Com que la realitat no pot superar la ficció? Com que no érem feliços o lliures? Com que després d'això tornarem a la nova normalitat?
Ja estem a punt de tocar la normalitat, si és que la normalitat existeix, i érem feliços i som feliços i serem feliços, perquè la felicitat és una forma de viure i la podem portar a dins a fora o on vulguem.
El de la realitat o ficció ja és un altre cantar, ja no sé ni que és el que és real o allò que ens volen fer veure, però el que sí que està molt clar, és que prefereixen una terrassa d'un bar oberta a obrir l'escola amb normalitat, o si em permeteu que digui que sí que crec que han fet el que els hi ha donat la gana.
El govern espanyol i el català, han estat jugant amb xifres de morts com si fossin simples números, i per aquí no hi passo. Es mereixen la destitució del càrrec i les famílies que han perdut a algun familiar, un reconeixement. Almenys em guardaré els barbarismes per la meva intimitat.
I al final, podem sortir al carrer, tant la revista de Vic, com les meves companyes de batalla, que lluitem per mantenir la premsa gratuïta sense cap classe d'ajuda de les institucions pertinents, i amb això torno al principi. Som feliços perquè som lliures i no hi haurà cap ficció que ens pugui treure la nostra realitat.
Aquest mes, la portada és de lanostra bona amiga Maria Saladich.
LLEGEIX LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL
LLEGEIX LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL
LLEGEIX LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!