Entrevistem a Maria Carme Ferrer: “El confinament ha fet que el lector se senti amb la necessitat de donar suport a la seva llibreria de barri aquest Sant Jordi”
La presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya i llibretera Maria Carme Ferrer (Girona, 1958) posa en valor el confinament al que ha obligat el coronavirus de març a juny com a un context de trobada entre lectors i llibreries de proximitat. Seguint aquesta línia, i amb un Sant Jordi “diferent” per l’absència d’aglomeracions però amb l’essència de sempre a l’horitzó del proper 23 de juliol, Ferrer aposta perquè la festa literària catalana suposi una “oportunitat” per refermar la confiança entre lectors i petits llibreters davant l’actual crisi econòmica i cultural. “S’està tornant al comerç dels anys 60 o 70”, explica la gerent de la llibreria ‘Troa Empúries’ (Girona).
Pregunta (P). Comencem pel més immediat. Sant Jordi, degut a l’afectació del coronavirus, se celebrarà el proper 23 de juliol. Saben ja quin format tindrà? Resposta (R). Ho hem acordat tota la Cambra del Llibre, que ens hem posat d’acord amb el Gremi de Floristes perquè creiem que Sant Jordi, encara que sigui diferent, ha de ser amb el format de sempre, tot i que amb totes les mesures de seguretat que siguin necessàries. Serà un Sant Jordi diferent perquè no podran haver-hi les aglomeracions que hi ha sempre, això sí; hi haurà signatures amb cita prèvia, però també parades al carrer. Volem que sigui una gran festa literària encara que sigui a l’estiu, perquè els nostres lectors tinguin aquesta festa. Hem pensat que el mes de juliol és un bon mes. El 23 d’abril va ser molt trist: mai m’hagués imaginat que un 23 d’abril estaria a casa a les 19:00 h, era impensable. Però primer és la salut i després ja aniran venint les coses.
P. Serà un programa d’activitats al llarg de la setmana. R. Sí, pensem que és molt maco tenir parades al carrer, però també pensem que hem de fer coses pels nostres clients. Cada llibreria idea la seva iniciativa per a la setmana de Sant Jordi, ja en la ‘nova normalitat’, tot i que no és ben bé normalitat. Els ajuntaments han posat de la seva part per deixar-nos espais per a activitats, sempre amb totes les mesures de seguretat: distàncies, rentat de mans, mascaretes, circuits...
P. Creuen que aquest Sant Jordi diferent pot ser una oportunitat per a les llibreries de barri? R. Crec que sí, perquè han canviat moltes coses. Amb el confinament me n’he adonat parlant amb totes les llibreries de Catalunya: s’està valorant molt la llibreria del teu barri, de la teva zona. Hi ha clients que em diuen: “Jo treballo a Barcelona, però ara ja no compro a Barcelona, compro aquí perquè hi visc al darrere”. Es senten amb la necessitat de donar suport a la seva llibreria, la del seu barri, la de proximitat, la de confiança. Això és molt important perquè les ciutats i pobles no es quedin sense llibreries en un moment com aquest. S’està apostant pel comerç de proximitat i això ho veus en tot; s’està tornant a aquesta manera de fer dels anys 60 o 70.
P. Les sensacions al Gremi de llibreters són bones de cara a aquesta nova data? R. No serà mai un Sant Jordi com els que hem viscut, i no crec que puguem recuperar la gran quantitat de cèntims que s’han perdut, però sí que serà una festa literària. Potser la quantitat de venda que teníem no serà la mateixa, però sí que la complicitat entre el nostre client/lector, el llibreter i l’escriptor serà la mateixa.
P. Segons la seva experiència, com ha afectat el confinament als hàbits de lectura? Nous lectors? R. Els primers quinze dies va haver-hi més lectors en digital, però després la gent ja ens estava trucant, ens estava dient... Potser hi havia llibreries, nosaltres els primers, que no ens havíem plantejat aquells dies fer venda online, però la veritat és que tothom t’escrivia. També és veritat que, quan ets de ciutat petita, els clients et coneixen i et poden trucar, però això també ha passat a Barcelona, a Tarragona o a Lleida. El client necessitava comprar-te llibres, fins i tot ens demanava assessorament. Ens va sorprendre molt això i ens vam veure amb l’obligació de preparar llibres per fer arribar a casa. Llavors hi havia l’altre tipus de client que comprava un llibre esperant que, quan obrissis la llibreria, venir-lo a buscar per ajudar-te econòmicament en aquest moment tan difícil. Ens hem sentit molt acompanyats pels nostres clients en tot el confinament i, quan ja hi havia visita prèvia, que era com si anessis al metge, et trucaven, t’escrivien mails... Els primers dies que es podia venir, veies cues i només podies donar gràcies del suport que rebies dels clients. Quan hem començat a obrir, la gent tenia la necessitat de comprar llibres i això ha sigut molt bo. Venien famílies senceres, a comprar llibres per a tots. Ens ha sorprès molt un suport tan gran.
P. Quan va assumir el càrrec de presidenta del Gremi l’any 2018, es va comprometre a potenciar la comunicació del Gremi a Catalunya. Va notar la rellevància d’aquesta estratègia durant el confinament? R. Sí, però això també és gràcies a totes les llibreries, perquè les xarxes de cadascuna d’elles ha funcionat molt bé. Tothom s’ha posat les piles: hi ha llibreries que sempre han fet moltes coses a les xarxes, però fins i tot les que no en feien s’han posat a treballar com boges per tenir un lloc: si no estàs a les xarxes, no estàs enlloc. Molta gent et demana els llibres per internet, però també a molta gent li agrada venir; ara, després del confinament, continuem tenint venda a internet, però a la gent li encanta passejar, tocar els llibres... Que no els deixem tocar, però els agrada el fet de sentir-se en mig dels llibres: demanen assessorament, se’n refien del llibreter de confiança... això no es perd.
P. El 23 d’abril, per celebrar el Sant Jordi des del confinament, van sorgir iniciatives com ‘Llibreries obertes’, que va vendre fins a 51.000 llibres a Catalunya. Com ho valoren des del Gremi? R. A mi em sembla bé perquè ens ha ajudat a tots a tirar endavant; jo tinc clients que encara no han vingut a buscar els llibres perquè em diuen: “Ho necessito per a l’estiu, però us en vaig comprar”. Hi ha gent que fins i tot van comprar a totes les llibreries de la zona i em va fer gràcia perquè em deia un client: “A vosaltres no sé què us he comprat, però he comprat a totes les llibreries de la ciutat”. Totes les iniciatives del confinament van ser bones.
P. Destaqui’n alguna que li hagi marcat especialment per la seva novetat o simpatia. R. Em va fer molta gràcia allò dels llibreters a casa que recomanaven els llibres que tenien a casa. Em va semblar una iniciativa extraordinària; tu anaves recomanant llibres que tu ja fa mil anys que has llegit, però que potser el que t’estava mirant no els coneixia. Totes van ser molt originals perquè tothom va fer el que li va semblar. Alguns llibreters van escriure als seus clients cartes afectuoses recordant-los que estaven allà i que podien portar llibres a casa. El més important és que no vam perdre el contacte amb el nostre client i amic. I considero que, a vegades, els clients són més amics que clients.
P. Hi ha hagut, pel que explica, molt suport. R. Ens hem sentit molt, molt, molt propers als clients. Tot i així, serà un any molt difícil. El que hem perdut a Sant Jordi no sé si ho podrem recuperar, però amb aquesta ajuda i amb tot hem d’intentar tirar endavant i que no es quedi cap llibreria pel camí.
P. Algunes estrenes literàries que coincidien amb el confinament es van decidir posposar; altres es van decidir tirar endavant. De què depèn una decisió com aquesta? R. De les vendes, perquè clar, si es treien les coses durant el confinament no es podia servir a les llibreries, i deuen tenir els magatzems plens de gom a gom. A nosaltres, en estar tancats, no ens podien portar llibres i l’altra cosa molt important és que nosaltres tenim tants llibres de fons que podíem seguir recomanant el que teníem, llavors no era necessari que ens enviessin les novetats perquè era impossible. Quan van començar a sortir les novetats va ser com una explosió. Hi ha autors que venen moltíssim i dels que ja hem començat a fer una venda molt gran, però d’altres, fins Sant Jordi, no es vendran. També aquí està la feina del llibreter, que recomana aquesta novetat.
P. Alguna novetat literària que pugui recomanar per a aquest Sant Jordi estiuenc? R. Per exemple, en Rafael Nadal, que ja està venent moltíssim. També va sortir la Care Santos, i abans del confinament va sortir la Núria Prades, que si no li donem una mica de vida es quedarà aturada. També l’últim Dicker. Hi ha moltes novetats i molt per triar. També m’ha fet gràcia que, durant el confinament, en llibres que s’havien deixat de vendre, ha funcionat el boca-orella i s’han tornat a vendre. A aquests també els donarem suport a Sant Jordi, perquè no pot ser que matem els llibres, llibres bons que agraden a tothom. Jo, per exemple, he descobert de nou el llibre ‘La trena’ i l’he tornat a vendre moltíssim. No només s’ha de vendre la novetat.
P. Pot avançar alguna activitat de cara a aquest Sant Jordi diferent? R. El cap de setmana abans, ens reunirem en un acte tots els llibreters gironins i vindran tots els escriptors que no ens deixen tenir per Sant Jordi perquè se’ls queda Barcelona, on tot és molt més gros. A Girona, com a ciutat petita, tot és més fàcil que a Barcelona.
La presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya i llibretera Maria Carme Ferrer (Girona, 1958) posa en valor el confinament al que ha obligat el coronavirus de març a juny com a un context de trobada entre lectors i llibreries de proximitat. Seguint aquesta línia, i amb un Sant Jordi “diferent” per l’absència d’aglomeracions però amb l’essència de sempre a l’horitzó del proper 23 de juliol, Ferrer aposta perquè la festa literària catalana suposi una “oportunitat” per refermar la confiança entre lectors i petits llibreters davant l’actual crisi econòmica i cultural. “S’està tornant al comerç dels anys 60 o 70”, explica la gerent de la llibreria ‘Troa Empúries’ (Girona).
Pregunta (P). Comencem pel més immediat. Sant Jordi, degut a l’afectació del coronavirus, se celebrarà el proper 23 de juliol. Saben ja quin format tindrà?
Resposta (R). Ho hem acordat tota la Cambra del Llibre, que ens hem posat d’acord amb el Gremi de Floristes perquè creiem que Sant Jordi, encara que sigui diferent, ha de ser amb el format de sempre, tot i que amb totes les mesures de seguretat que siguin necessàries. Serà un Sant Jordi diferent perquè no podran haver-hi les aglomeracions que hi ha sempre, això sí; hi haurà signatures amb cita prèvia, però també parades al carrer. Volem que sigui una gran festa literària encara que sigui a l’estiu, perquè els nostres lectors tinguin aquesta festa. Hem pensat que el mes de juliol és un bon mes. El 23 d’abril va ser molt trist: mai m’hagués imaginat que un 23 d’abril estaria a casa a les 19:00 h, era impensable. Però primer és la salut i després ja aniran venint les coses.
P. Serà un programa d’activitats al llarg de la setmana.
R. Sí, pensem que és molt maco tenir parades al carrer, però també pensem que hem de fer coses pels nostres clients. Cada llibreria idea la seva iniciativa per a la setmana de Sant Jordi, ja en la ‘nova normalitat’, tot i que no és ben bé normalitat. Els ajuntaments han posat de la seva part per deixar-nos espais per a activitats, sempre amb totes les mesures de seguretat: distàncies, rentat de mans, mascaretes, circuits...
P. Creuen que aquest Sant Jordi diferent pot ser una oportunitat per a les llibreries de barri?
R. Crec que sí, perquè han canviat moltes coses. Amb el confinament me n’he adonat parlant amb totes les llibreries de Catalunya: s’està valorant molt la llibreria del teu barri, de la teva zona. Hi ha clients que em diuen: “Jo treballo a Barcelona, però ara ja no compro a Barcelona, compro aquí perquè hi visc al darrere”. Es senten amb la necessitat de donar suport a la seva llibreria, la del seu barri, la de proximitat, la de confiança. Això és molt important perquè les ciutats i pobles no es quedin sense llibreries en un moment com aquest. S’està apostant pel comerç de proximitat i això ho veus en tot; s’està tornant a aquesta manera de fer dels anys 60 o 70.
P. Les sensacions al Gremi de llibreters són bones de cara a aquesta nova data?
R. No serà mai un Sant Jordi com els que hem viscut, i no crec que puguem recuperar la gran quantitat de cèntims que s’han perdut, però sí que serà una festa literària. Potser la quantitat de venda que teníem no serà la mateixa, però sí que la complicitat entre el nostre client/lector, el llibreter i l’escriptor serà la mateixa.
P. Segons la seva experiència, com ha afectat el confinament als hàbits de lectura? Nous lectors?
R. Els primers quinze dies va haver-hi més lectors en digital, però després la gent ja ens estava trucant, ens estava dient... Potser hi havia llibreries, nosaltres els primers, que no ens havíem plantejat aquells dies fer venda online, però la veritat és que tothom t’escrivia. També és veritat que, quan ets de ciutat petita, els clients et coneixen i et poden trucar, però això també ha passat a Barcelona, a Tarragona o a Lleida. El client necessitava comprar-te llibres, fins i tot ens demanava assessorament. Ens va sorprendre molt això i ens vam veure amb l’obligació de preparar llibres per fer arribar a casa. Llavors hi havia l’altre tipus de client que comprava un llibre esperant que, quan obrissis la llibreria, venir-lo a buscar per ajudar-te econòmicament en aquest moment tan difícil. Ens hem sentit molt acompanyats pels nostres clients en tot el confinament i, quan ja hi havia visita prèvia, que era com si anessis al metge, et trucaven, t’escrivien mails... Els primers dies que es podia venir, veies cues i només podies donar gràcies del suport que rebies dels clients. Quan hem començat a obrir, la gent tenia la necessitat de comprar llibres i això ha sigut molt bo. Venien famílies senceres, a comprar llibres per a tots. Ens ha sorprès molt un suport tan gran.
P. Quan va assumir el càrrec de presidenta del Gremi l’any 2018, es va comprometre a potenciar la comunicació del Gremi a Catalunya. Va notar la rellevància d’aquesta estratègia durant el confinament?
R. Sí, però això també és gràcies a totes les llibreries, perquè les xarxes de cadascuna d’elles ha funcionat molt bé. Tothom s’ha posat les piles: hi ha llibreries que sempre han fet moltes coses a les xarxes, però fins i tot les que no en feien s’han posat a treballar com boges per tenir un lloc: si no estàs a les xarxes, no estàs enlloc. Molta gent et demana els llibres per internet, però també a molta gent li agrada venir; ara, després del confinament, continuem tenint venda a internet, però a la gent li encanta passejar, tocar els llibres... Que no els deixem tocar, però els agrada el fet de sentir-se en mig dels llibres: demanen assessorament, se’n refien del llibreter de confiança... això no es perd.
P. El 23 d’abril, per celebrar el Sant Jordi des del confinament, van sorgir iniciatives com ‘Llibreries obertes’, que va vendre fins a 51.000 llibres a Catalunya. Com ho valoren des del Gremi?
R. A mi em sembla bé perquè ens ha ajudat a tots a tirar endavant; jo tinc clients que encara no han vingut a buscar els llibres perquè em diuen: “Ho necessito per a l’estiu, però us en vaig comprar”. Hi ha gent que fins i tot van comprar a totes les llibreries de la zona i em va fer gràcia perquè em deia un client: “A vosaltres no sé què us he comprat, però he comprat a totes les llibreries de la ciutat”. Totes les iniciatives del confinament van ser bones.
P. Destaqui’n alguna que li hagi marcat especialment per la seva novetat o simpatia.
R. Em va fer molta gràcia allò dels llibreters a casa que recomanaven els llibres que tenien a casa. Em va semblar una iniciativa extraordinària; tu anaves recomanant llibres que tu ja fa mil anys que has llegit, però que potser el que t’estava mirant no els coneixia. Totes van ser molt originals perquè tothom va fer el que li va semblar. Alguns llibreters van escriure als seus clients cartes afectuoses recordant-los que estaven allà i que podien portar llibres a casa. El més important és que no vam perdre el contacte amb el nostre client i amic. I considero que, a vegades, els clients són més amics que clients.
P. Hi ha hagut, pel que explica, molt suport.
R. Ens hem sentit molt, molt, molt propers als clients. Tot i així, serà un any molt difícil. El que hem perdut a Sant Jordi no sé si ho podrem recuperar, però amb aquesta ajuda i amb tot hem d’intentar tirar endavant i que no es quedi cap llibreria pel camí.
P. Algunes estrenes literàries que coincidien amb el confinament es van decidir posposar; altres es van decidir tirar endavant. De què depèn una decisió com aquesta?
R. De les vendes, perquè clar, si es treien les coses durant el confinament no es podia servir a les llibreries, i deuen tenir els magatzems plens de gom a gom. A nosaltres, en estar tancats, no ens podien portar llibres i l’altra cosa molt important és que nosaltres tenim tants llibres de fons que podíem seguir recomanant el que teníem, llavors no era necessari que ens enviessin les novetats perquè era impossible. Quan van començar a sortir les novetats va ser com una explosió. Hi ha autors que venen moltíssim i dels que ja hem començat a fer una venda molt gran, però d’altres, fins Sant Jordi, no es vendran. També aquí està la feina del llibreter, que recomana aquesta novetat.
P. Alguna novetat literària que pugui recomanar per a aquest Sant Jordi estiuenc?
R. Per exemple, en Rafael Nadal, que ja està venent moltíssim. També va sortir la Care Santos, i abans del confinament va sortir la Núria Prades, que si no li donem una mica de vida es quedarà aturada. També l’últim Dicker. Hi ha moltes novetats i molt per triar. També m’ha fet gràcia que, durant el confinament, en llibres que s’havien deixat de vendre, ha funcionat el boca-orella i s’han tornat a vendre. A aquests també els donarem suport a Sant Jordi, perquè no pot ser que matem els llibres, llibres bons que agraden a tothom. Jo, per exemple, he descobert de nou el llibre ‘La trena’ i l’he tornat a vendre moltíssim. No només s’ha de vendre la novetat.
P. Pot avançar alguna activitat de cara a aquest Sant Jordi diferent?
R. El cap de setmana abans, ens reunirem en un acte tots els llibreters gironins i vindran tots els escriptors que no ens deixen tenir per Sant Jordi perquè se’ls queda Barcelona, on tot és molt més gros. A Girona, com a ciutat petita, tot és més fàcil que a Barcelona.
Text: Clack - AMIC | Vídeo: Marina Rodríguez/Clack - AMIC
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!