El Museu d'Art Medieval de Vic (Museu Episcopal de Vic - MEV), és un museu d'art situat a la plaça bisbe Oliba, que atresora una magnífica col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del període romànic i gòtic català. Amb tot el motiu del món, és un museu declarat d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya (el 2001) i que, al meu criteri, a més de les col·leccions de primer nivell en pintura i escultura, destaca per les col·leccions d'arqueologia, orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica, tot completant un fons de valor excepcional integrat per més de 29.000 peces. El fet que aquestes col·leccions acompanyin les obres mestres romàniques i gòtiques, les enriqueix en el seu discurs expositiu.
Precedents museístics
El primer precedent del Museu d'Art Medieval de Vic el trobem a l'exposició arqueològica-artística de Vic de 1868. Un segon precedent fou la creació d'una exposició de productes industrials amb vocació de permanència a la seu del Círcol (Cercle Literari) el 1877. Finalment, també per part del Círcol dos anys més tard, al 1879, la fundació d'un museu amb fons d'antiguitats que ja reunia algunes de les joies de l'art romànic i gòtic, acabaran sent part fundacional de les col·leccions diocesanes del futur MEV.
El 1888, davant l'èxit assolit per les col·leccions artístiques exhibides pel bisbat de Vic a l'Exposició Universal de Barcelona, atesa la voluntat del bisbe Josep Morgades d'impulsar un museu diocesà artístic i arqueològic, i considerades les limitacions d'espai al local del Círcol, el bisbat va fer les passes necessàries per fundar el museu, que s’inaugurarà el 1891 a les dependències del pis superior del claustre de la catedral de Vic. L'any 1949 el museu es traslladà a l'edifici del col·legi de Sant Josep, a la plaça del bisbe Oliba, on va romandre fins a l'any 1995.
Obres mestres del MEV
D’entre els trenta milers d’obres artístiques de la col·lació, hi ha 36 obres mestres del MEV, entre sarcòfags, esteles, capitells, portalades, frontals, pintures murals, retaules, marededeus, caixes de núvies, candelers, i piques baptismals. Alguna d’elles ja les he explicat anteriorment, com el preciós frontal romànic de l’església de Sant Vicenç d’Espinelves (Revista de Vic 119, juliol 2024). Com que és impossible dedicar-hi el mínim d’atenció a tots ells en un article curt com aquest, en comentaré aquí tres de les meves preferides.
La portalada de l’església de Sant Vicenç de Malla, obra del Taller de Vic-Ripoll de la segona meitat del segle XII, és una de les principals portalades del MEV, exemple arquetípic de les petites portades romàniques, algunes d’elles obres mestres de l’escultura catalana, com aquesta. El conjunt exposat disposa de bases, columnes, capitells (amb bèsties afrontades i figures humanes que representen episodis del martiri de sant Vicenç) i arquivoltes (amb ornamentació a base de tiges vegetals entrellaçades). La portalada de Malla es troba exposada a la planta baixa.
L'any 1907 l'Institut d'Estudis Catalans va organitzar una expedició de caràcter científic als Pirineus amb l'objectiu d'estudiar l'art medieval, especialment de la Vall de Boí. Aquesta expedició estava formada entre d'altres per mossèn Josep Gudiol i Cunill (Vic, 1872-1931), conservador del Museu Episcopal. Una de les principals descobertes va ser el conjunt escultòric romànic del Davallament a l’església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall. Les escultures de la Mare de Déu i de sant Joan van ser adquirides poc després pel col·leccionista Lluís Plandiura, i des de l'any 1932 formen part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya. La resta del conjunt escultòric va ser adquirida al mercat d'antiquaris per mossèn Gudiol l'any 1911 i des d'aleshores es conserva al Museu Episcopal. Ens trobem davant d'un dels conjunts més importants de l'escultura romànica europea del segle XII, per la seva excepcional qualitat artística, que destaca internacionalment perquè no s'han conservat gaires escultures monumentals de fusta d'aquestes dimensions. El conjunt del Davallament d'Erill la Vall es troba a la sala 4 de la planta baixa.
Una altra de les obres mestres del MEV són les pintures murals de l'absis de l’església de Sant Sadurní d'Osormort. Aquests fragments de les pintures romàniques del segon quart del segle XII no s’havien pogut exposar mai de manera conjunta fins a la construcció del nou edifici del MEV, a causa de la manca d'alçada de les sales de l'antic edifici. Estilísticament, les pintures es caracteritzen per l'expressió de les cares de les figures amb uns ulls molt grans i una mirada penetrant. La decoració de l’absis estava presidida per la figura de la Mare de Déu envoltada dels símbols del Tetramorf, dels quals solament s'ha conservat la part inferior on es pot veure la màndorla i els peus de la Verge així com les extremitats inferiors del lleó de sant Marc i del bou de sant Lluc. A sota de la conca absidal hi ha les figures dempeus dels dotze apòstols. Davall dels apòstols hi ha representat el cicle de la creació de l'home i el pecat original. Aquestes pintures es troben a la mateixa sala que el Davallament d'Erill la Vall.
El nou Museu
Donada la falta d’un espai acurat pel museu, a la dècada dels 90 es va proposar dissenyar un nou museu que pogués satisfer les necessitats d’una institució científica i expositiva moderna. Es va decidir que el nou museu que es construís fos un edifici de nova planta al mateix emplaçament de la plaça bisbe Oliba, conservant el perímetre de l'anterior.
L’encàrrec del disseny arquitectònic fou per l’equip d’arquitectes compost per Federico Correa Ruiz (1924-2020) i Alfonso Milà Sagnier (1924-2009), de l’important despatx Correa Milà Arquitectes, fundat a Barcelona el 1953. Les obres començaren el 1995 i l’edifici fou inaugurat el 18 de maig de 2002.
El projecte partia del coneixement exhaustiu del fons museístic que allotjava en aquell moment, això va ser molt important, perquè es coneixen totes les peces, les seves dimensions i en el seu valor artístic. L’edifici, de planta baixa més tres plantes, s’adapta a les alineacions dels estrets carrers que el limiten, mentre que el projecte de la façana a la plaça adoptà una configuració més lliure, amb revestiment de pedra de Calders disposada en franges horitzontals alternes. El projecte incorporà diversos elements de l'antic edifici del museu, com les finestres neogòtiques i els escuts. En la disposició de les obertures, la coberta i el sistema estructural de murs, el crític arquitectònic Maurici Pla va veure “certes coincidències entre els procediments i les formes de l’arquitectura moderna i la lògica compositiva de les construccions medievals”. El que és ben cert és que la forma irregular del solar ajuda en la col·locació de les peces expositives principals. Les obertures verticals, que abasten tota l’alçària del nou Museu d'Art Medieval de Vic, suggereixen vistes concretes cap a alguns elements monumentals del barri vell de la ciutat, malgrat que l’interior és il·luminat per mitjans artificials, per qüestions de manteniment de les obres.
De tots els elements arquitectònics del nou edifici del MEV, el que personalment trobo que té més caràcter són els grans ràfecs de la coberta, construïts amb plaques prefabricades de formigó armat, que sustenten les grans cobertes de teula àrab que s’encavalquen en diferents nivells. Més enllà de la funció protectora de les façanes contra els elements atmosfèrics, els ràfecs semblen projectar una funció protectora de la col·lecció museística respecte a tot allò que succeeix fora de l’edifici: soroll, contaminació, mal humor, discussions...
L’edifici té una planta total construïda de 6700 m², dels quals són dedicats a exposició 2700 m². La resta de l’espai està dedicat a serveis per a complir l’objectiu de conservar, documentar, estudiar, i difondre els fons que integren les seves col·leccions, amb l’objectiu de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural, més enllà de l'exposició d’una part de la col·lecció.
Premis i futur
El MEV va aconseguir el Premi Nacional de Patrimoni Cultural 2003 “per la important contribució que ha suposat per a la difusió de l'art medieval català (...) i per la qualitat del seu projecte museològic comprès en un edifici de nova planta dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà”.
L'any 2024 el MEV va rebre del premi de l'Associació de Museòlegs de Catalunya a la millor exposició de l'any (exposició “Bèsties”). I també el mateix any 2024 el premi Sàpiens a la millor iniciativa de divulgació històrica, comissariada per Judit Verdaguer i Marc Sureda.
El MEV aspira a ser molt més que un espai expositiu. És un museu modern que pretén explicar l’obra artística però també tot el seu entorn medieval, i per això han estat fonamentals dos elements bàsics: el contingut (la col·lecció original, una de les més importants en romànic i gòtic), però també el continent, un edifici modern que permet crear espais immersius entorn de les obres exposades, amb la transformació digital usada com a eina educativa i divulgativa. El contingut són les obres mestres, que a través del continent, l’arquitectura de Correa i Milà, es relaciona amb l'impressionant campanar de la catedral de Vic, que té a tocar, i amb els estrets carrers que l’envolten, la Baixada de l’Eraime, i els carrerons de sant Miquel Arcàngel i del Cloquer. L’escultura del bisbe Oliba, presidint la plaça amb el seu nom, sembla beneir aquesta simbiosi que ha nascut entre la col·lecció i el nou edifici, que l’any que ve complirà el seu 25 aniversari, igual com la mateixa escultura de l’artista Domènec Fita. Un bisbe Oliba de cos sencer d’acer inoxidable, amb el bàcul i la mitra, i un llibre on es llegeix pau i treva.
Bibliografia
Centre Obert d’Arquitectura. (2026). Museu Episcopal de Vic. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/museu-episcopal-de-vic
Museu d’Art Medieval de Vic. https://museuartmedieval.cat/
Pla, Maurici. (2007). Catalunya: guia d'arquitectura moderna, 1880-2007. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.