ENTREVISTA A: LUCIA CARAM, Religiosa Dominica Contemplativa

Sor Lucia Caram (Tucum√°n, Argentina, 1966) √©s monja contemplativa de les dominiques de Manresa. Per√≤ no es limita a mirar el m√≥n des de darrera de les parets del convent de Santa Clara, sin√≥ que hi interactua ajudant les persones m√©s vulnerables de la societat des de la Fundaci√≥ Rosa Oriol. El seu to directe i el seu discurs sense embuts contra el capitalisme i la corrupci√≥ l’han convertit en una religiosa medi√†tica i en una gran candidata per aquell partit que aconsegueixi conv√®ncer-la per entrar en pol√≠tica. Alguns ja ho han intentat, per√≤ Caram s’allunya de les temptacions.

El govern espanyol assegura que “el pitjor de la crisi econ√≤mica ja ha passat”. Hi est√† d’acord?
En absolut. Potser els grans indicadors econ√≤mics mostren certa recuperaci√≥, per√≤ aix√≤ no est√† arribant a la gent. Mentre hi hagi una immensa majoria de gent sense feina i cap tipus de prestaci√≥ social, el panorama ser√† dolent. La millora econ√≤mica no es comen√ßar√† a veure a la butxaca de la gent fins d’aqu√≠ dos o tres anys. Avui no hi ha pol√≠tiques socials capaces d’evitar tots els costos humans de la crisi que encara patim. A m√©s, actualment els nostres pol√≠tics estan m√©s preocupats per la campanya electoral que en la veritable signatura pendent: fer un pacte per eradicar la pobresa i l’exclusi√≥ social i crear llocs de treball dignes, perqu√® el mercat laboral espanyol actual √©s un camp de concentraci√≥ d’esclaus assalariats.

Quina esperan√ßa t√© respecte els nous partits d’esquerres que critiquen precisament aquestes pol√≠tiques econ√≤miques?
Els nous moviments que han sortit posen nerviosos a aquells que tenien majoria absoluta i que pensaven que Europa d√≥na “pat√© de cors” de la m√† d’Angela Merkel per aplicar pol√≠tiques sense entranyes, que afecten els m√©s febles. √Čs bo que en aquest moment hi hagi una massa cr√≠tica considerable per evitar majories absolutes. Els ciutadans finalment han deixat de queixar-se i han sortit al carrer. Aquests partits s√≥n un motiu d’esperan√ßa.

Sembla que hi posa un però....
S√≠. No n’hi ha prou amb la indignaci√≥ per construir un nou model de pa√≠s; cal estar disposats a invertir moltes dosis de sacrifici. Ens hem de deixar la pell per transformar aquesta situaci√≥. I hem de tenir clar que el model econ√≤mic que ten√≠em ens ha portat a la situaci√≥ dram√†tica de crisi. Hem de passar de la competitivitat sense entranyes a la cooperaci√≥, a un model d’economia de B√© Com√ļ. Hi ha un motiu d’esperan√ßa en aquests nous moviments, per√≤ caldr√† molta seriositat per a no defraudar a la gent.

Tenim els polítics que ens mereixem?
En aquest moment, el pa√≠s, per molt malament que ho hagi fet, no es mereix la classe pol√≠tica que t√©. Els ciutadans tan malament no ho hem fet perqu√® ens passin la factura que ens han passat. Hem d’aplicar un sentit molt cr√≠tic, per√≤ tamb√© molt autocr√≠tic. Ens han venut i hem comprat lliurement un model de societat en qu√® el consumisme ens ha consumit. Per tant, √©s leg√≠tim criticar i denunciar que hi ha manca de voluntat pol√≠tica, per√≤ tamb√© cal comprom√≠s dels ciutadans per canviar h√†bits i models de vida.

Aquest any els catalans votarem tres vegades. Tenim una democràcia prou justa?
Tenim una democr√†cia segrestada. Hi ha hagut majories que s’han sentit legitimades per imposar un model ignorant absolutament a la ciutadania. Respecte Catalunya, hem tingut tot un moviment d’afirmaci√≥ dels drets com a pa√≠s magnificats per la indignaci√≥ de la crisi, per√≤ ens ha faltat un model i un projecte de pa√≠s, que encara estem a temps de construir. Nom√©s ens arribar√† el que desitgem si realment som capa√ßos de treballar-ho. La soluci√≥ no vindr√† de dalt, sin√≥ del comprom√≠s de les bases.

Encara creu que la independ√®ncia de Catalunya ser√† “imminent”, com havia dit anteriorment?
Em preocupa que un cop m√©s la cosa quedi desinflada per un joc d’egos. Despr√©s de la consulta era el moment idoni per donar un pas endavant. L’aposta del president Mas em semblava molt important per anar tots a l’una, per√≤ sembla que la diverg√®ncia de criteris, les pressions que hi ha dins de cada partit i els egos personals han frenat el proc√©s. I aix√≤ no ens ho podem permetre. Per tant, caldria fer un exercici d’autocr√≠tica i exercir la pressi√≥ que podem fer com a ciutadans des d’√ímnium i l’ANC, perqu√® aquestes entitats han estat el motor i s√≥n les entitats que estan m√©s lliures d’interessos personals i partidistes. Perqu√® sin√≥, despr√©s d’indignar-nos per la situaci√≥ de pobresa, per la situaci√≥ laboral i haver lluitat per un drets com a pa√≠s, al final, no tindrem ni una cosa ni l’altre.

Estaríem tocant un llindar de desesperança perillós?
Jo em declaro militant de l’esperan√ßa, per√≤ veig que la gent est√† cansada. A la gent se li havia marcat una fita i ara es dilueix com tantes altres coses. Em preocupa que la gent comenci a dir que se sent estafada.

Moralment es pot perdonar una persona corrupta?
En aquest moment tots els que estan tacats per l’ombra de la corrupci√≥ haurien d’estar apartats, fins i tot, quan √©s “presumptament” perqu√® en aquest moment necessitem autenticitat radical. El Papa Francesc diu: “Pecadors s√≠, tots ens podem equivocar, per√≤ corruptes, no”. Quan la corrupci√≥ s’ha enquistat en la din√†mica d’una persona √©s molt dif√≠cil que canvi√Į. Si un corrupte vol canviar se li han d’exigir actituds de just√≠cia. En aquest sentit el criteri de l’Evangeli √©s v√†lid per a tots: “Si has robat i has defraudat, torna a la societat tot el que t’has enriquit”. Per exemple, √©s insultant que Rodrigo Rato amb tot el que ha fet ara s’apunti a un curs de voluntariat. Nom√©s podem parlar de regeneraci√≥ d’un corrupte si abans passa per la just√≠cia. En resum, just√≠cia abans que miseric√≤rdia.

Molts d’aquests banquers que vost√® ha criticat precisament ara passen pel banc dels acusats. La just√≠cia est√† sent justa?
No, perqu√® no tenim una just√≠cia independent. Mentre els tres grans partits es reparteixin els llocs del poder judicial tindrem un just√≠cia amb moltes assignatures pendents. Avui tenim jutges molt valents perqu√® ja no poden fer carrera. Aquest √©s el cas, per exemple, de Castro. A m√©s, hi ha totes les pressions del govern per aturar aquests processos. Entre els mateixos partits s’estan tapant les vergonyes perqu√® tots tenen alguna ombra. La gent avui t√© s√®ries dificultats per creure en la just√≠cia.

Segons la nova formulaci√≥ de l’assignatura de religi√≥ impulsada pel ministre Wert “sense D√©u no hi ha felicitat”. Ho comparteix?
No hi ha vida aut√®nticament humana sense felicitat. La vocaci√≥ de tots els humans √©s la felicitat per√≤ uns li posem el nom de D√©u i altres, altres noms. Personalment s√≠ que D√©u em d√≥na la felicitat perqu√® per a mi D√©u √©s la felicitat i la vida mateixa. I aix√≤ est√† m√©s enll√† de qualsevol confessi√≥. Possiblement per un no creient D√©u √©s la mateixa felicitat, per tant, aix√≤ no vol dir que sense D√©u no hi hagi felicitat. A l’escola s’ha de fer cultura religiosa i explicar els valors de totes les religions. En canvi, la transmissi√≥ dels valors de la fe i les oracions s’han de fer a casa i a la catequesi parroquial. Ara el govern vol guanyar terreny amb la religi√≥ perqu√® ha perdut el tema de l’avortament, per√≤ l’Esgl√©sia no pot imposar a la societat una √®tica de m√†xims.

Vost√® s’ha convertit en una religiosa medi√†tica. L’h√†bit la fa autocensurar o, al rev√©s, l’ajuda a projectar el seu missatge?
Tinc incontinència verbal. De fet en algun moment he pensat si sóc prou prudent, per no ferir sensibilitats. Quan parlo no represento una institució sinó la gent amb a qui estic treballant cada dia, gent pobre a qui no se es pot enganyar. Quan hi ha persones que no tenen el mínim per viure amb dignitat i ser feliç, no ens podem entretenir amb estupideses.

Ha de tenir l√≠mits la popularitat d’una religiosa?
Els l√≠mits els d√≥na la pres√®ncia que un aporta a cada mitj√†, evidentment, per√≤ hi ha programes on no aniria mai. Programes que poden faltar a la sensibilitat del que estic fent, a la gent que represento o que poden ser una p√®rdua de temps. Tamb√© penso que l’Esgl√©sia mai no ha sabut vendre el seu producte, que no √©s fer m√©s cristians, sin√≥ explicar el que est√† fent per implicar la gent en la humanitzaci√≥ de la hist√≤ria. I, en aquest sentit, no hi ha “llocs dolents” per explicar la nostra feina. Tant a les xarxes socials com als mitjans de comunicaci√≥ reflectim el que nosaltres portem dins.

Ja l’han temptat per anar a alguna llista electoral?
M’han temptat, per√≤ aquesta temptaci√≥ no la tinc. Tot el que fem t√© connotacions pol√≠tiques, sobretot quan una lluita per la defensa dels Drets Humans i perqu√® hi hagi just√≠cia social, per√≤ si m’apunto a una marca pol√≠tica concreta penso que perdria tota la meva llibertat i el sentit del que realment estic fent. L’altre cosa √©s que jo com a religiosa animi a la gent que es posi en pol√≠tica; es necessita gent capacitada per transformar la realitat. La pol√≠tica √©s l’art de servir el B√© Com√ļ i necessitem gent que aposti per aquesta l√≠nia.


Textos: Maria Coll /AMIC
Fotos: Gen√≠s Serra /AMIC
Publica un comentari a l'entrada

Comentaris