·Es tracta d’un espai de grans dimensions de l’època del bisbe Oliba
(s. XI), on hi havia hagut la Sala Capitular i el Refetor dels antics
canonges·Les excavacions també han posat al descobert restes de construccions romanes, encara per documentar
Les excavacions arqueològiques han permès recuperar uns espais romànics, de grans
dimensions, que fins ara havien quedat amagats per les múltiples reformes dutes a terme a la
Catedral i als seus annexes al llarg dels segles.La descoberta inclou una gran nau romànica de trenta metres de llargada per gairebé set, d’amplada, coberta amb volta de mig punt; una porta exterior del segle XI; compartimentacions interiors del segle XIV, i una façana exterior romànica de la nau principal, que dóna al carrer de l’Albergueria –fins ara, sense accés-, en perfecte estat de conservació. Segons els tècnics encarregats del projecte, probablement, la gran nau romànica de la Canonja va ser construïda a la primera meitat del segle XI, en època del bisbe Oliba, poc després d’acabada la catedral romànica. En un primer moment, la sala, de la que se n’han conservat algunes parets divisòries, sembla que hauria estat destinada a Sala Capitular i a Refetor dels antics canonges de la Catedral de Vic. Més endavant, a partir del segle XIV, amb la construcció de la sala capitular i el claustre gòtics en un nivell superior, la nau va tenir nous usos vinculats també a la Catedral, com ara celler, àmbit funerari o residència, entre altres.
Les excavacions també han permès localitzar, en el subsòl de l’edifici, restes de construccions d’època romana de la ciutat d’Ausa (actualment, Vic), encara per documentar, que els tècnics s’encarregaran d’estudiar als propers mesos per identificar-les i determinar-ne la seva naturalesa.
La descoberta de la Canonja comporta la possibilitat de recuperar les altres construccions
romàniques de la Catedral de Vic, actualment inaccessibles, com el claustre i el palau episcopal.
També s’està projectant la restauració de la catedral gòtica i de les pintures murals de Sert. El
conjunt d’intervencions tenen com a objectiu adequar la catedral al segle XXI, posant-la al servei
de la societat i afavorint un diàleg integrador obert a les necessitats de les persones d’avui.Projecte Episcopus Episcopus 2015-2018 és un projecte liderat pel Bisbat que Vic, que vol recuperar el patrimoni històric, artístic i cultural del Bisbat i fer-lo més accessible a la societat, per tal de commemorar quatre dates importants per a la diòcesi i Catalunya (200 anys de la mort del bisbe Veyán Mola, 2015; 100 anys de la mort del bisbe Torras i Bages, 2016; 1.500 anys de la notícia del bisbe Cinidi, primer bisbe conegut de la diòcesi, 2017, i 1.000 anys de l’inici de l’episcopat del bisbe Oliba.
