És arribar aquestes dates i venir-me al cap molts records.
Aquest any fa 10 anys que el meu pare ens va deixar, 10 anys, i sembla que fos ahir quan el veia venint de treballar i encendre la seva barbacoa a la galeria, per fer-se un tros de carn i dir-me si en volia un tros.
No sé si ell sabia que jo em llevava a les 6.00 del matí per veure'l una estona, per estar amb ell, per veure'l riure i que m'expliqués qualsevol cosa, després m'enviava a dormir i jo ja era feliç.
També el recordo emprenyat, i sí que és veritat que ens enfadàvem per diferents punts de vista, i ara veig que moltes de les coses que em deia, tenien raó.
El cas és que ja fa 10 anys i encara el trobo a faltar.
Que hagués dit ell de moltes coses que passen actualment? O com actuaria ell al davant de moltes situacions? Perquè només me'n recordo de les coses bones?
Hi ha molts lectors que després em comenteu coses d'aquests editorials, i és ben cert que quan els escric no penso en qui ho acabarà llegint o a quantes persones arribarà, però ara que sóc pare, puc entendre els ulls amb els quals em mirava el meu pare, uns ulls sempre amb amor, amb tendresa, una mirada que recordaré per molts 10 anys que passin. T'estimaré sempre papa!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!