Hi ha novel·les que et fan avançar amb la neu fins al genoll, amb el fred clavat als ossos i la certesa que, a la primera cantonada, algú trencarà el silenci. Malesànimes —la nova obra de Sebastià Bennasar— és exactament això: un “western de neu” situat a la Catalunya interior, on els diners fàcils, la lleialtat de bar i el tret abans de la pregunta marquen les regles d’un joc brut.
Cinc malnoms i una redempció impossible
A pocs quilòmetres d’una capital comarcal, “La Gran Timba” es prepara com una traca final que tot ho pot canviar. Cinc homes que es fan dir els Malesànimes cerquen la seva causa per redimir-se, atrapats entre l’ambició i la supervivència, la fidelitat i la traïció. En aquest escenari glaçat i corrosiu, ningú no és del tot innocent, i la corrupció i la violència s’entortolliguen amb els somnis fràgils d’una vida millor.
NdP. MALESÀNIMES de Sebastià …
Bennasar construeix un rural noir d’estil àcid, amb humor negre i una prosa tallant que retrata sense maquillatge la vida al rerepaís contemporani. El ritme és tens i contingut, amb personatges que es mouen entre la misèria i la dignitat, obligats a decidir fins on estan disposats a arribar quan la neu ho tapa tot… excepte els deutes.
Temes i atmosfera
El llibre respira pols de bar, carreteres secundàries i una moralitat grisa: la lleialtat es compra, la paraula pesa però es trenca, i la comunitat, aparentment compacta, amaga esquerdes profundes. L’“epopeia mínima” que proposa l’autor converteix els espais familiars —la plaça, el bar, el taller, el camí forestal— en un tauler de jocs perduts d’antuvi. És una novel·la sobre la temptació del diner ràpid i la violència com a llenguatge, però sobretot sobre el preu íntim de cada decisió.
L’autor, un instigador del gènere
Sebastià Bennasar (Palma, 1976) és una de les veus més prolífiques i versàtils del panorama en català: escriptor, periodista, editor, traductor, professor i agitador cultural, amb una cinquantena llarga de títols publicats. A l’editorial Delicte ja hi havia signat Les mans del drac, La reina de diamants (amb Salvador Macip, Llort i Marc Moreno) i Quinqui connection. Amb Malesànimes aprofundeix en el seu interès pel crim com a mirall social i porta el noir als marges freds de la geografia i de la consciència.
Per què llegir-la
-
Perquè ofereix una mirada punyent —gèlida i corrosiva— sobre el món rural d’avui, lluny del folklorisme.
-
Per la seva estructura de tensió contínua i l’ús d’un humor negre que talla i, alhora, humanitza.
-
Perquè els cinc Malesànimes són un gran estudi de personatges: perdedors obstinats, capaços de tot per una darrera oportunitat.
Dades d’edició
-
Títol: Malesànimes
-
Autor: Sebastià Bennasar
-
Gènere: novel·la negra (rural noir)
-
Publicació: 3 de novembre de 2025
-
Editorial: Delicte
-
Pàgines: 174
-
ISBN: 978-84-19415-52-3
-
PVP: 19,50 € Veredicte
Malesànimes és un tret net, directe i sense contemplacions que ressona llargament. Un western de neu que confirma Bennasar com un narrador que sap fer parlar el paisatge i despullar els personatges. Ideal per a qui busca un noir de proximitat, intens i sense anestèsia.
Sebastià Bennasar qui és?
Sebastià Bennasar (Palma, 1976) és escriptor, periodista, traductor i crític literari. Es va llicenciar en Humanitats a la UPF i hi va cursar el màster en Història del Món. Després d’onze anys a redaccions balears, va combinar la feina cultural amb la docència i la divulgació del gènere negre. Des del 2019 viu a Olot.
És una de les veus més actives del noir en català, tant com a autor com a agitador cultural: va impulsar el festival Tiana Negra, pensat per prestigiar la novel·la negra catalana i donar visibilitat a autors i obres del país. En la seva obra i en entrevistes defensa una idea clau: la novel·la negra és, sobretot, novel·la social.
Entre una bibliografia extensa, sobresurten títols com L’imperi dels lleons (premi València Negra 2017), El país dels crepuscles, L’amant secreta i altres treballs que han anat consolidant un univers criminal molt documentat i arrelat a contextos reals.
Bennasar escriu un rural/urban noir de tall social: violència plausible, humor negre sec, ritme tens i personatges que es mouen en grisos morals —del perdedor obstinat al mafiós de províncies— amb una gran atenció al territori i a la memòria recent. Ell mateix reivindica referents clàssics (Hammett) i l’ús del crim com a mirall del nostre temps.
Amb Malesànimes reprèn el fil del noir de proximitat —paisatges freds, diners fàcils i decisions que es paguen cares— i confirma una constant de la seva obra: fer de la intriga un mecanisme per mirar la societat de cara.
