Com ja sabreu molts de vosaltres, a la nostra ciutat hi obren una biblioteca nova, la biblioteca Pilarín Bayés, al Passeig de la Generalitat, i és per això que la mítica Triadú passarà a un nou espai molt més ben equipat i pensat per a un públic més actual.
Sí que és veritat que anar a estudiar a la biblioteca era una mica complicat, ja que en ser un claustre, qualsevol xiuxiueig s'escoltava moltíssim, i ja no us dic quan algú buscava un llibre a darrere teu.
Però no només hi anàvem a estudiar, sinó que allà va ser on molts de nosaltres ens anàvem a relacionar, en una època on les xarxes socials no existien i on quedar a la Triadú era la normalitat en molts nois i noies.
També era molt divertit anar a veure quins llibres sortien cada setmana i posar-te a escoltar música amb una revista a les mans, era el nostre Spotify de fa més de 20 anys.
Trobarem a faltar els racons on ens enviàvem notes amb la noia que ens agradava, on vàrem descobrir a viatjar sense moure'ns d'una cadira, a buscar informació sense haver d'obrir la Viquipèdia, a guardar silenci, a compartir treballs sense Dropbox, a quedar-nos sords quan es posava a ploure. Et trobarem a faltar Triadú.
Recordeu que si vols qualsevol de les nostres publicacions per correu, ens podeu enviar un correu electrònic a info@larevistadevic.cat
L'altre dia, ens va arribar a la redacció la notícia de què la biblioteca Joan Triadú tancava les portes després de vint-i-sis anys de funcionament.
Sí que és veritat que anar a estudiar a la biblioteca era una mica complicat, ja que en ser un claustre, qualsevol xiuxiueig s'escoltava moltíssim, i ja no us dic quan algú buscava un llibre a darrere teu.
Però no només hi anàvem a estudiar, sinó que allà va ser on molts de nosaltres ens anàvem a relacionar, en una època on les xarxes socials no existien i on quedar a la Triadú era la normalitat en molts nois i noies.
També era molt divertit anar a veure quins llibres sortien cada setmana i posar-te a escoltar música amb una revista a les mans, era el nostre Spotify de fa més de 20 anys.
Trobarem a faltar els racons on ens enviàvem notes amb la noia que ens agradava, on vàrem descobrir a viatjar sense moure'ns d'una cadira, a buscar informació sense haver d'obrir la Viquipèdia, a guardar silenci, a compartir treballs sense Dropbox, a quedar-nos sords quan es posava a ploure. Et trobarem a faltar Triadú.
Recordeu que si vols qualsevol de les nostres publicacions per correu, ens podeu enviar un correu electrònic a info@larevistadevic.cat
https://issuu.com/larevistadevic/docs/revista_de_vic_juliol_2022_issuu
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!