Deu novel·les negres en català per llegir aquest any

La novel·la negra viu un moment especialment interessant en català. Ja no parlem només d’un gènere de policies, morts i interrogatoris, sinó d’un territori literari cada vegada més ampli, on hi caben el thriller psicològic, el misteri històric, la crítica social, els secrets familiars, el paisatge com a personatge i, fins i tot, l’art convertit en escenari del crim.

Aquest 2026 arriba amb una fornada de llibres que demostra que el gènere negre continua tenint múscul. Alguns són escrits originalment en català; d’altres són traduccions que permeten llegir grans noms internacionals en la nostra llengua. En qualsevol cas, tots comparteixen una cosa: la voluntat d’atrapar el lector i portar-lo fins a l’última pàgina amb una pregunta al cap: què va passar realment?

A La Revista de Vic hem preparat una selecció de deu títols destacats per als amants del misteri, el crim i les històries que s’amaguen darrere les façanes aparentment tranquil·les.

1. Les ombres que ens acompanyen, de Cesc Cornet

Cesc Cornet signa una de les apostes més potents del thriller català recent. Les ombres que ens acompanyen és una novel·la ambiciosa, de ritme àgil i estructura coral, que juga amb diferents trames destinades a confluir. És un llibre pensat per al lector que busca tensió, girs de guió, personatges amb passat i aquella sensació que sota cada silenci hi ha una veritat que algú no vol que surti a la llum.

Cornet demostra que la novel·la negra catalana pot mirar de cara al thriller de gran públic sense perdre identitat pròpia. És una obra que combina misteri, emoció i una arquitectura narrativa que convida a llegir “només un capítol més” fins que ja és massa tard per deixar-la.

2. Dunes blanques, de Jordi de Manuel

Jordi de Manuel és un dels noms imprescindibles del gènere negre en català, i Dunes blanques reforça aquesta posició. L’autor recupera l’univers de Marc Sergiot i ofereix una proposta que mira més enllà del simple cas criminal. Aquí hi ha ofici, trajectòria i una manera d’entendre la novel·la negra com un espai on es poden explorar també la memòria, el pas del temps i les esquerdes morals dels personatges.

És una lectura recomanable per a qui vulgui endinsar-se en una novel·la negra catalana sòlida, amb consciència de gènere i amb la mirada d’un autor que coneix molt bé els mecanismes del misteri.

3. Diví, d’Oriol Canals

Diví, d’Oriol Canals, parteix d’una premissa molt visual: crims relacionats amb l’univers de Salvador Dalí. Aquesta combinació entre art, mort i imaginari surrealista converteix la novel·la en una proposta especialment atractiva per a lectors que busquen un thriller amb personalitat pròpia.

El món dalinià, amb la seva càrrega simbòlica, permet jugar amb imatges poderoses, escenes inquietants i una atmosfera on la frontera entre bellesa i horror pot ser molt fina. És una novel·la que té ingredients per funcionar molt bé: misteri, escenaris reconeixibles, tensió i una connexió directa amb un dels grans mites artístics del país.

4. Secrets ofegats, de Susana Hernández

Susana Hernández proposa a Secrets ofegats una història marcada pel pes del passat. La novel·la juga amb diferents temps narratius i amb la idea que allò que un dia va quedar enterrat —o submergit— pot tornar a emergir quan menys s’espera.

El títol ja funciona com una declaració d’intencions: hi ha secrets, hi ha aigua, hi ha memòria i hi ha culpa. Aquest tipus de novel·la negra, on el paisatge no és només un decorat sinó una presència que condiciona la història, té una força especial. Hernández construeix un misteri que beu de les ferides antigues i de la manera com els pobles, les famílies o les comunitats aprenen a callar allò que els incomoda.

5. Alguns callen, altres maten, de Raquel Gámez-Serrano

Raquel Gámez-Serrano juga, ja des del títol, amb una idea molt negra: el silenci també pot ser una forma de complicitat. Alguns callen, altres maten apunta cap a una intriga on els personatges amaguen més del que expliquen i on l’entorn social pot esdevenir tan perillós com l’assassí.

És una novel·la que sembla moure’s en aquell terreny tan fèrtil del gènere: comunitats petites, veïns que observen, rumors que circulen i veritats que tothom intueix però ningú no s’atreveix a dir en veu alta. Una proposta interessant per als lectors que gaudeixen de les històries on el crim és només la punta visible d’un malestar molt més profund.

6. El punt de ruptura, de Jordi Dausà

Amb El punt de ruptura, Jordi Dausà ofereix una novel·la negra amb una veu més aspra, literària i personal. És d’aquells llibres que no semblen buscar només resoldre un cas, sinó transmetre una sensació: la d’un món que s’esquerda, la d’uns personatges que caminen al límit i la d’una realitat que pot trencar-se en qualsevol moment.

La novel·la negra també serveix per això: per mirar els marges, les vides incòmodes, els espais menys amables i les decisions que arrosseguen conseqüències. Dausà s’inscriu en aquesta línia més fosca i menys complaent del gènere.

7. La verge de la punyalada, de Xavier Theros

Xavier Theros és un autor especialment hàbil a l’hora de barrejar història i gènere negre. A La verge de la punyalada, el crim serveix per obrir una finestra a una Barcelona d’altres temps, amb els seus conflictes socials, els seus carrers, les seves ombres i els seus interessos amagats.

La novel·la negra històrica té una virtut molt clara: permet explicar una època a través d’una mort. I, sovint, aquesta mort revela molt més que una simple investigació criminal. Theros construeix una història on el misteri funciona també com una manera de llegir la ciutat i les tensions d’un moment concret.

8. Error de càlcul, de Dora Muñoz

Error de càlcul, de Dora Muñoz, aporta una mirada diferent dins la selecció. La seva protagonista, una assassina d’edat avançada, introdueix un punt d’originalitat i ironia negra molt interessant. El gènere criminal no sempre ha de mirar cap als mateixos perfils ni repetir els mateixos esquemes, i aquesta novel·la sembla jugar precisament amb aquesta idea.

El llibre també permet abordar qüestions com l’edatisme, la gentrificació, el turisme o la sensació que, quan la vida s’acosta al final, alguns personatges ja no tenen res a perdre. I quan algú no té res a perdre, la novel·la negra acostuma a trobar un terreny molt fèrtil.

9. Els crims del Bosc Rovellat, d’Anders de la Motte

També hi ha lloc en aquesta llista per a la novel·la negra internacional traduïda al català. Els crims del Bosc Rovellat, d’Anders de la Motte, connecta amb una tradició nòrdica que ha sabut convertir els paisatges freds, els boscos, els pobles petits i les ferides del passat en matèria literària de primer nivell.

El noir nòrdic fa anys que ha conquerit lectors arreu del món, i poder llegir aquest tipus de propostes en català és una bona notícia. Són històries on sovint el crim no és només un fet aïllat, sinó la conseqüència d’una comunitat que ha après a conviure amb els seus fantasmes.

10. L’estrella del diable, de Jo Nesbø

Jo Nesbø és un dels grans noms internacionals de la novel·la negra contemporània. L’estrella del diable, protagonitzada per Harry Hole, forma part d’una de les sagues criminals més conegudes del noir europeu. Incloure’l en aquesta selecció té sentit perquè una llista de novel·la negra en català no ha de limitar-se només a autors del país, sinó també a aquelles traduccions que posen a l’abast del lector català alguns dels referents del gènere.

Nesbø ofereix una narrativa fosca, addictiva i plena de tensió, amb un protagonista marcat per les seves contradiccions i una manera de construir el suspens que ha creat escola.

Un gènere cada vegada més viu

Aquesta selecció demostra que la novel·la negra en català no és un territori menor ni anecdòtic. Hi ha autors consolidats, veus noves, propostes arriscades, thrillers amb vocació comercial, històries més literàries i traduccions que amplien el mapa lector.

El crim, al capdavall, és només l’excusa. El que ens atrapa de debò és el que hi ha al darrere: la culpa, el poder, la mentida, el passat, els silencis familiars, les ciutats que amaguen cicatrius i els personatges que intenten sobreviure enmig de tot plegat.

Potser per això la novel·la negra continua funcionant tan bé. Perquè ens promet una resposta, però pel camí ens obliga a mirar de cara tot allò que normalment preferiríem no veure.