La recuperació d’una filmació dels anys trenta ha permès redescobrir un Vic pràcticament desconegut, captat amb una mirada pausada i documental que avui té un valor històric incalculable. El responsable d’aquesta troballa és el vigatà Miquel Molist, escriptor, investigador i col·laborador de la Revista de Vic des de fa més de deu anys, una dècada dedicada a divulgar la història i el patrimoni de la ciutat.
El film, obra del cineasta amateur Josep Fontanet, mostra monuments artístics, carrers, places i escenes de la vida quotidiana de Vic, així com imatges enregistrades als municipis de Folgueroles i Santa Eulàlia de Riuprimer. Lluny de ser un simple reportatge visual, es tracta d’un document que permet entendre com era el funcionament real de la ciutat en un moment de transició social, econòmica i política.
Una confusió de dates que cal corregir
Un dels punts més rellevants que Molist ha volgut aclarir és la confusió existent sobre les dates de realització del film. Contràriament al que s’havia publicat inicialment, la filmació no es va dur a terme al febrer de 1932, sinó els dies 2 i 3 de gener del mateix any. Aquesta precisió no és menor, ja que permet contextualitzar correctament les imatges i entendre determinats elements que hi apareixen —o que no hi apareixen.
De fet, el mateix Molist apunta que Fontanet probablement es va quedar més dies a la zona, ja que les condicions climàtiques d’aquell hivern van dificultar greument els desplaçaments. La meteorologia adversa, combinada amb una xarxa viària limitada i amb mitjans de transport molt precaris, feia que anar d’un poble a un altre pogués requerir molt més temps del previst.
Una ciutat sense cotxes
Un dels detalls més sorprenents del film és la pràctica absència total de vehicles motoritzats. Tot i trobar-nos ja al 1932, no es veu cap cotxe circulant pels carrers de Vic. Aquest fet contrasta amb la percepció actual d’aquella època i ajuda a entendre fins a quin punt la motorització encara era residual fora dels grans nuclis urbans.
Només s’hi poden observar dues o tres bicicletes circulant pel Parc Balmes, una imatge que reforça la idea d’una ciutat tranquil·la, amb un ritme de vida molt diferent de l’actual, i on la mobilitat es feia majoritàriament a peu.
Monuments, vida quotidiana i una mirada etnogràfica
El film no es limita a captar edificis emblemàtics, sinó que ofereix una mirada gairebé etnogràfica sobre la ciutat. Hi apareixen espais religiosos, carrers cèntrics, zones verdes i escenes quotidianes que permeten observar la vestimenta, els hàbits socials i la manera com la ciutadania ocupava l’espai públic.
Les imatges de Folgueroles i Santa Eulàlia de Riuprimer completen aquest retrat del territori, mostrant un entorn rural estretament connectat amb Vic, tant des del punt de vista econòmic com social.
Una tasca de recuperació i divulgació
La feina de Miquel Molist no s’ha limitat a localitzar la pel·lícula, sinó que ha implicat un procés de documentació, contrast de fonts i contextualització històrica que ha permès corregir errors i aportar una lectura rigorosa del material. Aquesta tasca s’emmarca en una trajectòria consolidada com a escriptor i divulgador, amb una presència continuada a la Revista de Vic des de fa una dècada.
La projecció del film, programada en diverses sessions, ofereix ara al públic l’oportunitat de redescobrir la ciutat tal com era fa gairebé un segle, amb una mirada honesta, sense artificis, i amb detalls que només el cinema amateur d’època és capaç de captar.
Més enllà de la curiositat visual, el document esdevé una eina clau per entendre el passat de Vic i, sobretot, per recordar la importància de preservar, estudiar i explicar la memòria històrica amb rigor.
Projeccions obertes al públic
La recuperació d’aquest document audiovisual culminarà amb diverses projeccions públiques que permetran veure el film en pantalla gran i amb el context històric adequat. Les sessions tindran lloc el 7 de febrer al Museu Episcopal de Vic (MEV), en el marc d’una iniciativa impulsada pel Fòrum Vicus.
Les projeccions s’han concebut com una experiència divulgativa, no només com una exhibició cinematogràfica. Abans i durant les sessions, s’oferiran explicacions que ajudaran el públic a entendre el context del film, les circumstàncies de la seva realització i els detalls històrics que hi apareixen, especialment pel que fa a la cronologia correcta i a les condicions socials i urbanes del Vic de 1932.
L’acte servirà també per commemorar els 1.000 subscriptors de Fòrum Vicus, una fita que consolida el projecte com un dels principals espais de difusió cultural i històrica de la ciutat. En aquest sentit, la projecció del film esdevé un símbol del compromís de l’entitat amb la recuperació del patrimoni i la memòria col·lectiva.
Les sessions, amb aforament limitat, permetran reviure imatges úniques de Vic, Folgueroles i Santa Eulàlia de Riuprimer, i oferiran una oportunitat excepcional per mirar la ciutat amb els ulls de fa gairebé un segle, en silenci, sense trànsit, amb carrers tranquils i una vida quotidiana que avui ja ha desaparegut.