Del Bullying al Blooming, el llibre per descobrir com parar l'assetjament escolar



En aquest article la Carme Salvans, autora del llibre d'autoajuda sobre l'assetjament escolar "DEL BULLYING AL BLOOMINGC√≥mo parar el acoso escolar y florecer interiormente". Ens informa del paper essencial de les fam√≠lies per a treballar la prevenci√≥ des de casa amb eines senzilles i aplicables per a tothom.
La Carme comenta que l'assetjament escolar √©s una problem√†tica social amb conseq√ľ√®ncies molt negatives per a les v√≠ctimes que pot afectar a totes les √†rees de la vida de l'infant o adolescent i aquestes poden ser arrossegades durant el llarg de la seva vida si no s√≥n treballades a temps. Les conseq√ľ√®ncies que apareixen a curt termini s√≥n: la desmotivaci√≥ i el desinter√®s per a l'escola, davallada del rendiment escolar, por a anar a l'escola, ansietat, a√Įllament social, somatitzaci√≥ de s√≠mptomes com alteracions digestives i migranyes, entre d'altres. A llarg termini, les conseq√ľ√®ncies poden ser: problemes d'autoestima, frac√†s escolar, tend√®ncia a generar relacions t√≤xiques, depressi√≥ i pensaments su√Įcides. Per aquest motiu, √©s indispensable dedicar temps de qualitat per a generar un ambient de confian√ßa a casa per evitar el silenci del menor en els primers indicis d'un possible assetjament. Actuar com m√©s aviat millor conjuntament amb el centre educatiu √©s clau per evitar la cronificaci√≥ del problema i les conseq√ľ√®ncies mencionades anteriorment.

Portada del llibre DEL BULLYNG AL BLOOMING

COM APRENDRE A DETECTAR-HO I TREBALLAR-HO DES DE CASA
La pregunta gen√®rica: qu√® tal avui a l'escola? Pot respondre's amb un simple b√©, normal, com sempre, etc. I amb aquesta resposta no obtindrem la informaci√≥ necess√†ria per a detectar qu√® ha succe√Įt en un llarg dia d'escola o institut i tampoc hem d'oblidar les extraescolars, que s√≥n entorns on tamb√© pot oc√≥rrer l'assetjament. Per tant, √©s important demanar preguntes m√©s concretes i alhora obertes.

Els seg√ľents exemples de preguntes ajudaran a millorar la comunicaci√≥ i la detecci√≥ preco√ß:

1. Què és el millor que t'ha passat avui a l'escola? I què és el pitjor o el que menys t'ha agradat?

2. Amb qui has estat avui a l'escola (o amb qui has jugat avui a l'escola)? Com s√≥n aquests nens/es?

3. Què has fet avui amb els amics i amigues de l'escola? T'ho has passat bé?

4. Qu√® has estat fent de cam√≠ de casa a l'escola i de l'escola a casa? Alguna cosa a destacar? Has vingut sol/a o amb amics i amigues? T'agrada anar-hi caminant o amb l'autob√ļs, etc.(depenent de cada cas)?

Explicar-li que l'√ļnic que volem esbrinar √©s si ha estat b√© el seu dia, i que ens preocupa √ļnicament el seu benestar. Amb un somriure i des de la tranquil·litat. Cal fer d'aquestes preguntes una rutina i no conformar-se amb respostes curtes. Les preguntes anteriors ajuden a obtenir respostes m√©s llargues i la informaci√≥ per a detectar possibles problemes a l'escola.

Cal tenir present que les respostes evasives reiteradament, poden ser un indicador de qu√® alguna cosa est√† succeint. Si √©s un h√†bit nou a construir, s'ha de tenir paci√®ncia i insistir. Fer les preguntes d'una forma amorosa sense exigir ajudar√†, en el cas de l'adolescent, a obrir-se m√©s. Tamb√© √©s molt important aprendre a llegir les respostes entre l√≠nies, els gestos, les mirades, el to de veu, √©s a dir, tota la comunicaci√≥ no verbal pot dir m√©s que les seves paraules.
El temps dedicat di√†riament ajudar√† els menors a sentir m√©s confian√ßa i a obrir-se per a explicar futurs problemes.

Altres consells a tenir present s√≥n:

• Procurar no mostrar preocupaci√≥ amb exc√©s, aix√≤ pot generar sospita o sentir-se pressionat/da i encara tancar-se m√©s. Cal tenir en compte que moltes vegades els fills no volen explicar res als pares per a no amo√Įnar-los.

• Mostrar empatia i comprensi√≥, fer-li saber que el qu√® explica √©s realment important per a vosaltres.

• Tenir present que l'objectiu sempre √©s acompanyar i sostenir el proc√©s del vostre fill/a. No es pot solucionar mai absolutament tot de la manera que nosaltres volem, ni de forma immediata. Per√≤ escoltar i ser-hi donant suport, ja √©s molt, segurament √©s el que m√©s necessita ara i aix√≤ ja √©s una gran ajuda.

• Apreciar que s'obri a explicar cada dia donant les gr√†cies per fer-ho. Fer-li saber que sempre comptar√†s amb la seva opini√≥ i sentiments i que no es prendr√† cap decisi√≥ sense comunicar-li i parlar-ho primer. Ho fareu junts.


L'escriptora Carme Salvans



Si se sap de primera m√† que el menor est√† passant per un possible proc√©s d'assetjament escolar, el m√©s probable √©s que tingui por a demanar ajuda i parlar amb l'escola. Per tant, el primer pas a fer un cop s'ha detectat √©s treballar en la seva visi√≥ de la situaci√≥ i fer-li comprendre que cal demanar ajudar i que no s'ha d'amagar de res. Tindr√† por, vergonya i se sentir√† molt insegur, per aix√≤ √©s important treballar en la seva autoestima i el seu autoconcepte. Cal actuar, i com m√©s aviat millor.
Per comen√ßar a transformar la percepci√≥ de l'infant o adolescent a la possibilitat de demanar ajuda i de demostrar-li que no est√† sol/a en aquest proc√©s, cal q√ľestionar la seva manera de veure la situaci√≥.
Un cop es comen√ßa el proc√©s de demanar ajuda, √©s normal que apareguin molts dubtes i alts i baixos. Recordar al menor que demanar ajuda en certs moments √©s de persones intel·ligents i molt valentes, buscant exemples de persones properes i que admiri per a generar confian√ßa a fer el pas.
Si voleu m√©s informaci√≥ sobre els serveis que ofereix la Carme i del seu projecte del bullying al blooming la podeu contactar a trav√©s del seu tel√®fon 655 90 72 92 o b√© per correu electr√≤nic a bullyingtoblooming@gmail.com
Publica un comentari a l'entrada

Comentaris