En aquest article la Carme Salvans, autora del llibre d'autoajuda sobre l'assetjament escolar "DEL BULLYING AL BLOOMING: Cómo parar el acoso escolar yflorecerinteriormente". Ens informa del paper essencial de les famílies per a treballar la prevenció des de casa amb eines senzilles i aplicables per a tothom. La Carme comenta que l'assetjament escolar és una problemàtica social amb conseqüències molt negatives per a les víctimes que pot afectar a totes les àrees de la vida de l'infant o adolescent i aquestes poden ser arrossegades durant el llarg de la seva vida si no són treballades a temps. Les conseqüències que apareixen a curt termini són: la desmotivació i el desinterès per a l'escola, davallada del rendiment escolar, por a anar a l'escola, ansietat, aïllament social, somatització de símptomes com alteracions digestives i migranyes, entre d'altres. A llarg termini, les conseqüències poden ser: problemes d'autoestima, fracàs escolar, tendència a generar relacions tòxiques, depressió i pensaments suïcides. Per aquest motiu, és indispensable dedicar temps de qualitat per a generar un ambient de confiança a casa per evitar el silenci del menor en els primers indicis d'un possible assetjament. Actuar com més aviat millor conjuntament amb el centre educatiu és clau per evitar la cronificació del problema i les conseqüències mencionades anteriorment.
Portada del llibre DEL BULLYNG AL BLOOMING
COM APRENDRE A DETECTAR-HO I TREBALLAR-HO DES DE CASA La pregunta genèrica: què tal avui a l'escola? Pot respondre's amb un simple bé, normal, com sempre, etc. I amb aquesta resposta no obtindrem la informació necessària per a detectar què ha succeït en un llarg dia d'escola o institut i tampoc hem d'oblidar les extraescolars, que són entorns on també pot ocórrer l'assetjament. Per tant, és important demanar preguntes més concretes i alhora obertes.
Els següents exemples de preguntes ajudaran a millorar la comunicació i la detecció precoç:
1. Què és el millor que t'ha passat avui a l'escola? I què és el pitjor o el que menys t'ha agradat?
2. Amb qui has estat avui a l'escola (o amb qui has jugat avui a l'escola)? Com són aquests nens/es?
3. Què has fet avui amb els amics i amigues de l'escola? T'ho has passat bé?
4. Què has estat fent de camí de casa a l'escola i de l'escola a casa? Alguna cosa a destacar? Has vingut sol/a o amb amics i amigues? T'agrada anar-hi caminant o amb l'autobús, etc.(depenent de cada cas)?
Explicar-li que l'únic que volem esbrinar és si ha estat bé el seu dia, i que ens preocupa únicament el seu benestar. Amb un somriure i des de la tranquil·litat. Cal fer d'aquestes preguntes una rutina i no conformar-se amb respostes curtes. Les preguntes anteriors ajuden a obtenir respostes més llargues i la informació per a detectar possibles problemes a l'escola.
Cal tenir present que les respostes evasives reiteradament, poden ser un indicador de què alguna cosa està succeint. Si és un hàbit nou a construir, s'ha de tenir paciència i insistir. Fer les preguntes d'una forma amorosa sense exigir ajudarà, en el cas de l'adolescent, a obrir-se més. També és molt important aprendre a llegir les respostes entre línies, els gestos, les mirades, el to de veu, és a dir, tota la comunicació no verbal pot dir més que les seves paraules. El temps dedicat diàriament ajudarà els menors a sentir més confiança i a obrir-se per a explicar futurs problemes.
Altres consells a tenir present són:
• Procurar no mostrar preocupació amb excés, això pot generar sospita o sentir-se pressionat/da i encara tancar-se més. Cal tenir en compte que moltes vegades els fills no volen explicar res als pares per a no amoïnar-los. • Mostrar empatia i comprensió, fer-li saber que el què explica és realment important per a vosaltres. • Tenir present que l'objectiu sempre és acompanyar i sostenir el procés del vostre fill/a. No es pot solucionar mai absolutament tot de la manera que nosaltres volem, ni de forma immediata. Però escoltar i ser-hi donant suport, ja és molt, segurament és el que més necessita ara i això ja és una gran ajuda. • Apreciar que s'obri a explicar cada dia donant les gràcies per fer-ho. Fer-li saber que sempre comptaràs amb la seva opinió i sentiments i que no es prendrà cap decisió sense comunicar-li i parlar-ho primer. Ho fareu junts.
L'escriptora Carme Salvans
Si se sap de primera mà que el menor està passant per un possible procés d'assetjament escolar, el més probable és que tingui por a demanar ajuda i parlar amb l'escola. Per tant, el primer pas a fer un cop s'ha detectat és treballar en la seva visió de la situació i fer-li comprendre que cal demanar ajudar i que no s'ha d'amagar de res. Tindrà por, vergonya i se sentirà molt insegur, per això és important treballar en la seva autoestima i el seu autoconcepte. Cal actuar, i com més aviat millor. Per començar a transformar la percepció de l'infant o adolescent a la possibilitat de demanar ajuda i de demostrar-li que no està sol/a en aquest procés, cal qüestionar la seva manera de veure la situació. Un cop es comença el procés de demanar ajuda, és normal que apareguin molts dubtes i alts i baixos. Recordar al menor que demanar ajuda en certs moments és de persones intel·ligents i molt valentes, buscant exemples de persones properes i que admiri per a generar confiança a fer el pas. Si voleu més informació sobre els serveis que ofereix la Carme i del seu projecte del bullying al blooming la podeu contactar a través del seu telèfon 655 90 72 92 o bé per correu electrònic a bullyingtoblooming@gmail.com
La Carme comenta que l'assetjament escolar és una problemàtica social amb conseqüències molt negatives per a les víctimes que pot afectar a totes les àrees de la vida de l'infant o adolescent i aquestes poden ser arrossegades durant el llarg de la seva vida si no són treballades a temps. Les conseqüències que apareixen a curt termini són: la desmotivació i el desinterès per a l'escola, davallada del rendiment escolar, por a anar a l'escola, ansietat, aïllament social, somatització de símptomes com alteracions digestives i migranyes, entre d'altres. A llarg termini, les conseqüències poden ser: problemes d'autoestima, fracàs escolar, tendència a generar relacions tòxiques, depressió i pensaments suïcides. Per aquest motiu, és indispensable dedicar temps de qualitat per a generar un ambient de confiança a casa per evitar el silenci del menor en els primers indicis d'un possible assetjament. Actuar com més aviat millor conjuntament amb el centre educatiu és clau per evitar la cronificació del problema i les conseqüències mencionades anteriorment.
COM APRENDRE A DETECTAR-HO I TREBALLAR-HO DES DE CASA
La pregunta genèrica: què tal avui a l'escola? Pot respondre's amb un simple bé, normal, com sempre, etc. I amb aquesta resposta no obtindrem la informació necessària per a detectar què ha succeït en un llarg dia d'escola o institut i tampoc hem d'oblidar les extraescolars, que són entorns on també pot ocórrer l'assetjament. Per tant, és important demanar preguntes més concretes i alhora obertes.
Els següents exemples de preguntes ajudaran a millorar la comunicació i la detecció precoç:
1. Què és el millor que t'ha passat avui a l'escola? I què és el pitjor o el que menys t'ha agradat?
2. Amb qui has estat avui a l'escola (o amb qui has jugat avui a l'escola)? Com són aquests nens/es?
3. Què has fet avui amb els amics i amigues de l'escola? T'ho has passat bé?
4. Què has estat fent de camí de casa a l'escola i de l'escola a casa? Alguna cosa a destacar? Has vingut sol/a o amb amics i amigues? T'agrada anar-hi caminant o amb l'autobús, etc.(depenent de cada cas)?
Explicar-li que l'únic que volem esbrinar és si ha estat bé el seu dia, i que ens preocupa únicament el seu benestar. Amb un somriure i des de la tranquil·litat. Cal fer d'aquestes preguntes una rutina i no conformar-se amb respostes curtes. Les preguntes anteriors ajuden a obtenir respostes més llargues i la informació per a detectar possibles problemes a l'escola.
Cal tenir present que les respostes evasives reiteradament, poden ser un indicador de què alguna cosa està succeint. Si és un hàbit nou a construir, s'ha de tenir paciència i insistir. Fer les preguntes d'una forma amorosa sense exigir ajudarà, en el cas de l'adolescent, a obrir-se més. També és molt important aprendre a llegir les respostes entre línies, els gestos, les mirades, el to de veu, és a dir, tota la comunicació no verbal pot dir més que les seves paraules.
El temps dedicat diàriament ajudarà els menors a sentir més confiança i a obrir-se per a explicar futurs problemes.
Altres consells a tenir present són:
• Procurar no mostrar preocupació amb excés, això pot generar sospita o sentir-se pressionat/da i encara tancar-se més. Cal tenir en compte que moltes vegades els fills no volen explicar res als pares per a no amoïnar-los.
• Mostrar empatia i comprensió, fer-li saber que el què explica és realment important per a vosaltres.
• Tenir present que l'objectiu sempre és acompanyar i sostenir el procés del vostre fill/a. No es pot solucionar mai absolutament tot de la manera que nosaltres volem, ni de forma immediata. Però escoltar i ser-hi donant suport, ja és molt, segurament és el que més necessita ara i això ja és una gran ajuda.
• Apreciar que s'obri a explicar cada dia donant les gràcies per fer-ho. Fer-li saber que sempre comptaràs amb la seva opinió i sentiments i que no es prendrà cap decisió sense comunicar-li i parlar-ho primer. Ho fareu junts.
Si se sap de primera mà que el menor està passant per un possible procés d'assetjament escolar, el més probable és que tingui por a demanar ajuda i parlar amb l'escola. Per tant, el primer pas a fer un cop s'ha detectat és treballar en la seva visió de la situació i fer-li comprendre que cal demanar ajudar i que no s'ha d'amagar de res. Tindrà por, vergonya i se sentirà molt insegur, per això és important treballar en la seva autoestima i el seu autoconcepte. Cal actuar, i com més aviat millor.
Per començar a transformar la percepció de l'infant o adolescent a la possibilitat de demanar ajuda i de demostrar-li que no està sol/a en aquest procés, cal qüestionar la seva manera de veure la situació.
Un cop es comença el procés de demanar ajuda, és normal que apareguin molts dubtes i alts i baixos. Recordar al menor que demanar ajuda en certs moments és de persones intel·ligents i molt valentes, buscant exemples de persones properes i que admiri per a generar confiança a fer el pas.
Si voleu més informació sobre els serveis que ofereix la Carme i del seu projecte del bullying al blooming la podeu contactar a través del seu telèfon 655 90 72 92 o bé per correu electrònic a bullyingtoblooming@gmail.com
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!