Les ciutats mitjanes han de créixer evitant els problemes de les grans ciutats que s'han desenvolupat durant el segle XX d'esquena al seu entorn natural. Conèixer la problemàtica de les grans concentracions urbanes permetrà a les ciutats mitjanes créixer avui d'una manera sostenible i plenament integrada a l'entorn. Vic és una d'aquestes ciutats mitjanes de Catalunya que fa temps que s'amplia urbanísticament força. Els seus cinquanta mil habitants necessiten cada vegada més serveis, moderns i amplis, però és fonamental evitar les errades comeses en moltes altres ciutats catalanes que han crescut d'esquena a la sostenibilitat. Vic ha portat a terme diferents actuacions que van en bona direcció, quant a mantenir aquesta connexió amb el seu entorn natural, però també cultural i històric que podem trobar més enllà de la zona urbana, i que no ha d'estar separat dels carrers de la ciutat, sinó directament imbricats. Una d'aquestes bones accions ha estat la creació de l'Anella Verda de Vic, una ruta per realitzar a peu o en bicicleta. L'any 2021 es va celebrar el 10è aniversari del disseny i posada en servei de la ruta, una molt bona notícia per a Vic, i que pot servir d'exemple per a altres ciutats mitjanes catalanes que també estan en un procés de fort creixement. L'Anella Verda de Vic és una ruta senyalitzada per l'ajuntament entorn de la ciutat, que permet visitar paratges de valor ecològic, paisatgístic, històric i cultural. L'Anella es completa amb dos enllaços que travessen el terme municipal passant pel centre del nucli urbà, enllaçant-los d'est a oest (E1) i de nord a sud (E2). La suma dels 24 quilòmetres del recorregut circular perimetral i els dos enllaços arriba a 32 quilòmetres. L'enllaç E1 passa per la llera del riu Mèder, on es pot gaudir d'un agradable bosc de ribera amb verns, freixes i salzes, un hàbitat molt interessant per la fauna i flora que s'hi pot trobar. A l'oficina de turisme de Vic podrem recollir un plànol de l'Anella perfectament editat i ben il·lustrat, amb bones explicacions. Iniciem el nostre recorregut pel pont de Queralt.
Pont de Queralt
És un dels ponts més antics de la ciutat, referenciat ja al segle XI. Per aquí arribava el camí ral de Barcelona i, travessant el riu Mèder, s'entrava a la ciutat medieval. Comencem direcció est, resseguint la llera del riu pel marge dret, travessant el parc de Rovira i Virgili fins a arribar a l'aiguabarreig del Mèder amb el Gurri. El Mèder és l'afluent més important del Gurri, riu que neix al Montseny i aboca les seves aigües al Ter. En èpoques de pluges intenses es pot veure la diferent coloració de cada un dels rius (vermell el Gurri, marronós el Mèder), causada per la variada geologia per on discorren. De l'aiguabarreig prenem direcció nord seguint la llera del Gurri. A llevant del riu s'hi aixeca el veïnat de Sant Llàtzer. Continuem fins a arribar al meandre del Pas. Aquí hi havia, fins a 1863, un gran meandre que va ser modificat de manera natural per un gran aiguat. A l'extrem, ensotada al peu del camí, hi ha la font del Pas. Continuem per la llera, que ara pren direcció llevant fins a passar el pont de Ferro del Molist, interessant obra d'enginyeria del segle XX. Després del pont podem canviar de marge i arribar a visitar la roureda del Cantarell, formada per roures martinencs que arriben als tres-cents anys. Entre el bosc de ribera destaca la noguera i el saüc. Les espècies que creixen al bosc de ribera tenen resistència davant possibles riuades i capacitat per suportar inundacions periòdiques. Les riberes tenen un gran valor ecològic per la singularitat dels seus hàbitats i la formació d'un microclima diferenciat.
Pont del Bruguer Arribem a l'antic camí ral de Vic a Folgueroles. Per salvar el riu Gurri es va iniciar la construcció del pont del Bruguer el 1348, però les obres es van aturar a causa de la pesta Negra (el pont es va acabar el 1434). És considerat una de les construccions gòtiques més majestuoses de Vic. El pont disposa de cinc arcs de mig punt rebaixats que recolzen sobre quatre piles fonamentades al llit del riu. Després trobem prop de la llera la font del Cantarell. En aquest moment abandonem el Gurri, i el camí senyalitzat de l'Anella pren direcció oest. Entrem de nou a la trama urbana de Vic, pel carrer de la Mare de Déu dels Munts.
Puig dels Jueus
L'Anella Verda ascendeix fins a un dels turons que envolten la ciutat. S'anomenen turons, testimoni a les petites elevacions que sobresurten de la plana, restes geològiques del procés d'erosió que patí la plana osonenca. Puig dels Jueus té aquest nom perquè a mitjan segle XIV va situar-s'hi un cementiri hebreu. Avui en dia és un bosc de roures, alzines, lledoners, pollancres i àlbers. Hi ha una bassa que atrau una gran varietat d'ocells, entre el que destaca el blauet, que podem veure en temps de la seva migració. Un tradicional molí de vent bomba l'aigua del subsol per alimentar la bassa. Descendim del turó fins a travessar la carretera de Manlleu, avui convertida en una artèria urbana de Vic. L'Anella Verda ens porta al parc de l'Era d'en Sellés, que conté un arborètum amb fins a 64 arbres d'orígens molt diversos, tots ells senyalitzats amb un rètol que conté el nom en tres idiomes. Creuem el ferrocarril, que aquí passa soterrat pel parc del doctor Jordi Sala i Soler i per la carretera de Gurb, i ascendim al turó del Castell d'en Planes. Just en l'accés al turó trobem la font del Puig Genpí. Pugem a un altre dels turons testimoni que delimiten el nord de la ciutat de Vic. Tornem a descendir lleugerament, i passem per sobre de l'antiga N-152 entrant a la Zona Esportiva. Molt proper hi ha la font de l'Ausoneta i l'alberg Canonge Collell. Entorn del Club Patí Vic s'origina l'enllaç E1 de l'Anella Verda. Continuem la senyalització a ponent, abandonant el terme municipal de Vic i entrant a Gurb. Passem pel Serrat de l'Ausoneta, al peu del qual té les instal·lacions el Club Tenis Vic.
Sant Sebastià El camí per on fem via ens permet entendre la vida rural a la Plana. A l'alçada del rec de l'Esperança creuem per sobre la C-17. Més enllà passem per davant de Can Joan Xic i ens aproximem a la C-25, tot i que no la creuarem. L'Anella pren direcció sud, per davant de la Casanova de Nadal i ja tornem al terme municipal de Vic. Travessem la C-154 i ara passem per diverses masies: el Franch, el Roure, i el Marcé. A la nostra dreta s'erigeix el turó de l'Ermengol i a la nostra esquerra el Serrat de Sant Ramon. Continuem a migdia, mirant a ponent veiem el pla de Sant Sebastià, coronat per un petit turó i encimbellat per la capella de Sant Sebastià, on el 1705 un grup de patriotes catalans va signar el Pacte dels Vigatans, defensant els drets de succió de l'arxiduc Carles, el que va suposar l'inici de la guerra de Successió. Riera de Sant Joan del Galí, i continuant a l'Anella, passats els masos de Girapells i Seramestra, veiem a sud com sobresurt el campanar de l'església de la Guixa. Tresquem una mica a oest i s'arriba altra vegada al Mèder. Resseguint la llera s'inicia l'enllaç E1 que ens retorna al centre urbà. L'Anella recorre la llera del riu en sentit oest fins a creuar la BV-4316. Passada la via asfaltada ens trobem amb el mas la Riera, i a partir d'aquí abandonem el Mèder. Una petita ascensió en ziga-zaga ens permet arribar fins a l'església romànica de Sant Martí de Sentfores, avui en ruïnes. Va ser església parroquial fins que al segle XIX es va construir el temple de Sant Martí al nucli urbà de la Guixa. L'Anella pren direcció sud, passant per Can Conill i Can Relat.
Les Costes Males
Es tracta d'una formació geomorfològica de xaragalls desenvolupats sobre margues blaves, amb elevat interès paleontològic gràcies a la presència de fòssils marins. Aquests paratges també reben el nom de "badlands". En sortir de les Costes Males emprenem el camí paral·lel al rec de Can Relat. A l'alçada de mas Caularons, mirant a sud podem intuir entre el boscam les restes del castell de Sentfores coronat un petit cimal. La ruta passa per la creu del Pujolar. Continuant a llevant travessem camps de cultiu i a la nostra dreta veiem la pineda del Pujolar, amb més de 200 exemplars, que és una mostra de pineda plantada antigament com dot de la pubilla del mas. L'Anella avança cap a l'est, primer creuant el rec de l'Àlber, i després per al Blanc i el Verdaguer. El recorregut agafa direcció nord i passem per sota la C-17. Seguim la pista terrera que era el camí ral del poble de Malla a Vic. Creuem l'antiga N-152 i també el ferrocarril. Reprenem primer per l'avinguda dels Països Catalans, encarant la serra de Senferm i pels masos Riera, la Meravella i el Gracià.
El Gurri Tornem a ser al Gurri. L'Anella ressegueix ara el riu en direcció nord, amb els seus bonics meandres, fruit del poc desnivell del curs fluvial en aquesta zona. Un dels exemples més característics de meandres és el de Benages, amb doble marrada. Per la llera veiem el pou de can Ton i després el pou de Cantalamor. Passant per una palanca a l'altre costat del riu, arribem a mas el Mercè. Passem per l'Horta Fonda i el torrent de Sant Jaume i, desviant-nos un xic de la llera, la font de Sant Pere. Es tracta d'una font, ensotada dos metres respecte a l'actual nivell del terreny, restaurada el 1911 per l'arquitecte Pericas. Reprenem al nord i tornem a l'aiguabarreig dels dos rius de Vic. Prenem l'enllaç E1 que ens portarà de nou al pont de Queralt.
A més de l'Anella Verda, la regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vic ha dissenyat sis itineraris complementaris, que ens permeten arribar fins a la capella de Sant Sebastià, la Guixa/Sentfores o l'ermita de Sant Francesc s'hi Moria. Cal valorar molt positivament aquesta feina de relacionar la zona urbana que es va expandint amb el seu entorn natural, però també cultural i històric. L'Anella Verda de Vic és un exemple que altres ciutats mitjanes catalanes en expansió poden mirar, per expandir les zones urbanes però sense menystenir el territori, propiciant un creixement sostenible i harmònic. Més informació de l'Anella Verda a: http://hdl.handle.net/2117/389937
Les ciutats mitjanes han de créixer evitant els problemes de les grans ciutats que s'han desenvolupat durant el segle XX d'esquena al seu entorn natural. Conèixer la problemàtica de les grans concentracions urbanes permetrà a les ciutats mitjanes créixer avui d'una manera sostenible i plenament integrada a l'entorn. Vic és una d'aquestes ciutats mitjanes de Catalunya que fa temps que s'amplia urbanísticament força. Els seus cinquanta mil habitants necessiten cada vegada més serveis, moderns i amplis, però és fonamental evitar les errades comeses en moltes altres ciutats catalanes que han crescut d'esquena a la sostenibilitat. Vic ha portat a terme diferents actuacions que van en bona direcció, quant a mantenir aquesta connexió amb el seu entorn natural, però també cultural i històric que podem trobar més enllà de la zona urbana, i que no ha d'estar separat dels carrers de la ciutat, sinó directament imbricats. Una d'aquestes bones accions ha estat la creació de l'Anella Verda de Vic, una ruta per realitzar a peu o en bicicleta. L'any 2021 es va celebrar el 10è aniversari del disseny i posada en servei de la ruta, una molt bona notícia per a Vic, i que pot servir d'exemple per a altres ciutats mitjanes catalanes que també estan en un procés de fort creixement.
L'Anella Verda de Vic és una ruta senyalitzada per l'ajuntament entorn de la ciutat, que permet visitar paratges de valor ecològic, paisatgístic, històric i cultural. L'Anella es completa amb dos enllaços que travessen el terme municipal passant pel centre del nucli urbà, enllaçant-los d'est a oest (E1) i de nord a sud (E2). La suma dels 24 quilòmetres del recorregut circular perimetral i els dos enllaços arriba a 32 quilòmetres. L'enllaç E1 passa per la llera del riu Mèder, on es pot gaudir d'un agradable bosc de ribera amb verns, freixes i salzes, un hàbitat molt interessant per la fauna i flora que s'hi pot trobar. A l'oficina de turisme de Vic podrem recollir un plànol de l'Anella perfectament editat i ben il·lustrat, amb bones explicacions. Iniciem el nostre recorregut pel pont de Queralt.
De l'aiguabarreig prenem direcció nord seguint la llera del Gurri. A llevant del riu s'hi aixeca el veïnat de Sant Llàtzer. Continuem fins a arribar al meandre del Pas. Aquí hi havia, fins a 1863, un gran meandre que va ser modificat de manera natural per un gran aiguat. A l'extrem, ensotada al peu del camí, hi ha la font del Pas. Continuem per la llera, que ara pren direcció llevant fins a passar el pont de Ferro del Molist, interessant obra d'enginyeria del segle XX. Després del pont podem canviar de marge i arribar a visitar la roureda del Cantarell, formada per roures martinencs que arriben als tres-cents anys.
Entre el bosc de ribera destaca la noguera i el saüc. Les espècies que creixen al bosc de ribera tenen resistència davant possibles riuades i capacitat per suportar inundacions periòdiques. Les riberes tenen un gran valor ecològic per la singularitat dels seus hàbitats i la formació d'un microclima diferenciat.
Pont del Bruguer
Arribem a l'antic camí ral de Vic a Folgueroles. Per salvar el riu Gurri es va iniciar la construcció del pont del Bruguer el 1348, però les obres es van aturar a causa de la pesta Negra (el pont es va acabar el 1434). És considerat una de les construccions gòtiques més majestuoses de Vic. El pont disposa de cinc arcs de mig punt rebaixats que recolzen sobre quatre piles fonamentades al llit del riu. Després trobem prop de la llera la font del Cantarell. En aquest moment abandonem el Gurri, i el camí senyalitzat de l'Anella pren direcció oest. Entrem de nou a la trama urbana de Vic, pel carrer de la Mare de Déu dels Munts.
Puig dels Jueus
Descendim del turó fins a travessar la carretera de Manlleu, avui convertida en una artèria urbana de Vic. L'Anella Verda ens porta al parc de l'Era d'en Sellés, que conté un arborètum amb fins a 64 arbres d'orígens molt diversos, tots ells senyalitzats amb un rètol que conté el nom en tres idiomes.
Creuem el ferrocarril, que aquí passa soterrat pel parc del doctor Jordi Sala i Soler i per la carretera de Gurb, i ascendim al turó del Castell d'en Planes. Just en l'accés al turó trobem la font del Puig Genpí. Pugem a un altre dels turons testimoni que delimiten el nord de la ciutat de Vic. Tornem a descendir lleugerament, i passem per sobre de l'antiga N-152 entrant a la Zona Esportiva. Molt proper hi ha la font de l'Ausoneta i l'alberg Canonge Collell. Entorn del Club Patí Vic s'origina l'enllaç E1 de l'Anella Verda. Continuem la senyalització a ponent, abandonant el terme municipal de Vic i entrant a Gurb. Passem pel Serrat de l'Ausoneta, al peu del qual té les instal·lacions el Club Tenis Vic.
Sant Sebastià
El camí per on fem via ens permet entendre la vida rural a la Plana. A l'alçada del rec de l'Esperança creuem per sobre la C-17. Més enllà passem per davant de Can Joan Xic i ens aproximem a la C-25, tot i que no la creuarem. L'Anella pren direcció sud, per davant de la Casanova de Nadal i ja tornem al terme municipal de Vic. Travessem la C-154 i ara passem per diverses masies: el Franch, el Roure, i el Marcé.
A la nostra dreta s'erigeix el turó de l'Ermengol i a la nostra esquerra el Serrat de Sant Ramon. Continuem a migdia, mirant a ponent veiem el pla de Sant Sebastià, coronat per un petit turó i encimbellat per la capella de Sant Sebastià, on el 1705 un grup de patriotes catalans va signar el Pacte dels Vigatans, defensant els drets de succió de l'arxiduc Carles, el que va suposar l'inici de la guerra de Successió.
Riera de Sant Joan del Galí, i continuant a l'Anella, passats els masos de Girapells i Seramestra, veiem a sud com sobresurt el campanar de l'església de la Guixa. Tresquem una mica a oest i s'arriba altra vegada al Mèder. Resseguint la llera s'inicia l'enllaç E1 que ens retorna al centre urbà. L'Anella recorre la llera del riu en sentit oest fins a creuar la BV-4316. Passada la via asfaltada ens trobem amb el mas la Riera, i a partir d'aquí abandonem el Mèder. Una petita ascensió en ziga-zaga ens permet arribar fins a l'església romànica de Sant Martí de Sentfores, avui en ruïnes. Va ser església parroquial fins que al segle XIX es va construir el temple de Sant Martí al nucli urbà de la Guixa. L'Anella pren direcció sud, passant per Can Conill i Can Relat.
Les Costes Males
La ruta passa per la creu del Pujolar. Continuant a llevant travessem camps de cultiu i a la nostra dreta veiem la pineda del Pujolar, amb més de 200 exemplars, que és una mostra de pineda plantada antigament com dot de la pubilla del mas. L'Anella avança cap a l'est, primer creuant el rec de l'Àlber, i després per al Blanc i el Verdaguer. El recorregut agafa direcció nord i passem per sota la C-17. Seguim la pista terrera que era el camí ral del poble de Malla a Vic. Creuem l'antiga N-152 i també el ferrocarril. Reprenem primer per l'avinguda dels Països Catalans, encarant la serra de Senferm i pels masos Riera, la Meravella i el Gracià.
El Gurri
Tornem a ser al Gurri. L'Anella ressegueix ara el riu en direcció nord, amb els seus bonics meandres, fruit del poc desnivell del curs fluvial en aquesta zona. Un dels exemples més característics de meandres és el de Benages, amb doble marrada. Per la llera veiem el pou de can Ton i després el pou de Cantalamor. Passant per una palanca a l'altre costat del riu, arribem a mas el Mercè. Passem per l'Horta Fonda i el torrent de Sant Jaume i, desviant-nos un xic de la llera, la font de Sant Pere. Es tracta d'una font, ensotada dos metres respecte a l'actual nivell del terreny, restaurada el 1911 per l'arquitecte Pericas. Reprenem al nord i tornem a l'aiguabarreig dels dos rius de Vic. Prenem l'enllaç E1 que ens portarà de nou al pont de Queralt.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!