Llei de la segona oportunitat

Aquesta llei pretén donar una mica d'oxigen als petits empresaris i persones particulars que poden trobar una manera legal de solucionar problemes o deutes contrets quan la seva emprenedoria hagi fracassat.

Sobretot arran de la crisi profunda que la societat ha patit, aquesta llei pretén ser una llum de la qual no tothom n'és coneixedor.
Però qui pot acollir-se a aquesta llei? I en cas de fer-ho, quins requisits ha de complir? Hi ha algun tipus de contraprestació negativa? Si tens dubtes sobre aquesta nova disposició, te les aclarim en aquestes deu claus.

1. Qui pot acollir-se a la llei?
La Llei de Segona Oportunitat està dissenyada, sobretot, per a ciutadans particulars i per a professionals per compte propi (autònoms). Això suposa una clara novetat, ja que, fins ara, només les empreses comptaven amb un vehicle legal clar per a demanar l'exoneració dels seus deutes. Aquesta llei inclou particulars i autònoms que hagin fracassat en la seva aventura empresarial, que fins ara havien d'afrontar els seus deutes amb el seu patrimoni present i futur.
2. Quin és el primer pas per a acollir-se a ella?
En primer lloc, l'emprenedor/deutor haurà d'intentar arribar a un acord extrajudicial amb els seus creditors. En aquest procés, que serà tutelat per un jutge, el deutor podrà liquidar els seus béns per a abonar els deutes que pugui pagar o pactar un calendari de pagaments per a fer front als dits deutes.
3. Quins requisits cal complir perquè l'acord extrajudicial sigui fructífer?
La llei estableix diverses condicions. Entre elles:
Que el deutor compensi els seus creditors amb la cessió dels béns no necessaris per a l'exercici de la seva activitat professional o amb accions de la seva pròpia companyia. En ambdós casos, el valor dels béns o les accions haurà de ser igual o inferior a la quantitat deguda. Que l'emprenedor proposi als seus creditors un pla de viabilitat i un calendari de pagaments per a fer front als deutes. El termini per a realitzar els dits pagaments no podrà superar els deu anys.
4. Hi ha alguna figura que ajudin a la negociació?
S√≠. En ser un proc√©s tutelat per un jutge, l'emprenedor podr√† sol·licitar l'ajuda d'un mediador concursal, que far√† d'interlocutor entre l'emprenedor/deutor i els seus creditors. Si finalitza el proc√©s de negociaci√≥ (d'uns dos mesos aproximadament) i no s'ha aconseguit un acord, el deutor i el mediador concursal podran sol·licitar davant del jutge el concurs de creditors voluntari.
5. Quins requisits cal complir en el concurs de creditors?
Una vegada que l'emprenedor hagi sol·licitat el concurs de creditors voluntari, el jutge podr√† exonerar-li de gran part dels seus deutes sota dues condicions: en primer lloc, que el mateix jutge consideri que el deutor ja no t√© diners ni actius per a afrontar els seus deutes; en segon lloc, que la dita deutora hagi demostrat obrar de bona fe.
6. Què és exactament això de la "bona fe"?
√Čs un dels punts m√©s importants (i pol√®mics) de tot el proc√©s. Perqu√® l'emprenedor sigui considerat un deutor de bona fe, haur√† de complir diversos requisits. Entre ells:
Que, abans d'acudir al concurs, hagi intentat arribar a un acord extrajudicial amb els seus creditors. Que no hagi sigut declarat culpable en el concurs de creditors. √Čs a dir, que el jutge no consideri que la seva insolv√®ncia ha sigut provocada expressament pel mateix emprenedor (el que en els concursos de creditors tradicionals es denomina 'administraci√≥ deslleial'). Que, en els deu anys anteriors a la petici√≥ de concurs de creditors, el deutor no hagi sigut beneficiat una altra vegada per la Llei de Segona Oportunitat i que tampoc hagi estat condemnat per delictes contra el patrimoni, contra l'orde socioecon√≤mic, de falsedat documental, contra la Hisenda P√ļblica i la Seguretat Social o contra els drets dels treballadors. Que, en els quatre anys anteriors a la petici√≥ del concurs, l'emprenedor no hagi rebutjat una oferta d'ocupaci√≥ "adequada a la seva capacitat". Aquest √©s un punt pol√®mic, ja que la llei no detalla quins requisits ha de tenir la dita oferta per a considerar-la "adequada a la capacitat" del deutor.
7. L'emprenedor es deslliura de tots els deutes?
En realitat, no. A l'hora de parlar dels deutes que poden ser exonerades, la llei estableix dues excepcions: "els cr√®dits de dret p√ļblic i els cr√®dits per aliments". √Čs a dir, encara que es deslliuri dels deutes privats (bancs, prove√Įdors...), l'emprenedor continuar√† havent de fer front als deutes contrets amb l'Ag√®ncia Tribut√†ria i la Seguretat Social, aix√≠ com a la manutenci√≥ aliment√†ria dels seus fills en cas d'estar divorciat.
8. Apareixerà l'emprenedor/deutor en alguna 'llista de morosos'?
S√≠. Segons el text oficial, "l'obtenci√≥ d'aquest benefici es far√† constar en la secci√≥ especial del Registre P√ļblic Concursal per un termini de cinc anys".
9. Qui tindrà accés al dit registre?
Tal com dicta la llei, el registre podr√† ser consultat per "les persones que tinguin inter√®s leg√≠tim a esbrinar la situaci√≥ del deutor (...), aix√≠ com les Administracions P√ļbliques i orgues jurisdiccionals habilitats legalment per a demanar la informaci√≥ necess√†ria per a l'exercici de les seves funcions". √Čs a dir, la llista podr√† ser consultada per tres tipus d'agents socials: les Administracions P√ļbliques, els bancs (davant d'una petici√≥ de cr√®dit, per exemple) o els possibles clients i prove√Įdors de l'emprenedor.
10. Els deutes desapareixen per sempre?
En realitat, no. Qualsevol creditor podr√† demanar al jutge la revocaci√≥ de l'exoneraci√≥ de deutes si, en els cinc anys posteriors a l'admissi√≥ de la 'segona oportunitat', el creditor ent√©n que el seu deutor ha obrat de mala fe o ha obtingut ingressos en negre (per mitj√† d'economia submergida). En principi, la llei atorgava als creditors un termini de cinc anys per a descobrir aquestes 'trampes' per part del deutor; no obstant aix√≤, el text final li concedeix un termini il·limitat per a fer-ho. Si el creditor demana la revocaci√≥ de l'exoneraci√≥ de deutes i el jutge l'accepta, l'emprenedor deixar√† d'estar sotm√®s a aquesta llei i tornar√† a contraure els seus deutes.