“La vida pot resultar veritablement injusta, no crec que en cap moment pugui deixar d’estudiar per poder anar al Vikus a fer la copa, i encara pitjor, demà començo a fer de guia a la catedral de Vic i no he preparat res de res... encara tindrà raó la meva mare quan diu que puc arribar a ser un desastre. 

Molts no em coneixen, sóc l’Àfrica, la filla de la Marta i en Xavi, i estic acabant els estudis a la universitat de Vic, ara he trobat feina els caps de setmana fent de guia i m’ho he deixat amb el xicot. 

Quan menys m’ho esperava la vida se m’ha torçat i la veritat és que tot això és una merda, però que hi farem, tinc 22 anys, tampoc puc pretendre trobar-me la vida resolta. Acabar la carrera de periodisme ja em suposa un gran canvi, i encara més quan dilluns és l’últim dia, de fet ja la tinc aprovada, però el meu pare vol que vagi el dilluns a veure la xerrada que fan sobre escriure correctament en angles. 

Us he dit que tinc 22 anys?, que mesuro 1,77 cm, rossa tirant a castanya, ulls marrons clars i prima?, encara que menjo moltíssim. 
De petita vaig fer de model d’anuncis de iogurt i de gran no els puc ni provar. 
M’agrada molt la història, i de dilluns a divendres faig l’informatiu del vespre a El 9 TV. 
Sóc vigatana i això m’aporta molt al meu caràcter reservat, i deu ser per això que en Carles i jo haguem partit peres, tant de bo no l’hagués conegut mai i encara que us pugui semblar estrany, no sento pena per haver-ho deixat, és un fatxenda i un hipòcrita i sempre involucrat en problemes. 

Acabada aquesta presentació, us deixo estar, he d’acabar d’enllestir una breu explicació sobre el temple romà, i que coi, sortiré avui a la nit una estona, demà és dissabte i tampoc tinc gaires ganes de menjar-me el cap en ximpleses d’amors i lletres, això si, no sé què faria si alguna vegada algú llegís el que escric. 

No tinc ganes de deixar aquest diari, és curatiu i sembla que és l’únic que entén aquest cap boig que tinc. Al cap i a la fi, sóc una cranc tossuda i plena de manies. Ah! També m’agrada molt escoltar GreenDay i grups de l’estil i és per això que... 

Us haig de deixar, estan tocant el timbre de casa, deu ser la Mònica que em ve a buscar per anar a la biblioteca, a clar aquí no haig de dir això, hem quedat per anar a fer uns beures al bar i després a casa a descansar que demà tocarà aguantar als turistes japonesos o francesos que ens vénen a visitar. Un peto i ens escrivim, signat: Àfrica L.M.” 

Extret de la novel·la “La Màgia del Temple”