Segons la Wikipedia, la Síndrome postvacacional es defineix com l'estat que es produeix en el treballador en fracassar el procés d'adaptació entre un període de vacances i d'oci amb la tornada a la vida activa, produint molèsties que ens fan respondre a les nostres activitats rutinàries amb un menor rendiment. Afecta un 35% de la població i majoritàriament a dones, perquè són les que més estrès sofreixen en haver de compatibilitzar la vida laboral amb la vida familiar i la cura dels fills. Els símptomes més generalitzats són esgotament, tristesa, nerviosisme, insomni i apatia; símptomes que solen durar entre 15 o 20 dies. Encara que no hi ha un remei infal·lible per a combatre aquesta síndrome, sí que hi ha pautes que poden seguir-se i que ajuden molt per a evitar aquestes situacions:
- No escurar el retorn de les vacances fins a l'últim moment. L'aconsellable és arribar almenys entre 3 o 4 dies abans per a així anar-se adaptant als horaris i a la rutina i preparar-nos físicament i mentalment.
- Compaginar el treball amb alguna activitat d'oci, esport o algun hobbie.
- No emportar-se treball a casa durant les primeres setmanes.
- Prendre's amb una certa calma el primer dia de treball i actuar per prioritats. Obrir mails, organitzar el treball i començar per aquelles tasques que ens resultin més plaents i anar augmentant la complexitat a poc a poc i a mesura que avança el dia. No podem plantejar-nos solucionar totes les tasques que tenim pendents en un sol dia.
- Començar el primer dia compartint experiències amb els companys per a iniciar amb un bon clima laboral.
- Dormir el dia anterior suficients hores per a afrontar-lo de la millor manera.
En definitiva, s'ha d'evitar que la tornada a la normalitat es produeixi d'una manera brusca. Es tracta d'anar introduint-se de nou al treball d'una forma gradual i natural. La síndrome és proporcional a la durada de les vacances, per la qual cosa una manera de solucionar-lo és distribuir-se el període vacacional al llarg de l'any i no acumular-lo tot en la mateixa època. També depèn molt de la relació que tinguem amb companys i caps, així com el grau de satisfacció que tenim a la nostra feina, per la qual cosa és el moment de plantejar-se si el que fem realment ens apassiona o si per contra, hem de valorar seriosament iniciar una nova etapa professional.
Segons la Wikipedia, la Síndrome postvacacional es defineix com l'estat que es produeix en el treballador en fracassar el procés d'adaptació entre un període de vacances i d'oci amb la tornada a la vida activa, produint molèsties que ens fan respondre a les nostres activitats rutinàries amb un menor rendiment.
Afecta un 35% de la població i majoritàriament a dones, perquè són les que més estrès sofreixen en haver de compatibilitzar la vida laboral amb la vida familiar i la cura dels fills.
Els símptomes més generalitzats són esgotament, tristesa, nerviosisme, insomni i apatia; símptomes que solen durar entre 15 o 20 dies.
Encara que no hi ha un remei infal·lible per a combatre aquesta síndrome, sí que hi ha pautes que poden seguir-se i que ajuden molt per a evitar aquestes situacions:
- No escurar el retorn de les vacances fins a l'últim moment. L'aconsellable és arribar almenys entre 3 o 4 dies abans per a així anar-se adaptant als horaris i a la rutina i preparar-nos físicament i mentalment.
- Compaginar el treball amb alguna activitat d'oci, esport o algun hobbie.
- No emportar-se treball a casa durant les primeres setmanes.
- Prendre's amb una certa calma el primer dia de treball i actuar per prioritats. Obrir mails, organitzar el treball i començar per aquelles tasques que ens resultin més plaents i
anar augmentant la complexitat a poc a poc i a mesura que avança el dia.
No podem plantejar-nos solucionar totes les tasques que tenim pendents en un sol dia.
- Començar el primer dia compartint experiències amb els companys per a iniciar amb un bon clima laboral.
- Dormir el dia anterior suficients hores per a afrontar-lo de la millor manera.
En definitiva, s'ha d'evitar que la tornada a la normalitat es produeixi d'una manera brusca. Es tracta d'anar introduint-se de nou al treball d'una forma gradual i natural.
La síndrome és proporcional a la durada de les vacances, per la qual cosa una manera de solucionar-lo és distribuir-se el període vacacional al llarg de l'any i no acumular-lo tot en la mateixa època.
També depèn molt de la relació que tinguem amb companys i caps, així com el grau de satisfacció que tenim a la nostra feina, per la qual cosa és el moment de plantejar-se si el que fem realment ens apassiona o si per contra, hem de valorar seriosament iniciar una nova etapa professional.
Per Eva Remolina / AMIC
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!