VIC FM

VIC FM

Theme Layout

Fullwidth

Theme Translation

Trending Posts Display

9/recent-posts/grid

Home Layout Display

yes

Posts Title Display

yes

404

We Are Sorry, Page Not Found

Home Page

En aquest setè article amb el qual col·laboro a la Revista de Vic, m'agradaria parlar de l'autocura, del temps que ens dediquem a nosaltres mateixos, de la presa de consciència de com estem i què podem fer per millorar. En definitiva, de la cerca del benestar.

Així doncs, en una societat que pateix cada dia més malalties cròniques, sobretot de caràcter psicològic, em sembla interessant poder aprofundir en el perquè de tot això i en com les persones poden augmentar el seu benestar tant físic com psicològic.

Amb el terme autocura, vull fer referència al conjunt d'activitats o decisions que pren una persona per tal de millorar o mantenir la seva salut, entenent el concepte de salut a escala global, format per la salut física, mental, emocional i també social.

Amb tot això, alguns psiquiatres com Marian Rojas Estapé, afirmen que les emocions són la causa d'algunes malalties, a causa de la debilitació del sistema immunològic i com a conseqüència, a la inflamació de l'organisme. És a dir, Rojas Estapé assenyala que si una persona té una predisposició ansiosa, té amb més freqüència, pensaments que li generen ansietat i aquest estat d'alerta constant del cos genera més cortisol del compte, fet que provoca un desgast en el sistema immunològic de les persones.

Amb això, vull dir que és important tenir en compte el nostre patró de pensament, escoltar com pensem i quin tipus d'afirmacions utilitzem més sovint. Poso un exemple, en algunes ocasions em sento malament perquè penso que em podria haver esforçat molt més per fer la meva feina ben feta, millor del que ja està, sóc auto exigent. En aquesta situació, una persona pot tenir pensaments agressius cap a ella mateixa com "No es fer res bé", "Em podria haver esforçat molt més", "No ho dono tot de mi perquè sempre ho deixo per l'últim moment" entre d'altres similars. D'altra banda, els pensaments poden tenir connotacions positives, com per exemple: "He entregat la feina tan bé com he pogut", "Estic satisfeta amb què he fet" o bé "He pogut aprendre d'aquesta entrega, i a la pròxima ho faré millor".

Com podem observar, els patrons de pensament són totalment diferents i està clar que el primer ens fa sentir malament amb nosaltres mateixos. Per tant, és important saber què pensem, com són els nostres pensaments, i cada vegada que ens trobem tenint un pensament que ens fa sentir malament, substituir-lo per un de més positiu.

D'altra banda, és important també buscar motivacions, fer coses que ens agradin i que gaudim, com per exemple, voluntariats o apuntar-nos a un curs d'anglès, cadascú el què li agradi. És essencial per a les persones trobar motivacions a la vida, saber si ens agrada o no la nostra feina, dedicar-nos un temps al dia per estar sols o per compartir un cafè amb un amic o amiga, o amb la nostra parella. A més, les relacions també són importants, el cervell segrega oxitocina, una hormona que promou el sentiment de pertinença a un grup, fonamental per a l'espècie humana.

Per acabar, potser tot això sembla una utopia, i quan llegeixis aquest article penses que és molt fàcil dir-ho, però molt difícil fer-ho. No és fàcil, en cap moment he volgut transmetre aquesta sensació, modificar el patró de pensament i canviar hàbits requereix esforç, intentar-ho dia rere dia fins que el nostre cervell aprengui, gràcies a la plasticitat neuronal, a crear nous patrons més positius i al cap i a la fi, més beneficiosos per a nosaltres mateixos.

Leave A Reply

Deixa el teu comentari aqui!

Slider

7/recent-posts/slider