Com cada any que passa, ja torna el Nadal. Un Nadal que personalment m’agrada, no pel consum, sinó per la gent, per la felicitat, per la il·lusió.
Recordo que quan era petit, els meus pares m’ajudaven a muntar l’arbre, el pessebre i el tió! També engarlandàvem tota la casa, tal com faig jo ara amb el meu fill.
També puc olorar la màgia que es respira pels carrers, els somriures dels infants i la bellesa de la nit amb les llums que decoren la ciutat.
Són dies, en els que no sé el perquè, te’n recordes dels que ja no hi són, i clar em ve a la ment el meu pare, una persona que era l’ànima de la festa.
Avui que sóc gran i que sóc el pare, em dono conte de les coses que feien els meus pares per al meu germà i per mi, i que encara perduren en la meva memòria.
Només espero que tothom pugui celebrar el Nadal, d’una manera o altra, però sempre envoltats de la gent que estimem. Bones festes!
Recordeu que ens podeu enviar comentaris o articles a info@larevistadevic.cat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!