· 110 g de mantega
· 90 g de sucre
· 90 g de sucre morè
· 1 ou (a temperatura ambient)
· 200 g de farina de blat
· 2 g de llevat Royal
· 2 g de bicarbonat
· 2 g de sal
· 200 g de xocolata
· 100 g d’ametlles torrades i picades
· aroma de vainilla
· ½ culleradeta de gingebre
Amb un bol afegirem a temperatura ambient, el sucre normal i el sucre morè.
Quan estigui barrejat incorporarem l’ou a temperatura ambient i l’aroma a vainilla al gust, la mitja cullerada de gingebre i els 100 g d’ametlles torrades i picades.
Tornem a barrejar amb una batedora i tamisarem a sobre la farina, el llevat, el bicarbonat i la sal al gust.
Per últim tallarem la xocolata a trossets petits amb l’ajuda d’un ganivet, aquesta xocolata també la vénen ja trossejada al supermercat per fer aquest tipus de cookies.
Farem una bola, la cobrirem amb paper film i la deixarem reposar 1 hora al frigorífic.
Passat aquest temps traurem la massa i farem boles amb la mà d’uns 50 g, cada una,
Ficarem el forn a 190 ° mentre fem el pes, les boles s’aniran escalfant.
Agafarem la safata del forn, li posarem paper d’enfornar i després les boles de galeta separades entre si perquè no s’enganxin unes amb les altres.
El temps de cocció és de 15 minuts a 180°.
Un altre variant de galetes artesanes i naturals que agradaran a tota la família.
Hi ha testimonis que els assiris elaboraven galetes en recipients de fang i al seu voltant col·locaven brases o pedres calentes. A l’antic Egipte s’elaboraven unes galetes anomenades xait, les quals es troben representades a les pintures existents a la tomba de Rekhmir, a Tebes.
A Grècia s’elaborava el dipir, que era un pa que es coïa dues vegades, i a Roma la galeta fou un aliment molt popular entre les legions romanes. Durant l’edat mitjana era molt habitual el consum de galetes i per acompanyar licors.
En francès s’estén la denominació de biscuits, que prové del vocable llatí bis coctus, que significa ‘cuit dues vegades’ (d’aquí prové també el mot bescuit). En anglès es diuen cookies.
Les galetes es guarden força temps a temperatura ambient, en un lloc fresc i sec, i són fàcils de transportar. Es mengen a l’esmorzar o per berenar o per acompanyar el cafè o el te.
També es poden menjar entre hores, com a llaminadura o bé per recuperar forces, per exemple, en una excursió.
Les galetes més senzilles com, per exemple, les conegudes com a Maria, s’utilitzen sovint en la cuina dels Països Catalans per a fer picades, espessir salses, per a arrebossats, gratinats, etc. com a alternativa al pasec i com a farina de galeta.
També existeixen galetes salades, que solen ser d’una mida bastant petita i habitualment es mengen a l’aperitiu. De vegades tenen formes particulars, com per exemple, de peixet o de bretzel. Unes galetes salades molt conegudes a Catalunya i Balears són les mallorquines quelis.
Cuiner: Andreu Gómez
Restaurant Ona de Vic