√®ncia de f√≤ssils marins. Aquests paratges tamb√© reben el nom de "badlands". En sortir de les Costes Males emprenem el cam√≠ paral·lel al rec de Can Relat. A l'al√ßada de mas Caularons, mirant a sud podem intuir entre el boscam les restes del castell de Sentfores coronat un petit cimal.
La ruta passa per la creu del Pujolar. Continuant a llevant travessem camps de cultiu i a la nostra dreta veiem la pineda del Pujolar, amb m√©s de 200 exemplars, que √©s una mostra de pineda plantada antigament com dot de la pubilla del mas. L'Anella avan√ßa cap a l'est, primer creuant el rec de l'√Älber, i despr√©s per al Blanc i el Verdaguer. El recorregut agafa direcci√≥ nord i passem per sota la C-17. Seguim la pista terrera que era el cam√≠ ral del poble de Malla a Vic. Creuem l'antiga N-152 i tamb√© el ferrocarril. Reprenem primer per l'avinguda dels Pa√Įsos Catalans, encarant la serra de Senferm i pels masos Riera, la Meravella i el Graci√†.

El Gurri
Tornem a ser al Gurri. L'Anella ressegueix ara el riu en direcci√≥ nord, amb els seus bonics meandres, fruit del poc desnivell del curs fluvial en aquesta zona. Un dels exemples m√©s caracter√≠stics de meandres √©s el de Benages, amb doble marrada. Per la llera veiem el pou de can Ton i despr√©s el pou de Cantalamor. Passant per una palanca a l'altre costat del riu, arribem a mas el Merc√®. Passem per l'Horta Fonda i el torrent de Sant Jaume i, desviant-nos un xic de la llera, la font de Sant Pere. Es tracta d'una font, ensotada dos metres respecte a l'actual nivell del terreny, restaurada el 1911 per l'arquitecte Pericas. Reprenem al nord i tornem a l'aiguabarreig dels dos rius de Vic. Prenem l'enlla√ß E1 que ens portar√† de nou al pont de Queralt.

A més de l'Anella Verda, la regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vic ha dissenyat sis itineraris complementaris, que ens permeten arribar fins a la capella de Sant Sebastià, la Guixa/Sentfores o l'ermita de Sant Francesc s'hi Moria. Cal valorar molt positivament aquesta feina de relacionar la zona urbana que es va expandint amb el seu entorn natural, però també cultural i històric. L'Anella Verda de Vic és un exemple que altres ciutats mitjanes catalanes en expansió poden mirar, per expandir les zones urbanes però sense menystenir el territori, propiciant un creixement sostenible i harmònic. Més informació de l'Anella Verda a: http://hdl.handle.net/2117/389937
Dr. Oscar Farrerons Vidal
Universitat Politècnica de Catalunya
Publica un comentari a l'entrada

Comentaris