 |
| Cesc Cornet amb les seves tres novel.les publicades |
Xavi Ruiz: Avui tenim l'oportunitat de parlar amb un dels autors de novel·la negra més destacats dels últims anys. Es diu Cesc Cornet, va néixer a Anglès el 1979, i amb el seu estil fresc i gairebé cinematogràfic, s'ha col·locat al capdamunt de les llistes dels més venuts. Cesc, benvingut. Què tal, com estàs?
Cesc Cornet: Molt bé, Xavi, gràcies per aquesta presentació! Potser m'has venut massa bé! (riu)
Xavi: Segur que no! És tot veritat. Per començar, com et descriuries? Qui és en Cesc Cornet?
Cesc: M'agrada pensar en mi mateix, primer de tot, com un pare. Després com un mestre per vocació i escriptor per convicció. El meu amor per la novel·la negra ve de molt temps enrere, sempre he estat un apassionat del True Crime, dels misteris i, en general, de tot allò que envolta aquest gènere. Aprofito qualsevol moment lliure per escriure, i va ser durant la pandèmia quan vaig decidir llençar-me a publicar la meva primera novel·la.
Xavi: El teu debut va ser tot un èxit. Quines són les teves influències principals dins del gènere negre?
Cesc: Tinc influències molt diverses. He llegit des d’autors nòrdics com Jo Nesbø fins a clàssics americans com Raymond Chandler. Però, més enllà de la literatura, les meves influències vénen de molts altres àmbits: el cinema, les sèries, documentals, notícies reals... Tot el que em genera curiositat o intriga acaba influint d'alguna manera en les meves històries.
Xavi: Parlant de cinema, les teves novel·les tenen un ritme molt visual. És intencionat?
Cesc: Totalment. Quan escric, tinc la sensació que estic dirigint una pel·lícula. Les escenes es desenvolupen com si estiguessin davant la càmera, i això m'ajuda molt a mantenir el ritme i la tensió. A més, penso que els lectors també ho valoren, perquè avui en dia estem molt acostumats a formats audiovisuals, i tenir una narrativa fluida i dinàmica fa que la lectura sigui més atractiva.
Xavi: Com gestiones la tensió narrativa per mantenir el lector enganxat fins al final?
Cesc: Intento seguir un patró molt clar: presentar una situació que sembli resolta, però que al mateix temps plantegi una pregunta nova. Això crea un joc constant entre el que sembla i el que és, i fa que el lector vulgui seguir llegint per saber què passa realment. Em sembla molt important no donar-ho tot immediatament, sinó jugar amb el factor sorpresa i les pistes falses.
Xavi: I com treballes els teus personatges? Et guien ells o ets tu qui marca el camí?
Cesc: Al principi, jo creia que seria qui els controlaria. Però a mesura que avança la història, els personatges prenen vida pròpia. Comencen a fer coses que no havia planejat, i això és una de les coses més interessants del procés creatiu. A vegades em sorprenen, però crec que aquesta espontaneïtat ajuda a fer-los més reals.
Xavi: L'ambientació de les teves novel·les sol ser en llocs que coneixes bé, com Anglès o la Costa Brava. Per què esculls aquests espais?
Cesc: És una manera de mantenir-me connectat a la realitat. Escriure sobre llocs que conec em permet descriure'ls amb precisió i detall. A més, hi ha alguna cosa especial en crear misteris en espais quotidians. Fa que la història sembli més pròxima i creï una atmosfera de tensió en llocs que la gent pot reconèixer.
Xavi: Quan et poses a escriure, ja tens clar qui serà l'antagonista de la història?
Cesc: Generalment sí, ho necessito per estructurar bé la història i deixar pistes falses que despistin el lector. Tot i això, hi ha moments en què fins i tot jo em sorprenc amb canvis que fan els personatges. Però, per norma general, tenir clar l'antagonista des del principi em dona una guia per anar desenvolupant la trama.
Xavi: Hi ha gent que et demana aparèixer a les teves novel·les?
Cesc: Sí, molts amics i coneguts m'ho demanen! Al meu primer llibre, 'Fins aquí', vaig posar noms de persones que conec, com familiars i amics, i ara ja és com una broma recurrent. La gent em diu 'posa'm, però no em matis!' o 'fes-me el dolent!' És divertit com de vegades aquestes coses acaben formant part del procés.
 |
| Cesc Cornet |
Xavi: Veig que agafes moltes idees del teu entorn. Alguna experiència personal ha influït especialment en alguna de les teves històries?
Cesc: Sí, de fet, una de les trames de 'Fins aquí' està inspirada en converses que he tingut amb la meva germana i el meu cunyat, que treballen en funeràries. Em van explicar que hi ha molts més suïcidis dels que la gent s'imagina, però que no sempre surten a la llum pública. Això em va donar la idea per una part important de la trama.
Xavi: Ens pots avançar alguna cosa sobre el teu pròxim projecte? Sé que estàs treballant en la segona part d'‘On és la Marta?’, que ha estat tot un èxit.
Cesc: Exacte, estic treballant en la segona part, que es dirà 'On és la Júlia', i la idea és que surti per Sant Jordi del 2025. La primera part va tenir molt èxit, així que tinc una mica de pressió, però també estic molt emocionat. Aquesta segona part serà més fosca i personal que la primera.
Xavi: Com veus l'evolució del gènere de la novel·la negra? Ha canviat en els darrers anys?
Cesc: Ha canviat moltíssim! Abans, la novel·la negra era molt acotada, però ara és un gènere que s’ha expandit i que inclou una gran varietat de subgèneres. Fenòmens com el True Crime han fet que la gent s'interessi més pel crim i els misteris reals, i això també ha influït en la manera com s’escriu i es llegeix la novel·la negra. Ara tenim més llibertat creativa dins del gènere.
Xavi: Cesc, ha estat un plaer parlar amb tu. Moltes gràcies per compartir tot això amb nosaltres, i estem molt pendents de la segona part d'‘On és la Marta?’!
Cesc: Moltes gràcies a tu, Xavi. Ha estat un plaer!
