Vic 1863–1930 Targetes Postals de la Cristina Masramon
URL Copied
Hi ha llibres que es llegeixen… i n’hi ha que es miren. I després n’hi ha alguns, com Vic 1863–1930. Targetes postals, que es viuen.
Amb aquesta nova publicació d’Efadós, la historiadora vigatana Cristina Masramon ens proposa un viatge en el temps a través d’un format tan senzill com potent: la postal. Un objecte petit, gairebé oblidat avui, però que durant dècades va ser la manera més directa de dir “soc aquí” o “penso en tu”.
Aquest llibre és molt més que un recull d’imatges. És una finestra oberta a la ciutat de Vic entre finals del segle XIX i principis del XX. Una ciutat que es transforma, que creix, que respira entre carrers de terra, places plenes de vida i edificis que avui ja no existeixen.
A través de les postals, descobrim un Vic que molts només hem sentit explicar als avis. Hi apareixen espais desapareguts com la casa Rusconi, els fanals de Gaudí o la plaça de toros. Però també hi reconeixem llocs que encara avui formen part del paisatge quotidià, com la Biblioteca Balmes, la Catedral o la plaça Major.
Les imatges no només mostren arquitectura. També capturen vida: mercats, festes majors, correbous, escenes quotidianes… moments congelats que ens expliquen com vestia la gent, com es relacionava i com entenia el món.
Un dels elements més fascinants del llibre són les anotacions manuscrites que acompanyen moltes d’aquestes postals. Frases curtes, records, missatges íntims… petites peces de vida real que converteixen cada imatge en una història.
Autors com Blancafort, Robert o Bach —entre molts altres— deixen constància d’una època on la comunicació era lenta, però potser més humana.
Entre totes les imatges, n’hi ha una que destaca especialment: la de l’aiguat de 1863, considerada la primera fotografia conservada de la ciutat. Un document excepcional que mostra una Vic colpejada per la riuada, amb carrers inundats i una ciutat que lluita per recuperar-se.
Encara avui, aquest episodi forma part de la memòria col·lectiva, amb plaques i senyals que en recorden l’impacte.
Vic 1863–1930. Targetes postals no és només un llibre per als amants de la història. És un llibre per a tothom qui vulgui entendre d’on venim. Perquè conèixer la ciutat d’abans és, en el fons, entendre una mica millor la d’avui.
La presentació de l’obra tindrà lloc el divendres 10 d’abril a les 19:00 h al Centre Cultural – Casa Pratdesaba (carrer de l’Escola, 12).
Una cita imprescindible per redescobrir Vic a través de la mirada dels qui la van viure… i la van enviar per correu.
Hi ha llibres que es llegeixen… i n’hi ha que es miren. I després n’hi ha alguns, com Vic 1863–1930. Targetes postals, que es viuen.
Amb aquesta nova publicació d’Efadós, la historiadora vigatana Cristina Masramon ens proposa un viatge en el temps a través d’un format tan senzill com potent: la postal. Un objecte petit, gairebé oblidat avui, però que durant dècades va ser la manera més directa de dir “soc aquí” o “penso en tu”.
Aquest llibre és molt més que un recull d’imatges. És una finestra oberta a la ciutat de Vic entre finals del segle XIX i principis del XX. Una ciutat que es transforma, que creix, que respira entre carrers de terra, places plenes de vida i edificis que avui ja no existeixen.
A través de les postals, descobrim un Vic que molts només hem sentit explicar als avis. Hi apareixen espais desapareguts com la casa Rusconi, els fanals de Gaudí o la plaça de toros. Però també hi reconeixem llocs que encara avui formen part del paisatge quotidià, com la Biblioteca Balmes, la Catedral o la plaça Major.
Les imatges no només mostren arquitectura. També capturen vida: mercats, festes majors, correbous, escenes quotidianes… moments congelats que ens expliquen com vestia la gent, com es relacionava i com entenia el món.
Un dels elements més fascinants del llibre són les anotacions manuscrites que acompanyen moltes d’aquestes postals. Frases curtes, records, missatges íntims… petites peces de vida real que converteixen cada imatge en una història.
Autors com Blancafort, Robert o Bach —entre molts altres— deixen constància d’una època on la comunicació era lenta, però potser més humana.
Entre totes les imatges, n’hi ha una que destaca especialment: la de l’aiguat de 1863, considerada la primera fotografia conservada de la ciutat. Un document excepcional que mostra una Vic colpejada per la riuada, amb carrers inundats i una ciutat que lluita per recuperar-se.
Encara avui, aquest episodi forma part de la memòria col·lectiva, amb plaques i senyals que en recorden l’impacte.
Vic 1863–1930. Targetes postals no és només un llibre per als amants de la història. És un llibre per a tothom qui vulgui entendre d’on venim. Perquè conèixer la ciutat d’abans és, en el fons, entendre una mica millor la d’avui.
La presentació de l’obra tindrà lloc el divendres 10 d’abril a les 19:00 h al Centre Cultural – Casa Pratdesaba (carrer de l’Escola, 12).
Una cita imprescindible per redescobrir Vic a través de la mirada dels qui la van viure… i la van enviar per correu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!