ENTREVISTEM A QUIM MASFERRER

“Jo ja feia el foraster abans de comen√ßar el programa” 


Quim Masferrer neix el 1971 a Sant Feliu de Buixalleu, un poble de La Selva de menys de mil habitants. Un poble doncs, que comparteix caracter√≠stiques amb els indrets que Masferrer visita amb el seu √ļltim √®xit televisiu em√®s per TV3: ‘El Foraster’. El ve√≠ d’Arb√ļcies √©s autor, director i actor i √©s el fundador de la productora teatral Teatre de Guerrilla amb la que ha girat diverses obres de teatre com ‘El Xarlatan’. Ha dirigit i protagonitzat programes televisius i radiof√≤nics per TV3, RAC1 i Catalunya R√†dio. Actualment gira l’obra ‘Temps’ i participa en el programa Directe 4.0 de R√†dio 4. 


‘El Foraster’ √©s un programa televisiu que parla dels pobles catalans de menys de mil habitants. Com √©s aquesta Catalunya? 
√Čs la meva. √Čs la meva Catalunya. Jo s√≥c de Sant Feliu de Buixalleu que √©s un poble que t√© menys de mil habitants i, clar, aquest programa √©s ideal per a mi. T√© tots els ingredients. Per un costat s√≥c de pobles petits, m’apassionen. Jo havia fet de foraster sense c√†meres molt temps. Sempre m’ha agradat arribar a un poble que no coneixes i descobrir-lo a trav√©s de la seva gent. A m√©s, m’agrada el teatre i a ‘El Foraster’ hi faig teatre a trav√©s d’un mon√≤leg i m’agrada la televisi√≥. ‘El Foraster’ el qu√® fa √©s dedicar cinquanta minuts de televisi√≥ a un poble de menys de mil habitants i a aix√≤ hi estem molt poc acostumats. I cal dir-ho: a Catalunya el gruix m√©s important de municipis que hi ha √©s de municipis de menys de mil habitants. 

‘El Foraster’ ha tingut √®xit des del primer moment. Esper√†veu aquesta rebuda per part de l’audi√®ncia? 
Mentre prepares un projecte nou amb el teu equip, sempre creus que all√≤ que fas ser√† la bomba, que anir√† molt b√©. Amb ‘El Foraster’ passava el mateix i, a sobre, sab√≠em que no est√†vem fent una cosa mediocre. Est√†vem arriscant i sempre amb la sensaci√≥ de que funcionaria. Tot s’ha de dir, tamb√©, que mai saps del cert com anir√†. Hi ha hagut programes molt ben fets que l’audi√®ncia no els ha acompanyat i programes que a mi personalment no m’agraden gens per√≤ que van molt b√© d’audi√®ncia. Sigui com sigui, de moment l’audi√®ncia ha anat molt b√© i estem molt contents. 

Com es troba de salut Catalunya rural? Pateix els mateixos mals que es pateix a les grans capitals?
S√≠. Jo crec que un poble petit no deixa de ser una ciutat per√≤ en petit o una ciutat no deixa de ser un poble per√≤ en gran. Ara estem a la capital -Barcelona- i la gent que camina per aqu√≠ t√© les mateixes necessitats b√†siques que la gent d’un poble i, segurament, en t√© les mateixes preocupacions. L’√ļnic que l’entorn √©s diferent. Aquesta Catalunya rural, de pobles petits, jo penso que est√† en el mateix punt que est√† la Catalunya de Reus, Igualada, Sabadell o Terrassa. Els entorns s√≥n diferents per√≤ la gent √©s la mateixa. 

Deies que sempre t’ha agradat fer de ‘foraster’ pel teu compte. S√≥n acollidors els ve√Įns d’aquesta mena de poblets tan petits? Com us acullen a tot l’equip de gravaci√≥? 
Jo sempre he fet de foraster. Si tinc una setmana m’agrada agafar el cotxe i, sense cap dest√≠ concret, fer carretera fins que paro a un poblet. Et pares all√† i te n’adones que potser t’interessa molt m√©s la persona que hi ha darrera d’un mostrador d’un museu que no pas el propi museu, o que t’interessa m√©s el moss√®n que no pas l’esgl√©sia rom√†nica. Ara el qu√® fem amb ‘El Foraster’ √©s justament seguir aquesta proposta. M’adono que no √©s el mateix que quan jo feia de foraster sense c√†meres per√≤ igualment de seguida notes un agra√Įment molt gran de la gent. Agraeixen que t’interessin ells sense que al darrera hi hagi cap mala not√≠cia. Que t’interessi la seva quotidianitat i manera de fer. 

A hores d’ara ja has pogut con√®ixer un munt de persones d’arreu. Com √©s la gent de poble? Hi ha difer√®ncies amb la gent de ciutat? 
Canvia perqu√® canvia l’entorn per√≤ els perfils s√≥n els mateixos. A tots els pobles hi ha models que es repeteixen. Jo, moltes vegades quan gravem, penso: “- Hosti per√≤ si aquest √©s en Pere del meu poble! I aquesta senyora √©s la Carme del meu poble!”. Canvia f√≠sicament i una √©s fornera i l’altra resulta que t√© una merceria, per√≤ √©s igual: √©s aquell model de senyora botiguera que coneix a tothom i sap vendre com la que m√©s. I aix√≤ a Barcelona tamb√© hi √©s. Te’n vas al barri de Gr√†cia o a Sants i veus que tamb√© hi √©s. 

Existeix el car√†cter catal√†? 
A mi sempre m’ha costat molt aix√≤. √Čs com l’humor catal√†. El meu amic Pepe Rubianes feia humor catal√† i no t√© res a veure amb l’humor que feia un gran referent com √©s en Joan Capri. I els dos eren catalans i feien humor catal√†. Com som els catalans? Jo no ho s√©. El qu√® s√≠ que s√© √©s que hi ha una diversitat i una pluralitat molt b√®stia. Amb ‘El Foraster’ he pogut corroborar que som molt diferents i que aix√≤ ens proporciona una riquesa molt ‘xula’. Fins i tot dialectalment parlant, √©s clar. 

Duus un ritme fren√®tic amb ‘El Foraster’. Qu√® √©s el qu√® m√©s t’engresca i el qu√® et d√≥na m√©s energia per no parar?
La incertesa, l’atzar. Tu arribes a un poble petit i duus molt poques coses produ√Įdes. Arribes all√†, aparques, passa una senyora pel costat, l’entrevistes i √©s ella la qui et diu a qui has d’anar a veure just despr√©s. Aix√≤ √©s molt ‘xulo’ perqu√® vol dir que has d’estar a un lloc en el moment oport√ļ. Moltes vegades penses en les hist√≤ries i persones interessants que segurament has deixat escapar per temes d’atzar. Per√≤ vaja, aix√≤ √©s viatjar. ‘El Foraster’ √©s l’aventura de viatjar amb un ingredient molt interessant: el motiu del viatge √©s con√®ixer gent. Gent que t’explica coses seves, que et fan riure o que et fan saltar les ll√†grimes. I aix√≤ √©s el qu√® et mou i el qu√® et fa pensar: “-Vinga, anem a con√®ixer un altre poble!”. 

Quin Quim veiem a ‘El Forester’? El Quim al natural o veiem el Quim treballant?
Jo crec que √©s de les coses que he fet en les que intento actuar amb m√©s naturalitat per√≤ no oblidem que estic fent ‘tele’, que estic treballant. A mi em passa un fenomen molt curi√≥s i √©s que amb ‘El Foraster’ hem viscut moments en els qu√® l’equip s’ha emocionat per√≤ jo en aquell moment no. En canvi, quan ho veig a la sala de muntatge s√≠ que m’emociono. Aix√≤ vol dir que quan estic treballant no s√≥c jo nom√©s. S√≠ que √©s cert que busc√†vem la meva naturalitat per entrar als pobles sent foraster per√≤, a la vegada, sent un d’ells. De fet, els protagonistes i els guionistes s√≥n ells. Jo nom√©s faig de m√®dium perqu√® les seves hist√≤ries puguin arribar a l’espectador. 

A banda d’’El Foraster’, tamb√© tens en gira l’obra teatral ‘Temps’. Qu√® ens explica?
Volia parlar del qu√® est√† passant amb la corrupci√≥ pol√≠tica, amb els bancs... I ho vaig fer inventant-me un personatge a qui li han dit que nom√©s li queda una hora i mitja de vida. I que, per tant, t√© una hora i mitja per dir el qu√® vulgui. Se li est√† acabant el temps. Fins i tot a l’escenari hi ha un cron√≤metre. √Čs alg√ļ que veu que se li esmuny el temps de les mans i que ho ha d’aprofitar. Hi ha moments de valentia, durs, de cr√≠tica, tamb√© hi ha por. √Čs una tragicom√®dia antiteatral perqu√®, abans de que comenci, tothom ja sap com acabar√†. No hi ha gir. Una obra que compta, a m√©s, amb la direcci√≥ del gran Ramon Fontser√®. 

Tu vius un bon moment televisiu i teatral per√≤ com tenim la cultura a Catalunya? 
La tenim tocada per aquest estat general de crisi econ√≤mica. Malauradament, a la cultura se li ha donat un tracte molt banal. Hem hagut de sentir all√≤ de: “-Hi ha coses m√©s importants que la cultura”. Aquesta demag√≤gia de dir “- Si tanquem el teatre del poble no passa res perqu√®, tothom entendr√†”. Aquesta demag√≤gia √©s una cosa que realment crec que la cultura d’aquest pa√≠s no es mereix. Si darrera dels qui administren la cultura hi ha passi√≥ i vocaci√≥ saben perfectament que no podem caure en aquesta demag√≤gia barata. Saben que la cultura √©s molt important ja que genera debat i diversitat d’opini√≥ i que una societat est√† viva en tant que la seva cultura est√† viva. 


Textos: Georgina Altarriba/ACPG
Fotos: G.A./ACPG
Publica un comentari a l'entrada

Comentaris