Les fases del son i la seva utilitat



Els somnis són narracions o històries que visualitzem i sentim i que solen ocórrer en la fase denominada MOR (moviments oculars ràpids), conegut més pel seu terme en anglès: REM. Durant aquesta fase, podem arribar a tenir fins a 30 o 40 somnis, dels quals no som capaços de recordar més que uns pocs, o el que és més habitual, cap d'ells.
La Psicologia del somni és una matèria d'estudi que ha despertat sempre molt interès i que del que tracta és de comprendre quines són les fases de les quals es compon el son, de quina manera actua el cervell en cadascuna d'aquestes fases i a més, donar-li un significat als somnis, sobretot a aquells més concurrents, perquè segons els especialistes són aquests els més importants i a través dels quals el cervell intenta transmetre'ns avisos. No hi ha dades certes sobre per què somiem, però sí que se sap que aquests tenen funcions positives per al nostre organisme, entre les quals destaca: la presa de decisions, l'augment de la creativitat o poder gestionar les nostres emocions. També serveix per a regenerar-se el cervell i que aquest reorganitzi els records. Per tant, encara que el cos estigui relaxat, el cervell (igual que el cor, els pulmons... Etc), continua treballant.
El son com sabem es reestructura en unes 5 fases d'uns 90 a 100 minuts cadascuna aproximadament. Mentre que en la primera (endormiscament) i la segona (son lleuger) estem entre consciència i la inconsciència i la nostra desconnexió de l'entorn encara no és total, en les altres tres ja el nostre son és profund. En la tercera fase, per exemple és on es produeixen la majoria de terrors nocturns o somnambulisme. La cinquena és la fase REM, on tenen lloc els malsons i la majoria dels somnis.
El que somiem segons Sigmund Freud és sempre interpretable i reflecteix els nostres desitjos subconscients, igual que reflecteix el nostre estat d'ànim, les nostres pors i alegries. Gràcies a ells, apunten els professionals, no sols podem arribar a esbrinar on hem deixat coses oblidades, sinó també a resoldre conflictes i crisis existencials.

Per Eva Remolina / AMIC