Emma Vilarasau estrena 'Casa en flames'

Emma Vilarasau a 'Casa en flames'





Emma Vilarasau estrena ‘Casa en flames’, “poder tornar al cinema, tornar amb aquesta pel·l√≠cula, tornar amb aquest personatge, √©s un regal immens.”

Entrevistem a l'actriu Emma Vilarasau amb motiu de l'estrena als cinemes de 'Casa en flames' de Dani de la Orden. Veterana dona de teatre, popular per papers televisius a les s√®ries de TV3 'Nissaga de poder' (1996) o 'Ventdelpl√†' (2005), col·labora ara amb el cineasta barcelon√≠ del d√≠ptic format per 'Barcelona, nit d'estiu' (2013) i 'Barcelona, nit d'hivern' (2015). Emma Vilarasau, que compta amb escasses incursions cinematogr√†fiques, excel·leix a 'Casa en flames' ficant-se en el paper de la Montse, una mare que ha dipositat totes les seves esperances en reunir a la seva fam√≠lia un cap de setmana d'estiu a la casa que tenen a Cadaqu√©s i que no vol que ning√ļ li esguerri els seus plans.

-Com és aquesta mare que vol reagrupar la seva família al preu que sigui?

"Aquesta mare t√© una necessitat important de tornar a tenir la seva gent a la vora - els seus fills, la seva fam√≠lia - i tornar-se a sentir una mica necess√†ria per alg√ļ. Intenta que aquesta trobada surti b√©, sigui com sigui. A mi el Dani em va dir quan em va oferir el paper, "aquesta dona t√© una depressi√≥, per√≤ no vull que es vegi, est√† a sota de tot el que fa". Per tant, ella no pot renunciar a aquest cap de setmana, li ha costat molt muntar-lo, √©s impossible renunciar-hi. Passa un fet que faria renunciar a aquest cap de setmana, per√≤ no pot, √©s superior a ella, necessita tornar-los a tenir. I despr√©s necessita ser √ļtil, necessita que la tinguin en compte, necessita que li valorin una mica el que ha fet. I com que aix√≤ no es produeix doncs tot va cap avall. Tots tenen els seus problemes, que d√©u-n'hi-do, i tot va petant per tots cantons. √Čs un vaixell que s'enfonsa i no hi ha manera de mantenir-lo b√©."

-Com t'has preparat per a aquest paper tan difícil, ple de matisos, de registres?

"S√≠, amb tantes capes, tantes cares..., B√©, doncs anar fent seq√ľ√®ncia a seq√ľ√®ncia i tenint molt clar el fil interior de saber qu√® significa per a ella tot. I vam assajar, tamb√© vam improvisar, Dani √©s molt d'improvisar. Aix√≤ tamb√© ens ha ajudat a fer un molt bon equip, tots, √©s un repartiment meravell√≥s, tothom est√† molt b√©, √©s molt f√†cil, molt agradable de treballar-hi. A m√©s, la pel·l√≠cula s√≥n seq√ľ√®ncies llargues, seq√ľ√®ncies corals, que no √©s normal. √Čs un format de pel·l√≠cula diferent, perqu√® normalment les seq√ľ√®ncies s√≥n seq√ľ√®ncies de dos. Jo, que normalment no m'agrado, que quan vas a veure una cosa que has fet sempre est√†s espantada pel que pugui ser, perqu√® quan la vaig veure, vaig pensar, "doncs, mira, no est√† malament".

-Més enllà del retrat d'aquesta mare singular també veiem que és un retrat familiar amb ingredients teatrals també?

"Sí, sí. Perquè és una família en una casa. Hi ha algunes escenes exteriors, però, bàsicament, tot passa allà dintre. I és aquesta família de la burgesia catalana que no se sap dir les coses, que no es diuen, que tots pensen en ells, que són incapaços de posar-se en el lloc de l'altre. I que són una mica tòxics tots plegats. El que passa és que te'ls acabes estimant perquè també són molt entranyables. Perquè, no és que siguin mala gent, sinó que simplement no en saben més. I la vida els supera a tots."

-Aquesta pel·l√≠cula familiar farcida de retrets ens recorda una obra de teatre com 'Agost' de Tracy Letts que tu tamb√© has representat als escenaris?

"√Čs que totes les fam√≠lies s'assemblen. Els problemes en les fam√≠lies acaben sent molt semblants, els pares amb els fills, els germans, els nets. De fet, les obres de teatre de tem√†tica familiar, com un sopar familiar, √©s diana segur, perqu√® s√≠, perqu√® √©s que totes les fam√≠lies tenen molt de suc. I si est√† ben escrit i ben fet, encara millor. A m√©s, connecten amb la gent perqu√® pares en tenim tots, germans tamb√©, tots hem viscut trobades familiars nefastes. I b√©, hi ha alguna cosa que ens connecta. Per√≤ penso que, tot i que les fam√≠lies s'assemblen, no s√© si en una burgesia d'un altre lloc, la burgesia madrilenya per exemple, s'expressaria igual que en aquesta pel·l√≠cula que √©s burgesia catalana. Perqu√® totes tenen les seves caracter√≠stiques, s√≥n diferents."

-"Casa en flames" és una comèdia, però sembla també un drama, no?

"√Čs una barreja. Jo crec que t√© aquest to tan dif√≠cil de trobar i tan bonic quan es troba. √Čs una com√®dia-drama. Perqu√® quan agafes una mica d'emoci√≥ de seguida t'ho trenquen amb una situaci√≥ m√©s de com√®dia. Per√≤ ni la com√®dia √©s estrafeta ni el drama √©s pesant. Les dues coses conviuen b√©. I t√© un to que costa de trobar en el cinema espanyol, potser √©s un to dif√≠cil, potser √©s m√©s de cinema franc√®s. √Čs bonic, realment, es mant√© en aquesta l√≠nia i aconsegueix mantenir un equilibri important. No decau mai cap a una banda ni cap a l'altre. I b√©, no √©s f√†cil aconseguir aix√≤ i crec que el Dani ho ha aconseguit. I est√† molt b√©."

- Tenint en compte el teu paper esplèndid a 'Casa en flames', sobta la teva poca presència en el cinema. Com ha estat això?

"No ho sé. Ha anat així. No és que jo hagi tingut mil ofertes que jo hagi rebutjat, evidentment, sinó que, potser, en algun moment de la meva vida jo potser hauria d'haver pres una decisió i anar-me'n a Madrid i no ho vaig fer, perquè tenia els nens petits i perquè no em venia de gust. Potser, no ho sé. Ha anat així. No sé dir-te molt el perquè."

-Hi ha alguna semblança del teu paper a 'Casa en flames' amb la mare patidora del teu film 'Els sense nom' (1999, Jaume Balagueró) en un registre cinematogràfic completament diferent?

"No crec que tinguin res a veure. Aquella era una pel·l√≠cula de terror i la situaci√≥ d'aquella mare era terror√≠fica. Entrava dintre d'un altre g√®nere i era molt m√©s intensa. En aquesta hi ha molts punts de com√®dia i el drama mai √©s pesant. Aquell paper era d'una gran profunditat. No tenen res a veure. Despr√©s tamb√© vaig fer una altra pel·l√≠cula, que vaig estar molt feli√ß de fer-la, i que va ser l'√ļltima de Fernando Fern√°n G√≥mez, 'Para que no me olvides' (2005, Patricia Ferreira), on hi havia una altra mare que perdia el seu fill, all√† tamb√© era mare i filla, i era tamb√© un "dramon". Jo crec que 'Casa en flames' √©s com la primera com√®dia que faig. I ha estat molt divertit."

-Com ha estat treballar amb un cineasta com Dani de la Orden?

"Treballar amb el Dani ha sigut molt bonic. Als assaigs em vaig acollonir perqu√® demanava molta improvisaci√≥. Jo pensava, "D√©u meu, no hem de seguir un gui√≥ o qu√®?". √Čs una mica ca√≤tic, per√≤ en el rodatge el veies superconcentrat, amb la seva llibreta de notetes, sempre proposant alguna cosa que havia pensat durant la nit, alguna cosa nova a fer. No s√© si hi ha alguna persona amb trenta-cinc anys, com t√© ell, que hagi fet onze pel·l√≠cules com ha fet ell. T√© el cinema a les venes. I com a persona √©s un amor. Tot i el seu caos."

-I com ha estat rodar una pel·l√≠cula amb un repartiment espectacular que compta amb actors com Enric Auquer, Clara Segura o Maria Rodr√≠guez Soto?

"Es va fer un equipàs. Vam assajar dues setmanes abans de rodar. La primera setmana vam rodar en exteriors i coses així més disperses. I la segona setmana ja ens vam tancar a la casa i es va produir allò que passa quan treballes amb bons actors, que sempre hi són, que sigui la presa de qui sigui els altres sempre hi són. No és allò de dir "jo ja he fet la meva presa i me'n vaig" sinó que, sempre, tothom donava el cent per cent, que l'escolta era molt bona. Ens vam començar a fusionar. I tot i que som actors molt diferents, tots, vam començar a agafar coses els uns dels altres. Al final, érem una família, absolutament. Després, clar, tenint la Clara Segura, tenint l'Alberto San Juan, tenint l'Enric Auquer, tenint la Maria Rodríguez Soto... I la Macarena García, que és una persona meravellosa, plena de llum. Vam passar situacions difícils, tots, de rodatges de nit, de molt de fred, amb vestidets d'estiu, però mai va haver-hi una situació difícil, sempre tot es treia amb sentit de l'humor. Vull dir que va ser un rodatge molt bonic."

-Com a dona de teatre, sobretot, com et prens aquest festeig puntual amb el cinema?

"Molt b√©. Mira, aquesta pel·l√≠cula √©s un regal, √©s un regal√†s. Perqu√® aquest any he fet seixanta-cinc anys i jo tinc una carrera de quaranta anys de professional, porto moltes obres a l'esquena. I crec, penso, que tot el que em vingui a partir d'ara, √©s un regal que se'm fa. I poder tornar al cinema, tornar amb aquesta pel·l√≠cula, tornar amb aquest personatge, √©s un regal immens. I √©s com ho he viscut, i com ho estic vivint, perqu√® els passis de la pel·l√≠cula s√≥n tots molt bonics. Doncs, un regal, un regal per mi."

-Precisament et volia preguntar sobre aquesta q√ľesti√≥, sobre les dificultats per trobar papers per actrius madures?

"S√≠. √Čs molt complicat, a partir d'aquesta edat no s'escriuen papers. √Čs una cosa que crec que est√† comen√ßant a canviar. I estaria b√© que canvi√©s. Perqu√® no nom√©s tenen coses importants a dir i a viure persones d'aquesta edat, sin√≥ que, tard o d'hora, hi arribareu tots a aquesta edat. Potser estaria b√© tenir algun referent. Tenim molts referents dels vint, dels trenta, dels quaranta, i d'aquesta edat, no. Qu√® diuen les dones a aquesta edat? I els homes? Qu√® els hi passa, qu√® passa quan t'enfrontes, a una edat bastant madura, que et dius "em queden quinze anys al davant", qu√® et passa, no? Tothom hi arribar√†. Estaria b√© que alg√ļ ho pogu√©s escriure i tenir un referent de qu√® se sent o es viu a aquesta edat. Suposo que canviar√† amb el temps. Est√† canviant, eh, per√≤ ser√† lent."

-Enhorabona per aquest gran paper en una pel·l√≠cula destinada a ser una de les m√©s importants del cinema catal√† d'enguany.

"A veure si √©s veritat. Esperem. I que la gent la vagi a veure en versi√≥ original, sobretot. Aix√≤ tamb√© s'hauria de dir per qu√® s'ha doblat al castell√† i estaria b√© veure-la en versi√≥ original. Perqu√® √©s biling√ľe, perqu√® √©s important en la pel·l√≠cula, ja que √©s una trama m√©s on els personatges es parlen en catal√† i castell√†. I anul·lar aix√≤, doblant-ho tot al castell√†, que s'ha exigit per les plataformes, crec que √©s un error. Per favor, que la gent la vegi en versi√≥ original."

Per Joan Millaret i Valls | @joanmillaret / AMIC

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris