L'entrevista. Maria Saladich, autora del llibre "La noia que sempre fa tard"

Entrevistem a la Maria Saladich autora de la portada de la Revista de Vic d'aquest mes.

Hola Maria que tal tot, hem vist que estàs a punt de treure un nou llibre de què va?

És un recull de vinyetes de "La noia que sempre fa tard", una tira còmica que he anat publicant a les xarxes i durant dos anys a El 9 nou.

Són les reflexions d'una noia que no aconsegueix atrapar el temps i del seu despertador. Ara fa quatre anys que va néixer aquesta noia i he volgut fer una mirada enrere i recopilar uns 80 dibuixos dels més de 500 que tinc.

Vas fer un Verkami i vas assolir la xifra de diners en molt pocs dies, com et sents?

Estic molt contenta i agraïda de la resposta de la gent, molts d'ells amics, família i coneguts, també alguns seguidors incondicionals des dels inicis. Fa il·lusió que apostin per una proposta d'humor gràfic en català (D.O. De proximitat per entendre'ns).

M'ha donat l'empenta més que res perquè el Verkami fa visual que La noia que sempre fa tard agrada i després de quatre anys de seguir-lo, els lectors se l'han fet seu i se'l volen emportar a casa. Això és el millor regal per mi. Espero que compleixi les expectatives, estic fent una autoedició cuidant molt els detalls.

Ens podries dir si tens algun nou projecte entre mans?

Segueixo publicant quinzenalment a la Contra de El 9 nou, i una secció de iaies molt divertida que es diu "De més verdes en maduren" a El Setembre.

Sembla que hi ha algunes propostes d'il·lustració com una col·laboració amb l'Associació d'estudis Torellonencs, i il·lustració infantil.

I segueixo a les xarxes sobretot a Instagram, oferint riures i reivindicació gràfica a @mariasaladich.

Quin consell donaries als nous dibuixants que es vulguin dedicar a il·lustrar?

Em considero més humorista gràfica que il·lustradora. Això es basa a tenir bones idees que i la tècnica queda en un segon pla. Penso que el més important és experimentar sense tallar-se i treballar en la idea, què es vol transmetre. La resta és practicar.

Com portes el "tema" confinament?

L'he portat de moltes maneres diferents. Sóc cirurgiana i a l'hospital hem estat treballant i ha tingut i té algun moment dur. Però m'ha permès també tenir la pausa necessària (el fet de no poder-nos moure fora de la jornada laboral) per a poder fer el llibre.

I ara les preguntes rapides:

Una cançó?

Ela disse me assim o qualsevol d'en Salvador Sobral. M'encanta.

Una olor? 

De cafè i de tabac de pipa del meu pare :)

Una sèrie? 

Moltes!, amb el confinament no he parat de veure'n!!! De sempre How i met your mother, de noves Years and Years __

Un lloc?

Very difficult no??? Es q em quedaria amb mil llocs

Menorca pel mes de juny, Estambul o Berlín.

Una paraula? 

Sororitat.

Una pel·lícula?

Little miss sunshine definitivament.

Un llibre? 

També molts! L'últim que he llegit Extraordinàries de l'editorial Males herbes.