"Xinxeta" El gran relat de Silvia Teulats

Il·lustració d’Elisa Bernat  

(http://www.elisabernat.com)

És massa petita i massa gran, ha crescut a batzegades. Em trenca el cor quan em mira així; sembla que noti el que sento en tot moment, juraria que em llegeix per dins si no fos perquè encara no ha après de lletra. La veig aquí, asseguda, amb la mirada fixa i amb aquest posat d’ànima en pena, com si ho sabés tot i li dolgués no entendre res.  

No trobo la manera de dir-l’hi, sé que haig de ser valenta i treure les forces d’on sigui, s’ho mereix. I no vull que tot plegat es converteixi en un drama, encara que a mi se’m desfaci el cor, per a ella no ha de ser cap mala notícia, al contrari. L’hi diré ara, peti qui peti. Mira, reina, que han trucat del centre i diuen que el cap de setmana que ve podràs tornar a casa amb els teus pares, que bé, oi?  

Em mira, sense moure’s ni canviar l’expressió. Té els braços creuats i una cama plegada sota l’altra, no hi ha hagut manera d’acostumar-la a seure bé en tot aquest temps. Em fa patir que no es desmunti, ara que anava tot tan bé, ja no plora a les nits com els primers dies de viure amb nosaltres ni té por de quedar-se sola jugant a la seva habitació. I el més important, fins i tot parla, poc, però ho fa. Fa servir paraules soltes i gestos senzills: aigua, gana, dormir, por, xocolata... No ens ha regalat mai cap mostra d’afecte; és massa d’hora, ens han dit. Normalment, en aquest tipus d’adopcions, la canalla que ha estat abandonada triga anys a refer-se i somriure. A la Xinxeta, la van deixar al centre uns pares novells, de disset anys, que no se’n podien fer càrrec, prou feines tenien per cuidar-se d’ells mateixos. Al cap dels anys han trobat feina estable i es veuen amb cor de recuperar-la, els fa il·lusió tornar a començar al seu costat.  

No les tinc totes, però una mare és una mare i jo, per molt que m’estimi aquesta nena, per desgràcia mai sabré què és parir un fill. Segur que nota la meva feblesa i per això em mira distant; una mare de veritat no trontolla d’aquesta manera. Espero impacient qualsevol reacció seva, que cridi o que s’enfadi, tant se val: sóc aquí per aguantar el que sigui, reina. Res, no es mou ni parpelleja; m’hi acosto amb delicadesa i li acarono els cabells. Em sorprèn que no em rebutgi ni s’aparti de mi com altres vegades, només em mira amb els ulls badats i en veu baixa em diu: mama, t’estimo.