Mai em cansaré de dir que Vic és la ciutat més bonica de Catalunya. El nucli antic és màgic i caminar pel centre i contemplar les façanes centenàries és simplement d'un altre nivell.
CLICA AQUÍ PER LLEGIR EN FORMAT DIGITAL
Sempre em paro a pensar, en com devia ser el Vic romà o com l'esmenta en Ptolomeu: Ausa.
El model de ciutat que presentava Ausa romana és el d'un municipium; això vol dir que ja existia com a població indígena (Ausetani), abans de l'arribada dels romans i que després es va incorporar a l'administració de Roma. L'assentament romà era al mig de la Plana de Vic, envoltat de turons i amb la confluència de dos rius, Gurri i Mèder, afluents del Ter. La necròpolis està ben localitzada (extra muri) a la banda de can Colomer Munmany, descoberta l'any 1970, amb una troballa sorprenent d'uns sarcòfags de plom i un altre amb coberta de teules (tegulae). Les fonts clàssiques no donen referències exactes sobre la ubicació de la ciutat. I tampoc les restes arqueològiques d'època romana en el subsòl de Vic actual no són pas abundants.
CLICA AQUÍ PER LLEGIR EN FORMAT DIGITAL
Tanmateix, la primera ciutat romana es situaria dalt del turonet elevat on es va edificar el temple i seguiria un pla urbà uniforme: una quadrícula geomètrica perfecta que recorda un tauler d'escacs, amb carrers paral·lels i perpendiculars, dividit pel Decumanus maximus, el carrer principal que s'estenia d'est a oest, i el Cardo maximus, l'altre carrer principal, en direcció nord-sud, amb el temple, les botigues (tabernae), els banys públics (thermae) i amb un sistema de clavegueram (cloacae) que aprofitava el desnivell fins al riu. Així naixia una ciutat quadrata o regular.
CLICA AQUÍ PER LLEGIR EN FORMAT DIGITAL
Recordeu que si vols qualsevol de les nostres publicacions per correu, ens podeu enviar un correu electrònic a info@larevistadevic.cat