L’estudi elaborat per la UVic-UCC, encarregat per l’Ajuntament de Vic, identifica els entorns de Sant Sebastià i la zona de la Miranda com alguns dels sector amb un interès natural més elevat. És la primera vegada a Catalunya que la cartografia dels hàbitats d’un municipi i el seu mapa de vegetació es fan a una escala tan detallada (1:10.000)
Tres investigadors del Grup de Recerca en Biodiversitat, Ecologia, Tecnologia i Gestió Ambiental (BETA) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) han elaborat un estudi sobre els hàbitats, la vegetació i la flora vascular d’interès del municipi de Vic. El projecte ha estat fruit d’un encàrrec de l’Ajuntament de Vic, i respon a la necessitat de conèixer amb detall els hàbitats i la flora del terme. Es tracta d’una informació que fins ara no es tenia de forma detallada, i que és fonamental per a la gestió del patrimoni natural de cada municipi. Aquest divendres al matí els resultats de l’estudi s’han presentat en una roda de premsa a l’ermita de Sant Sebastià.
L’estudi servirà per potenciar, millorar i conservar els hàbitats i elements de flora i de vegetació que són importants i destacats al municipi. “Conèixer el que tenim i detectar les zones més vulnerables que demanen un grau de protecció més elevat és bàsic per gestionar el nostre territori”, ha afirmat avui Josep-Ramon Soldevila, regidor de Món Rural i Medi Ambient de l’Ajuntament de Vic. De fet, la informació ja s’ha utilitzat en l’elaboració del nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), per definir els graus de protecció del sòl no urbanitzable en funció de si inclou algun hàbitat d’especial interès.
El vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, Jordi Villà, ha assegurat que “només és possible fer recerques locals de qualitat com aquesta si en paral·lel se n’està fent d’internacional al mateix nivell”. Villà també ha dit que l’àmbit de la sostenibilitat, en el qual s’emmarca aquest estudi. “és ara mateix el motor de la recerca a la UVic-UCC”, que s’està convertint en “un referent” en aquesta matèria.
L’estudi incorpora recomanacions de gestió dels hàbitats, la vegetació i la flora de la ciutat, part de les quals s’han incorporat a la normativa del POUM. Entre d’altres, els investigadors suggereixen que el seu treball s’utilitzi per millorar la gestió de les aigües dolces, dels hàbitats aquàtics i zones humides, de boscos i de prats.
Cartografia detallada a escala 1:10.000
El projecte l’ha coordinat la doctora Carme Casas, juntament amb els també doctors Joan Font i Albert Palou, i s’ha dut a terme en dues fases al llarg de tot l’any 2017. En la primera fase, de gener a juliol, es va realitzar la cartografia a escala 1:10.000 dels hàbitats del municipi. Aquesta és la primera vegada a Catalunya que un treball d’aquestes característiques es fa a escala municipal. En total els investigadors han identificat 68 hàbitats diferents segons la classificació CORINE utilitzada a la Unió Europea, dels quals 13 són considerats Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) i quatre són assenyalats com a prioritaris.
En una segona etapa, d’abril a desembre, es va elaborar el catàleg florístic d’interès i el mapa de vegetació, també a escala 1:10.000. El catàleg florístic comprèn 564 espècies i subespècies de plantes que han estat observades durant l’estudi, de les quals només una espècie, l’Astragalus austriacus, està inclosa com a vulnerable al catàleg de flora amenaçada de Catalunya. “Aquesta espècie es troba present a quatre punts diferents de Vic, un dels quals hem identificat per primera vegada en el procés de realització d’aquest treball, i ara mateix és l’únic municipi de Catalunya on està identificada”, explica Casas.
El treball també determina que els prats són els hàbitats que presenten major riquesa florística de Vic, i que tenen, per tant, un major interès per a la conservació de la flora, malgrat que ocupen només un 2,7% de la superfície total del municipi. Es tracta de petites zones disperses, majoritàriament de vegetació de ribera i de turons testimoni. Un altre dels sectors amb un interès natural més elevat, en aquest cas a nivell forestal, es localitza a la part occidental i més muntanyenca del terme, entre d’altres a l’entorn de Sant Sebastià i a la zona de la Miranda. Per Casas, l’estudi “posa de manifest la gran diversitat biogràfica del territori” i demostra que la Plana de Vic, de la qual el municipi és un reflex, “és un punt de transició entre les comunitats típicament mediterrànies i els hàbitats més humits propis de Centreeuropa”.
La Revista de Vic és un mitjà de comunicació on tothom pot dir la seva. Si tens alguna notícia ens la pots fer arribar a info@larevistadevic.cat