Una veu de Vic que sacseja la narrativa catalana
El joc del silenci (2025) és l’òpera prima de Gil Pratsobrerroca, escriptor vigatà format en Ciències Polítiques i Sociologia. Nascut i crescut a Vic, Pratsobrerroca ha sabut captar com pocs l’atmosfera d’una societat aparentment tranquil·la, però plena de silencis, secrets i contradiccions. La seva primera novel·la, publicada per Penguin Random House, ha irromput amb força en el panorama literari català, barrejant el thriller psicològic amb el drama familiar i el misteri més pur.
Una desaparició que trenca el silenci
La història comença el 15 de juny del 2025, quan desapareix la Valèria Costa, una nena de set anys. El que aparenta ser un cas policial clàssic es converteix ràpidament en una espiral emocional que arrossega els pares de la nena cap al seu passat, a allò que mai no s’han dit i a tot allò que han volgut oblidar.
El títol —El joc del silenci— pren tot el sentit: el silenci és aquí una forma de defensa, però també una condemna. Gil Pratsobrerroca converteix allò que no es diu en una arma narrativa potent, fent que el lector es pregunti fins a quin punt tots som còmplices del nostre propi silenci.
El silenci com a protagonista
El llibre juga amb els temps narratius: passat i present es barregen com un reflex trencat, i el lector va descobrint peces d’un trencaclosques emocional que només encaixa al final.
El silenci, més que un tema, és un personatge invisible que travessa tota la novel·la. És el que pesa a les mirades, a les omissions, a les converses inacabades. L’autor retrata amb precisió quirúrgica com les famílies, les comunitats i fins i tot les ciutats petites —com Vic— poden convertir el silenci en una forma d’ordre social.
Una mirada osonenca al misteri
Tot i que la trama no s’ubica explícitament a Vic, el to, el ritme i la manera de narrar desprenen una essència osonenca molt marcada: paisatges grisos, boires matinals, carrers on tothom es coneix però on ningú sap del cert què passa a casa del veí.
Aquest realisme fred i proper, tan característic de la comarca, impregna cada pàgina. Es nota que l’autor ha crescut observant el silenci de les places, el murmuri dels cafès i la calma aparent de les nits de tardor a Vic.
Estil i aportació literària
Gil Pratsobrerroca escriu amb una prosa precisa i emocionalment continguda, sense ornamentacions innecessàries. El seu estil recorda, per moments, els millors thrillers psicològics europeus, però amb una mirada pròpia i arrelada al territori.
La novel·la manté un ritme tens, cinematogràfic, però mai superficial: rere cada acció hi ha una emoció, i rere cada paraula, una absència.
Conclusions
Amb El joc del silenci, Vic entra al mapa de la novel·la de misteri contemporània a través d’una veu nova, potent i profundament humana. Gil Pratsobrerroca aconsegueix el que molts autors busquen durant anys: crear una història local amb ressò universal.
És una lectura imprescindible per als qui estimen el suspens, la introspecció i el talent de casa nostra.
