Què és un procurador
dels Tribunals?
Aquesta és la pregunta
que m’han fet més vegades
a la vida! El procurador
és un professional liberal, llicenciat
en dret que s’ha especialitzat
concretament en el dret processal. El
dret processal és aquell que regula un
procediment judicial, que contempla
quins són els terminis per presentar
un escrit, un recurs, o bé com es procedeix
davant d’una resolució judicial.
És difícil explicar la professió davant
de les persones que desconeixen el
món del dret, però jo la defineixo moltes
vegades fent una comparació amb
la medicina. Una persona estudia la
carrera de medicina i quan acaba pot
ser metge de capçalera o especialitzar-
se en alguna de les branques de
la medicina general. Així mateix, el llicenciat
en dret pot especialitzar-se en
l’advocacia o en la procuradoria. Si, a
més, estudia oposicions, pot accedir
a altres professions com la de notari,
jutge o secretari judicial.
- Quina diferència hi ha, per
tant, entre l’advocat i el procurador?
Les dues professions comporten ser
llicenciat en dret.
L’advocat és qui
defensa el cas del
client i el procurador
qui el representa i
agilitza i dóna impuls
al procediment,
qui dóna la cara en
representació del
client davant del jutge
i del funcionariat i
també és la mà dreta
de l’advocat.
Per tal que m’entenguis, l’advocat
es qui estudia el cas, qui el prepara,
qui defensa el seu client davant del
jutge i parla el dia del judici. El procurador
es qui presenta la demanda
redactada per l’advocat, presenta tots
LA FRASE
“S’ha de valorar molt la feina
d’un jutge el qual ha de mirar
de ser el més imparcial
possible quan els propis interessats
no han sabut arreglar
els seus problemes sols.”
els escrits i rep totes les notificacions
del cas, les llegeix i actua segons el
que s’escau en cada cas. Per exemple,
si rebo una notificació d’un client
que ens dóna el termini de 3 dies per
citar testimonis pel judici, jo li trasllado
a l’advocat i redacto l’escrit sol·licitant
els testimonis que l’advocat vol i que
necessitarà el dia del
judici per defensar el
seu client i portar a
terme la seva estratègia
processal.
-Es pot exercir
les dues professions
a la vegada?
Actualment no.
Existeix incompatibilitat
entre la feina
d’advocat i procurador i els codis
deontològics ho prohibeixen. Ara bé,
en breu podria publicar-se una llei
que permetria la compatibilitat entre
professions, de manera que l’advocat
podria exercir de procurador i a la inversa.
-Això és una bona o una mala
notícia?
Personalment, considero que és un
invent. S’ha de veure com funciona.
Tenir un procurador que representa
el client és pràctic i ajuda a
agilitzar el procediment i a controlar
l’expedient. Si eliminen la incompatibilitat
i l’advocat decideix portar íntegrament
els temes, tindrà doble feina
i doble responsabilitat. I el procurador
que vulgui exercir d’advocat, exactament
igual. En el meu cas, jo no voldria
exercir d’advocada. Ja tinc prou
pressions amb una sola feina. Si mai
canviés de feina, em dedicaria a una
professió amb no tants maldecaps o
obriria una herboristeria, o em faria
mestra de nens petits, amb tot el respecte
a les mestres, que sé que també
tenen molta feina.
-Què comportaria aquesta duplicitat
professional a la persona
que ha de portar un cas
al jutjat?
Per una banda, per al client podria suposar
algun problema en el seu expedient,
com lentitud o manca de recepció
d’alguna notificació, la qual cosa
seria molt greu, perquè es pot perdre
un cas si les notificacions no són llegides
pel professional. I per altra banda,
econòmicament, potser el plet valdria
menys diners si no s’haguessin
d’abonar els honoraris del procurador.
Tot i així, en augmentar la feina i la
responsabilitat, l’advocat es veuria
obligat a augmentar els seus honoraris.
Per tant, s’acabaria pagant el
mateix.
-Així, doncs, seria contraproduent?
No. Seria una revolució del sistema
judicial que, un cop s’estabilitzés,
potser acabaria funcionant millor.
Però com tot invent, pot funcionar o
no.
-Des de quan exerceixes de
procuradora a Vic?
Ara farà 4 anys. Vaig començar el dia
del meu aniversari de l’any 2011.
-Tinc entès que ets la procuradora
més jove de Catalunya?
Ara ja no! Ho era, vaig jurar el meu
càrrec amb 23 anys.
-Alguna anècdota divertida
que t’hagi succeït a la feina?
Malauradament, no hi ha massa coses
divertides en aquesta professió…
però potser el que més gràcia em va
fer és portar la separació i la recon
ciliació de la mateixa parella. Alguna
bona notícia de tant en tant!
-Es cometen molts delictes?
Més dels que m’imaginava.
-I augmenten els casos de
desnonament?
Estan a l’ordre del dia, però potser
s’ha estabilitzat la situació. Els divorcis
i els desnonaments, així com les
execucions hipotecàries són el que
més col·lapsa el sistema judicial.
-Creus en la justícia?
Justícia és una paraula molt abstracta:
el que és just per a uns no
ho és per als altres. La justícia que
imparteix un jutge consisteix a donar
solucions als casos en què les dues
parts no l’han sabuda trobar. S’ha de
valorar molt la feina d’un jutge, el qual
ha de mirar de ser tan imparcial com
sigui possible quan els propis interessats
no han sabut arreglar els seus
problemes sols. Fora dels jutjats, si la
gent volgués, es podrien fer les coses
més justes encara, però els humans
ens compliquem la vida. Crec en una
justícia diferent de la que s’estudia a
la carrera de Dret.
-Què recomanaries a una persona
que estigui immersa en
un procediment judicial actualment?
Recomanaria paciència ja que els
processos judicials són lents, i que
mirés de fer el possible per arribar a
una solució extrajudicial amistosa.
ELISABET JORQUERA
MESTRES
Procuradora dels Tribunals
www.jorquera-procuradora.com
dels Tribunals?
Aquesta és la pregunta
que m’han fet més vegades
a la vida! El procurador
és un professional liberal, llicenciat
en dret que s’ha especialitzat
concretament en el dret processal. El
dret processal és aquell que regula un
procediment judicial, que contempla
quins són els terminis per presentar
un escrit, un recurs, o bé com es procedeix
davant d’una resolució judicial.
És difícil explicar la professió davant
de les persones que desconeixen el
món del dret, però jo la defineixo moltes
vegades fent una comparació amb
la medicina. Una persona estudia la
carrera de medicina i quan acaba pot
ser metge de capçalera o especialitzar-
se en alguna de les branques de
la medicina general. Així mateix, el llicenciat
en dret pot especialitzar-se en
l’advocacia o en la procuradoria. Si, a
més, estudia oposicions, pot accedir
a altres professions com la de notari,
jutge o secretari judicial.
- Quina diferència hi ha, per
tant, entre l’advocat i el procurador?
Les dues professions comporten ser
llicenciat en dret.
L’advocat és qui
defensa el cas del
client i el procurador
qui el representa i
agilitza i dóna impuls
al procediment,
qui dóna la cara en
representació del
client davant del jutge
i del funcionariat i
també és la mà dreta
de l’advocat.
Per tal que m’entenguis, l’advocat
es qui estudia el cas, qui el prepara,
qui defensa el seu client davant del
jutge i parla el dia del judici. El procurador
es qui presenta la demanda
redactada per l’advocat, presenta tots
LA FRASE
“S’ha de valorar molt la feina
d’un jutge el qual ha de mirar
de ser el més imparcial
possible quan els propis interessats
no han sabut arreglar
els seus problemes sols.”
els escrits i rep totes les notificacions
del cas, les llegeix i actua segons el
que s’escau en cada cas. Per exemple,
si rebo una notificació d’un client
que ens dóna el termini de 3 dies per
citar testimonis pel judici, jo li trasllado
a l’advocat i redacto l’escrit sol·licitant
els testimonis que l’advocat vol i que
necessitarà el dia del
judici per defensar el
seu client i portar a
terme la seva estratègia
processal.
-Es pot exercir
les dues professions
a la vegada?
Actualment no.
Existeix incompatibilitat
entre la feina
d’advocat i procurador i els codis
deontològics ho prohibeixen. Ara bé,
en breu podria publicar-se una llei
que permetria la compatibilitat entre
professions, de manera que l’advocat
podria exercir de procurador i a la inversa.
-Això és una bona o una mala
notícia?
Personalment, considero que és un
invent. S’ha de veure com funciona.
Tenir un procurador que representa
el client és pràctic i ajuda a
agilitzar el procediment i a controlar
l’expedient. Si eliminen la incompatibilitat
i l’advocat decideix portar íntegrament
els temes, tindrà doble feina
i doble responsabilitat. I el procurador
que vulgui exercir d’advocat, exactament
igual. En el meu cas, jo no voldria
exercir d’advocada. Ja tinc prou
pressions amb una sola feina. Si mai
canviés de feina, em dedicaria a una
professió amb no tants maldecaps o
obriria una herboristeria, o em faria
mestra de nens petits, amb tot el respecte
a les mestres, que sé que també
tenen molta feina.
-Què comportaria aquesta duplicitat
professional a la persona
que ha de portar un cas
al jutjat?
Per una banda, per al client podria suposar
algun problema en el seu expedient,
com lentitud o manca de recepció
d’alguna notificació, la qual cosa
seria molt greu, perquè es pot perdre
un cas si les notificacions no són llegides
pel professional. I per altra banda,
econòmicament, potser el plet valdria
menys diners si no s’haguessin
d’abonar els honoraris del procurador.
Tot i així, en augmentar la feina i la
responsabilitat, l’advocat es veuria
obligat a augmentar els seus honoraris.
Per tant, s’acabaria pagant el
mateix.
-Així, doncs, seria contraproduent?
No. Seria una revolució del sistema
judicial que, un cop s’estabilitzés,
potser acabaria funcionant millor.
Però com tot invent, pot funcionar o
no.
-Des de quan exerceixes de
procuradora a Vic?
Ara farà 4 anys. Vaig començar el dia
del meu aniversari de l’any 2011.
-Tinc entès que ets la procuradora
més jove de Catalunya?
Ara ja no! Ho era, vaig jurar el meu
càrrec amb 23 anys.
-Alguna anècdota divertida
que t’hagi succeït a la feina?
Malauradament, no hi ha massa coses
divertides en aquesta professió…
però potser el que més gràcia em va
fer és portar la separació i la recon
ciliació de la mateixa parella. Alguna
bona notícia de tant en tant!
-Es cometen molts delictes?
Més dels que m’imaginava.
-I augmenten els casos de
desnonament?
Estan a l’ordre del dia, però potser
s’ha estabilitzat la situació. Els divorcis
i els desnonaments, així com les
execucions hipotecàries són el que
més col·lapsa el sistema judicial.
-Creus en la justícia?
Justícia és una paraula molt abstracta:
el que és just per a uns no
ho és per als altres. La justícia que
imparteix un jutge consisteix a donar
solucions als casos en què les dues
parts no l’han sabuda trobar. S’ha de
valorar molt la feina d’un jutge, el qual
ha de mirar de ser tan imparcial com
sigui possible quan els propis interessats
no han sabut arreglar els seus
problemes sols. Fora dels jutjats, si la
gent volgués, es podrien fer les coses
més justes encara, però els humans
ens compliquem la vida. Crec en una
justícia diferent de la que s’estudia a
la carrera de Dret.
-Què recomanaries a una persona
que estigui immersa en
un procediment judicial actualment?
Recomanaria paciència ja que els
processos judicials són lents, i que
mirés de fer el possible per arribar a
una solució extrajudicial amistosa.
ELISABET JORQUERA
MESTRES
Procuradora dels Tribunals
www.jorquera-procuradora.com
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!