Els orants de Tell Asmar



El conjunt va ser descobert durant unes excavacions arqueol√≤giques el 1930, a l'actual Tell Asmar d'Iraq, patrocinades per l'Institut Oriental de Henry Frankfort. Actualment, es troba repartit entre el Museu de l'Iraq a Bagdag i el Museu de l'Institut del Pr√≤xim Orient de la Universitat de Chicago. Es trobaven enterrades entre les ru√Įnes del temple, de forma quadrangular, consagrat a Abu, d√©u de la vegetaci√≥.


Molt abans de l'aparici√≥ de les cultures mediterr√†nies m√©s arrelades a l'inconscient col·lectiu va sorgir entre els m√≠tics rius Tigris i Eufrates la «civilitzaci√≥ mesopot√†mica» durant el segle V i IV aC. Durant el III mil·lenni un poble, els sumeris, esdevingueren representants de l'hegemonia de la zona. Oblidats en el temps, nuls eren els vestigis que quedaven de tal florent cultura. Les fonts gregues i hebrees no feien esment als sumeris, tampoc, segles m√©s tard, els arque√≤legs es podien esperar el descobriment d'aquesta cultura. No se sap de manera encertada d'on procedien ni com es va formar la seva civilitzaci√≥, per√≤ el seu llegat √©s impressionant. Diverses fases es van succeir fins a arribar al que la historiografia coneix com a per√≠ode din√†stic arcaic el centre de poder del qual seria Uruk, destacant altres ciutats com Ur, GirsuLagash o Umma. El per√≠ode concernent a l'obra, dins del din√†stic arcaic, √©s el Protodin√†stic II (2775-2600 aC). L'escriptura cune√Įforme ja havia fet acte d'aparici√≥ al Pr√≤xim Orient, els sumeris van donar gran impuls a les ciutats que es comen√ßaven a consolidar gr√†cies al desenvolupament potent de l'agricultura i la sincronitzaci√≥ tant comercial com cultural dels diversos grups que van poblar la zona. La societat es va jerarquitzar cada vegada m√©s sorgint els diversos estaments i centres de poder a les ciutats. Els poders pol√≠tics, socials i religiosos van confluir, moltes vegades, en una √ļnica figura anomenada ensi o lugal. Era l'encarregat de controlar la ciutat, actuava com a mediador entre el punt div√≠ i terrenal. Per sobre d'ell hi havia les diverses de√Įtats associades a la natura, creadores de tot all√≤ que els envoltava i defensores de les ciutats. Formava part d´una estructura teocr√†tica que dirigia la vida dels ciutadans. Durant aquesta etapa, malgrat que el rei era el dipositari del poder div√≠, les seves ocupacions principals se centraven a administrar i defensar el territori circumdant de la ciutat. De manera estricta les collites i el resultat de les batalles depenien, al capdavall, del poder div√≠, ja que el rei, en aquest per√≠ode, era «exclusivament» el garant dels d√©us. Al costat d'aquesta important figura hi havia els funcionaris dels temples, encarregats de intervenir entre els d√©us i els ciutadans. Els ciutadans creien que els d√©us havien creat la humanitat perqu√® satisfessin les seves necessitats. No obstant aix√≤, davant d'aquest dret, que ells creien tenir, tamb√© tenien obligacions amb els d√©us relacionades amb ofrenes com ara libacions, ritus d'endevinaci√≥ o dip√≤sit d'estatuetes. Aquests lliuraments s'havien de fer en dates lit√ļrgiques concretes. Tamb√© es podien fer en dates que no estiguessin marcades, podent celebrar moments puntuals especials. Aquests elements votius se situaven dins del temple, damunt de tauletes apropiades o altars. De vegades podien preparar les ofrenes en cubicles adossats on hi havia un forn amb canalitzaci√≥. En el cas d'aquesta figureta, i, per tant, el conjunt, es tractarien d'ofrenes de persones de gran rang.

Les figuretes representaven el ciutad√† mig sumeri. Les figures masculines tenen els cabells i la barba llarga o el cap afaitat (si eren sacerdots dels temples). Les femenines porten tocats o porten els cabells recollits. Porten uns faldons amb serrells de llana o kaunakes sobre els quals recullen els bra√ßos en actitud orant. Els ulls s√≥n desproporcionats respecte a la mida general de l'est√†tua per albergar una petxina o lapisl√†tzuli que dota la figura d'una actitud ing√®nua, gaireb√© infantil. S'evita qualsevol mena de naturalisme a les figures per buscar una connexi√≥ directa amb les divinitats. Segueixen un esquema geomatitzant que pressuposa una forma cil√≠ndrica que fa la sensaci√≥ d'estatuetes arrodonides i ondulants. Les formes secund√†ries corporals com els pectorals, el pit o el nas estan pobrament treballades.
Publica un comentari a l'entrada

Comentaris