Premi literari Revista de Vic 2019 per en Josep Bruch, amb el llibre 'EVA'

Joan Turró, Josep Bruch i Xavi Ruiz

L’Eva és una noia vigatana de 20 anys, i com a qualsevol noia que té la seva edat, l’hi agrada molt l’esport, viatjar, llegir... El que no es podia imaginar mai, és que l’hi canvies tan ràpidament la vida, de cop i volta, i sense que és pogués preparar.

Després d’afrontar un dels reptes més difícils, no sap si les coses poden sortir bé o no. 

La novel·la d’en Josep Bruch que et farà canviar de pensar i de sentir, t’enamoraràs de l’Eva i dels seus carismàtics personatges. 

Guardonada amb el premi literari Revista de Vic 2019 que dóna la revista del mateix nom.

Au va! Mira al cel i contempla que pots ser un escollit o escollida i que per molt fosc que sigui l’univers, pensa que el més petit estel brilla.

JOSEP BRUCH i MIRALPEIX

Va néixer un 2 d’octubre de 1947 a Sant Hipòlit de Voltregà. D’entrada «sac i ganxo».

A l’edat de 5 anys la família se’n va anar a viure a Taradell, és a dir, «gitano», i més tard, als 12, el varen portar a viure a Vic «vigatà i home de bé, no pot ser».

Va començar a col·laborar, de molt jove, amb els diaris locals, L'Ausona, era aleshores, i més tard el 9 nou. Per això es va plantejar fer periodisme, ja que jo era molt atrevit i deia, com sempre, les coses pel seu nom. Així doncs guanya el primer premi literari de la Revista de Vic i publica la seva novel·la Eva, que sens dubte us meravellarà.

Cinquanta joies, que no ombres, de Vic. Per Josep Bruch

Una per cada número, cadascun tant o més brillant que l’anterior. És veritablement molt encoratjador i esperonador, per a tots nosaltres, que la Revista de Vic hagi arribat ja al numero cinquanta, per que, al menys per a mi, significa que ja ha assolit la seva majoria d’edat.
Una revista que, de mica en mica, de manera molt amena, ens va ensenyant i explicant secrets de la nostra estimada ciutat, des del seu origen fins als nostres dies. Que acull i dona veu, de forma gentil i amable, a tots aquells que estem enamorats de les lletres, de les ciències, de les arts i, sobretot, de Vic, donant-nos la oportunitat d’expressar-nos, de fer conèixer les nostres opinions i les nostres inquietuds.
Ja sé que algú em dirà pilota, però si em coneix ja sap que no ho soc. Un dels meus problemes és, precisament, dir les coses tal i com jo les veig, la qual cosa m’ha comportat més d’un disgust, però, personalment, considero que és la revista amb la edició més acurada del nostre mercat, i que, a banda de les innumerables i interessants fotografies amb que ens obsequia, toca tots els temes de l’auca, la qual cosa, i ho he comprovat, agrada molt a les nostres dones, -ho dic en general-, que molt sovint les sento com els comenten.
No em vull fer pesat, només felicitar cordialment en Xavi i els seus col·laboradors, i desitjar que segueixin en aquesta línia, tant per a nosaltres com per a Vic.

Josep Bruch i Miralpeix