Aquesta llei pretén donar una mica d'oxigen als petits empresaris i persones particulars que poden trobar una manera legal de solucionar problemes o deutes contrets quan la seva emprenedoria hagi fracassat.
Sobretot arran de la crisi profunda que la societat ha patit, aquesta llei pretén ser una llum de la qual no tothom n'és coneixedor.
Però qui pot acollir-se a aquesta llei? I en cas de fer-ho, quins requisits ha de complir? Hi ha algun tipus de contraprestació negativa? Si tens dubtes sobre aquesta nova disposició, te les aclarim en aquestes deu claus.
1. Qui pot acollir-se a la llei?
La Llei de Segona Oportunitat està dissenyada, sobretot, per a ciutadans particulars i per a professionals per compte propi (autònoms). Això suposa una clara novetat, ja que, fins ara, només les empreses comptaven amb un vehicle legal clar per a demanar l'exoneració dels seus deutes. Aquesta llei inclou particulars i autònoms que hagin fracassat en la seva aventura empresarial, que fins ara havien d'afrontar els seus deutes amb el seu patrimoni present i futur.
2. Quin és el primer pas per a acollir-se a ella?
En primer lloc, l'emprenedor/deutor haurà d'intentar arribar a un acord extrajudicial amb els seus creditors. En aquest procés, que serà tutelat per un jutge, el deutor podrà liquidar els seus béns per a abonar els deutes que pugui pagar o pactar un calendari de pagaments per a fer front als dits deutes.
3. Quins requisits cal complir perquè l'acord extrajudicial sigui fructífer?
La llei estableix diverses condicions. Entre elles:
Que el deutor compensi els seus creditors amb la cessió dels béns no necessaris per a l'exercici de la seva activitat professional o amb accions de la seva pròpia companyia. En ambdós casos, el valor dels béns o les accions haurà de ser igual o inferior a la quantitat deguda. Que l'emprenedor proposi als seus creditors un pla de viabilitat i un calendari de pagaments per a fer front als deutes. El termini per a realitzar els dits pagaments no podrà superar els deu anys.
4. Hi ha alguna figura que ajudin a la negociació?
Sí. En ser un procés tutelat per un jutge, l'emprenedor podrà sol·licitar l'ajuda d'un mediador concursal, que farà d'interlocutor entre l'emprenedor/deutor i els seus creditors. Si finalitza el procés de negociació (d'uns dos mesos aproximadament) i no s'ha aconseguit un acord, el deutor i el mediador concursal podran sol·licitar davant del jutge el concurs de creditors voluntari.
5. Quins requisits cal complir en el concurs de creditors?
Una vegada que l'emprenedor hagi sol·licitat el concurs de creditors voluntari, el jutge podrà exonerar-li de gran part dels seus deutes sota dues condicions: en primer lloc, que el mateix jutge consideri que el deutor ja no té diners ni actius per a afrontar els seus deutes; en segon lloc, que la dita deutora hagi demostrat obrar de bona fe.
6. Què és exactament això de la "bona fe"?
És un dels punts més importants (i polèmics) de tot el procés. Perquè l'emprenedor sigui considerat un deutor de bona fe, haurà de complir diversos requisits. Entre ells:
Que, abans d'acudir al concurs, hagi intentat arribar a un acord extrajudicial amb els seus creditors. Que no hagi sigut declarat culpable en el concurs de creditors. És a dir, que el jutge no consideri que la seva insolvència ha sigut provocada expressament pel mateix emprenedor (el que en els concursos de creditors tradicionals es denomina 'administració deslleial'). Que, en els deu anys anteriors a la petició de concurs de creditors, el deutor no hagi sigut beneficiat una altra vegada per la Llei de Segona Oportunitat i que tampoc hagi estat condemnat per delictes contra el patrimoni, contra l'orde socioeconòmic, de falsedat documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social o contra els drets dels treballadors. Que, en els quatre anys anteriors a la petició del concurs, l'emprenedor no hagi rebutjat una oferta d'ocupació "adequada a la seva capacitat". Aquest és un punt polèmic, ja que la llei no detalla quins requisits ha de tenir la dita oferta per a considerar-la "adequada a la capacitat" del deutor.
7. L'emprenedor es deslliura de tots els deutes?
En realitat, no. A l'hora de parlar dels deutes que poden ser exonerades, la llei estableix dues excepcions: "els crèdits de dret públic i els crèdits per aliments". És a dir, encara que es deslliuri dels deutes privats (bancs, proveïdors...), l'emprenedor continuarà havent de fer front als deutes contrets amb l'Agència Tributària i la Seguretat Social, així com a la manutenció alimentària dels seus fills en cas d'estar divorciat.
8. Apareixerà l'emprenedor/deutor en alguna 'llista de morosos'?
Sí. Segons el text oficial, "l'obtenció d'aquest benefici es farà constar en la secció especial del Registre Públic Concursal per un termini de cinc anys".
9. Qui tindrà accés al dit registre?
Tal com dicta la llei, el registre podrà ser consultat per "les persones que tinguin interès legítim a esbrinar la situació del deutor (...), així com les Administracions Públiques i orgues jurisdiccionals habilitats legalment per a demanar la informació necessària per a l'exercici de les seves funcions". És a dir, la llista podrà ser consultada per tres tipus d'agents socials: les Administracions Públiques, els bancs (davant d'una petició de crèdit, per exemple) o els possibles clients i proveïdors de l'emprenedor.
10. Els deutes desapareixen per sempre?
En realitat, no. Qualsevol creditor podrà demanar al jutge la revocació de l'exoneració de deutes si, en els cinc anys posteriors a l'admissió de la 'segona oportunitat', el creditor entén que el seu deutor ha obrat de mala fe o ha obtingut ingressos en negre (per mitjà d'economia submergida). En principi, la llei atorgava als creditors un termini de cinc anys per a descobrir aquestes 'trampes' per part del deutor; no obstant això, el text final li concedeix un termini il·limitat per a fer-ho. Si el creditor demana la revocació de l'exoneració de deutes i el jutge l'accepta, l'emprenedor deixarà d'estar sotmès a aquesta llei i tornarà a contraure els seus deutes.
