El llibre de Macià sobre la premsa de Vic deixa fora mitjans que avui informen de la ciutat

Miquel Macià ha publicat Vida i mort dels mitjans de comunicació de Vic (1939-2025) (Saldonar), més de 600 pàgines que, segons explica el propi autor, neixen de la voluntat de no deixar perdre el record i la història del periodisme local. És una intenció lloable, i ningú li discutirà la feinada que hi ha al darrere: un centenar de converses, dues-centes fotografies, cinquanta anys de notes acumulades. Però un llibre que es presenta com una crònica completa de gairebé un segle de premsa a Vic hauria de ser capaç, com a mínim, de descriure correctament el present. I aquí és on l'obra —i el seu autor— flaquegen.

Quan se li pregunta pel mapa mediàtic actual de la ciutat, Macià dona respostes diferents segons l'entrevista. A Comunicació21 afirma sense matisos que avui a Vic només hi ha tres mitjans: el grup El 9 Nou, el gratuït Més Osona i Canal Taronja. A Osona.com hi afegeix un quart, el seu propi projecte, i en deixa la resta igual. En cap de les dues converses apareixen altres capçaleres que avui informen Vic dia rere dia. Per a un llibre que es ven com una "enciclopèdia" del periodisme vigatà, és una negligència difícil de justificar: o no s'ha fet la feina de contrastar qui treballa avui a la ciutat, o senzillament no ha interessat fer-la.

La pista de per què passa això la dona el mateix Macià, sense ser-ne del tot conscient. Confessa que des de finals del procés s'ha desconnectat dels mitjans i ja no els consumeix, ni en digital, ni en ràdio, ni en televisió. És una confessió honesta, però també reveladora: és difícil escriure amb rigor sobre el periodisme d'avui quan un mateix ha deixat de seguir-lo. El resultat és un llibre que mira amb detall i nostàlgia cap al passat —fins al punt de rescatar arxius oblidats i empreses tancades fa dècades— però que, en arribar al present, es queda amb una fotografia parcial i desactualitzada.

Tampoc ajuda el to amb què l'autor explica la freda acollida del llibre als mitjans locals. Es queixa que ni tan sols El 9 Nou hi ha estat sensible, ja que només va dedicar-li dotze línies, i ho atribueix a la hipocresia i l'enveja de la gent de Vic, especialment de les famílies de dins muralles. És un argument còmode: si el llibre no genera la repercussió esperada, la culpa és dels altres, mai de les mancances pròpies. Costa no veure-hi una certa ironia: un autor que retreu als mitjans locals que no li facin cas, mentre el seu propi llibre n'ignora bona part.

Hi ha mèrit en Vida i mort dels mitjans de comunicació de Vic, sobretot en la part històrica i documental. Però com a retrat del periodisme vigatà d'avui, l'obra queda curta, i el seu autor, instal·lat en una mirada que ja no contempla tot el que realment es publica a la ciutat.

La Cerdanya francesa en clau d'estiu: senderisme, termalisme i cuina de proximitat als Pirineus Orientals

Exterior de La Masia del Taulat

La comarca de la Cerdanya, a banda i banda de la frontera, és un territori conegut per l'esquí. Però l'oferta d'estiu dels Pirineus Orientals —senderisme, termes naturals, patrimoni i gastronomia de quilòmetre zero— porta anys creixent perquè realment s'ho val. Un viatge de premsa organitzat per l'Agència de Desenvolupament Turístic dels Pirineus Orientals (ADT66) i les oficines de turisme de Pyrénées-Cerdagne i Pyrénées Catalanes m'ha permès comprovar-ho sobre el terreny, acompanyat per l'Eva Carrasco, de la revista de turisme familiar Ruta en Família (rutaenfamilia.com); la Mayte Redondo, del portal de viatge sostenible Travel2Care (travel2care.com); i la Virginia Guindos, de l'agència Welovesea, que ha coordinat tota la logística del viatge. Aquesta és la crònica del primer dia.

La Masia del Taulat

El punt de partida és Llo, un poble de poc més de 150 habitants enganxat al vessant nord de la vall. L'Eva, la Mayte i la Virginia em recullen a l'alçada de Sallent i arribem cap a la una del migdia després de travessar la Cerdanya des del costat català —el trajecte des de la C-16 és d'una hora i mitja, per carreteres que guanyen alçada. L'allotjament és La Masia del Taulat, una antiga masia reconvertida en casa rural que combina la pedra i la fusta originals amb el confort que demana el visitant actual. Raphaëlle Mazeaud, responsable de l'oficina de turisme de Pyrénées-Cerdagne, ens rep allà mateix i farà de guia durant tota la jornada.

El dinar és a la mateixa masia, en una taula molt ben parada on dinem tots junts a l'interior. La proposta gastronòmica treballa amb producte de proximitat i receptes arrelades a la tradició ceretana: plats contundents, sense artificis, pensats per alimentar de debò qui ha vingut a caminar. El Tony, que ens atén durant tota l'estada, i el Michelle, el cuiner, fan que et sentis com a casa des del primer moment. Per a famílies, el lloc té un avantatge afegit: els nens disposen d'espai obert mentre els adults acaben el cafè sense rellotge.

Sender del Belloc

Sender del Belloc

A primera hora de la tarda agafem el sender del Belloc, una ruta circular d'aproximadament una hora que surt des del mateix poble. El desnivell és moderat i el camí està ben senyalitzat, cosa que el fa apte per a excursionistes sense experiència —sempre que portin botes adequades i aigua. El recorregut alterna trams de bosc amb zones de pastura oberta, i a mesura que es guanya alçada les vistes sobre la plana de la Cerdanya i els cims del voltant es van ampliant.

Mazeaud, que coneix cada revolt del sender, va apuntant detalls sobre la flora i l'entorn sense convertir la passejada en una conferència. És el tipus d'acompanyament que suma: discret, útil i amb el coneixement just per fer que miris el paisatge amb altres ulls. La ruta és màgica: té una qualitat que costa de trobar en senders més massificats, un silenci i una llum que et reconnecten amb la muntanya de debò.

Banys de Dorres

Banys de Dorres

La segona activitat de la tarda és la que millor funciona com a reclam: els Banys de Dorres, unes termes naturals situades a vint-i-cinc minuts en cotxe des de Llo. Les piscines, alimentades per fonts sulforoses que brollen a més de 40 graus, són a l'aire lliure i estan envoltades de muntanya. No hi ha circuit de spa ni sauna temàtica: només pedra, aigua calenta i Pirineus al fons. La instal·lació és senzilla, gairebé rústica, i és exactament això el que li dóna caràcter. I un apunt important: Dorres no és només una opció d'hivern. A l'estiu, gaudir dels banys termals amb bon temps i llum fins tard és una experiència completament diferent i igualment recomanable.

La temperatura era agradable, s'hi estava de meravella, i l'aigua calenta en un entorn així és el tipus d'experiència que es recorda setmanes després. Dins l'aigua, amb els cims al fons, la conversa entre les quatre s'allarga sense pressa —i és potser en aquest moment on la jornada passa de programa oficial a record personal. L'accés és públic i el preu, assequible, cosa que converteix els Banys de Dorres en una opció real per a qualsevol pressupost. Imprescindible: portar banyador, xancletes i tovallola a la motxilla.

Un model de turisme que no necessita grans infraestructures

El sopar, de nou a La Masia del Taulat, tanca una jornada que funciona precisament perquè no intenta ser massa coses alhora. La Cerdanya francesa no competeix amb les grans destinacions de muntanya en termes de volum ni d'espectacularitat mediàtica. El que ofereix és una combinació molt ben travada d'activitat a l'aire lliure, termalisme natural i gastronomia autèntica, a una distància raonable des de Barcelona —poc més de dues hores i mitja per carretera.

Per al viatger que busca desconnectar sense anar lluny, i sobretot per a famílies que volen muntanya sense complicacions logístiques, la proposta té un argument sòlid: tot el que cal fer és arribar. La resta —el sender, l'aigua calenta, la taula parada— ja és allà. I si, a més, tens la sort de compartir-ho amb companyes de viatge com l'Eva, la Mayte i la Virginia, que porten la curiositat professional i la bona companyia a parts iguals, la jornada esdevé d'aquelles que costen de superar.

---

DADES PRÀCTIQUES

La Masia del Taulat. 42 carretera d'Eyne, 66800 Llo. lamasiadeltaulat.com. Allotjament rural amb restauració. Ideal per a famílies.

Banys de Dorres. Termes naturals a l'aire lliure. Aigua sulforosa a més de 40 ºC. Oberts tot l'any, hivern i estiu. Portar banyador, xancletes i tovallola.

Sender del Belloc. Ruta circular (~1 h). Dificultat baixa-moderada. Sortida des de Llo. Botes de senderisme recomanades.

Com arribar-hi. Des de Barcelona, 2 h 30 min per la C-16 i el Túnel del Cadí. Des de Vic, 2 h aproximadament.

Més informació. tourisme-pyreneesorientales.com | pyrenees-cerdagne.com

Vic s’omplirà de cultura, tradició i més d’un centenar d’activitats durant la Festa Major 2026

La ciutat celebrarà quinze dies de festa amb actes populars, música, llengua, patrimoni i la coincidència excepcional amb el pas del Tour de França

Vic ja ho té tot a punt per viure una nova edició de la Festa Major. Del 27 de juny al 12 de juliol, la capital d’Osona es convertirà en l’epicentre de la cultura popular catalana amb un programa que inclou més d’un centenar d’activitats adreçades a tots els públics. La programació combina els actes més tradicionals amb novetats destacades que reforcen el paper de la cultura i la llengua catalanes com a eixos centrals de la celebració.

L’alcalde de Vic, Albert Castells, ha fet una crida a gaudir de la festa amb “solemnitat, alegria, respecte i civisme”, tot destacant la feina de les entitats i col·lectius que fan possible una de les cites més esperades de l’any. Per la seva banda, la regidora de Cultura i Llengua, Bet Piella, ha remarcat que la cultura catalana continua sent “l’eix vertebrador” de la Festa Major vigatana.

Entre els moments més destacats hi haurà la celebració del centenari del Concurs de Sardanes de Vic, considerat el més antic de Catalunya. L’efemèride tindrà lloc l’11 de juliol a la Plaça Major i comptarà amb una sardana commemorativa composta especialment per a l’ocasió per Marc Timón. El Grup Sardanista Riallera, impulsor de l’esdeveniment des de fa dècades, serà també l’encarregat de pronunciar el pregó de Festa Major.

La llengua catalana també tindrà un protagonisme especial amb la Gran Final de la Lliga per la Llengua, que es disputarà el 3 de juliol a la plaça de la Catedral. Els millors equips competiran en proves lingüístiques i de coneixement del català en un acte obert a la participació ciutadana que serà presentat per Roger de Gràcia.

El dia gran de la festa arribarà el 5 de juliol, festivitat de Sant Miquel dels Sants. La tradicional comitiva i el seguici recorreran els carrers del centre històric fins a la Catedral, on se celebrarà l’ofici solemne. Enguany, la celebració comptarà amb la presència del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, convidat per reforçar el caràcter institucional i tradicional de l’acte.

La música també ocuparà un lloc destacat en la programació. Un dels plats forts serà el concert del grup osonenc Obeses, que presentarà el seu nou treball discogràfic a la Plaça Major, acompanyat de la Cobla Berga Jove i del Cor d’Obeses.

Com a novetat singular, la Festa Major coincidirà aquest any amb el pas del Tour de França per la ciutat. Serà el 6 de juliol, quan la tercera etapa de la ronda francesa travessarà Vic, fet que anirà acompanyat d’activitats especials al Passeig per apropar el ciclisme a la ciutadania.

La tradicional Crida tornarà a donar el tret de sortida a la festa el 27 de juny. L’organització reforçarà les mesures de civisme amb el repartiment de líquid oficial no tacant i sancionarà les conductes incíviques que puguin malmetre el patrimoni o el mobiliari urbà.

Amb quinze dies d’activitat intensa, la Festa Major de Vic 2026 aspira a tornar a omplir carrers i places de cultura, tradició, música i participació ciutadana, consolidant-se com una de les celebracions populars més importants del país.

Vic posa en valor els elements de forja i els esgrafiats perduts de la ciutat amb una nova exposició al carrer

Vic torna a apostar per la recuperació i divulgació del seu patrimoni arquitectònic amb l’exposició “Forja i esgrafiats perduts”, una proposta que es podrà veure durant tot el mes de juny als carrers de la ciutat.

L’objectiu de la iniciativa és donar a conèixer a la ciutadania elements històrics de forja i revestiments com els esgrafiats que, amb el pas del temps, han desaparegut de moltes façanes de Vic, però que formen part essencial de la seva memòria urbana.

El projecte és fruit de la col·laboració entre el programa Sumem Patrimoni de l’Ajuntament de Vic i l’Escola d’Art de Vic, amb la participació d’alumnes de diferents cicles formatius relacionats amb les arts aplicades al mur i la forja artística. Els estudiants han treballat a partir d’estudis previs d’elements originals desapareguts, recreant-los mitjançant tècniques tradicionals tant d’estuc com de treball del ferro.

L’exposició està formada per 11 tòtems repartits per diversos punts de la ciutat, on es pot trobar informació sobre cada element patrimonial, una imatge original i la reinterpretació realitzada per l’alumnat.

A més, el projecte inclou activitats complementàries, com una visita als tallers de l’Escola d’Art de Vic, prevista per al 22 de juny, on es mostraran les tècniques utilitzades en la creació de les peces.

Amb aquesta iniciativa, Vic reforça el seu compromís amb la preservació del patrimoni i la seva transmissió a les noves generacions, combinant educació, art i memòria històrica.

“VIC d’Ahir” obrirà les portes l’1 de juliol per fer reviure les botigues i la vida de barri dels anys seixanta

Bel Cuixeres a l'entrada de Vic d'Ahir

Vic comptarà a partir de l’1 de juliol amb un nou espai immersiu dedicat a la memòria col·lectiva. Es tracta de “VIC d’Ahir”, una proposta que transportarà els visitants als anys seixanta a través de la recreació fidel de diferents comerços i espais quotidians que van marcar una època.

Ubicat al número 8 del carrer Call Nou de Vic, el projecte ha estat impulsat per Bel Cuixeres i Rius amb l’objectiu de recuperar i preservar el record del petit comerç, la vida de barri i els valors que caracteritzaven la societat d’aquells anys.

L’espai recrea vuit escenaris emblemàtics: un quiosc, una farmàcia, una drogueria, una modista, un colmado, una fusteria de joguines, un racó de carrer i un pati interior. Tots ells han estat ambientats amb objectes originals i una acurada recreació històrica que permet als visitants endinsar-se en l’atmosfera de la dècada dels seixanta.

Més enllà de la recreació històrica, “VIC d’Ahir” vol posar en valor la memòria del petit comerç i la cultura de barri, així com uns valors de comunitat, sostenibilitat i aprofitament que van marcar tota una generació.

Recreació d'un Quiosc de l'època a l'espai Vic d'Ahir.

L’obertura oficial tindrà lloc el dimecres 1 de juliol a les 18.00 hores. L’acte servirà per presentar aquest nou equipament cultural que aspira a convertir-se en un punt de trobada per a totes aquelles persones que vulguin reconnectar amb els records de la seva infància o descobrir com era la vida quotidiana de fa més de mig segle.

Les persones interessades poden obtenir més informació o fer la seva reserva trucant al telèfon 621 29 05 14.

Amb aquesta iniciativa, Vic incorpora un nou espai de divulgació històrica i patrimonial que pretén mantenir viva la memòria d’uns comerços i uns carrers que formen part de la història sentimental de la ciutat i de moltes generacions de catalans.

El Patí Vic segella la permanència a Nacional Catalana femenina en una emocionant tanda de penals

El Patí Vic continuarà una temporada més a Nacional Catalana femenina després de superar aquest diumenge al vespre el Reus Deportiu en un tercer partit de desempat que es va decidir a la tanda de penals. Les vigatanes van culminar així una eliminatòria molt disputada i van assolir l’objectiu de la permanència després d’una temporada de gran esforç.

“Estic molt orgullosa, penso que ens ho mereixem amb la temporada que hem fet”, destacava l’entrenadora del conjunt vigatà, Nara López, al final del partit.

L’eliminatòria arribava igualada al tercer i definitiu enfrontament. El Patí Vic havia fet valer el factor pista en el primer duel, imposant-se per 3 a 2, però el Reus va reaccionar dissabte amb una victòria per 3 a 1 que obligava a disputar un partit de desempat al Pavelló Olímpic de Vic, gràcies a la millor classificació de les osonenques durant la lliga.

El partit va començar amb dificultats per a les locals. El Reus va avançar-se al marcador abans del descans amb el 0 a 1, resultat amb què es va arribar al descans. A la represa, però, les vermell-i-blanques van mostrar el seu caràcter competitiu i van capgirar la situació gràcies als gols de Júlia Cabré i Júlia Marsinyach, que van situar el 2 a 1 a l’electrònic.

Quan semblava que el Vic tenia el triomf a tocar, el conjunt del Baix Camp va aconseguir empatar i forçar la pròrroga. Els minuts extres van estar marcats per la tensió i la igualtat, però cap dels dos equips va trobar el gol que decidís el partit.

La permanència es va acabar resolent des del punt de penal. Allà, les vigatanes van demostrar una gran sang freda. Sílvia Jurado, Júlia Teixidor i Ivette Montoya van transformar les tres primeres faltes directes del Vic, mentre que la portera Bruna Casals es va convertir en la gran heroïna de la nit aturant els tres llançaments del Reus. Una actuació espectacular que va desencadenar l’eufòria a la pista i a les graderies.

Amb aquesta victòria, el Patí Vic assegura la seva continuïtat a la màxima categoria de l’hoquei patins català femení, només una temporada després d’haver aconseguit l’ascens.

L’altra bona notícia per a l’hoquei osonenc va arribar de la mà del Manlleu B, que també va certificar la permanència a Nacional Catalana femenina. Les manlleuenques van superar el Sant Jordi en el play-out per la via ràpida, després de guanyar el partit d’anada per 4 a 1 i repetir victòria aquest cap de setmana amb un contundent 1 a 6.

D’aquesta manera, tant el Patí Vic com el Manlleu B continuaran competint la pròxima temporada a Nacional Catalana femenina, consolidant la presència de l’hoquei femení osonenc a l’elit catalana.

Revista de Vic Maig 141 Can Forcada

Situat al carrer del Bisbe Morgades, en aquell tros de Vic que mira cap al parc i que durant molts anys ha estat zona de pas més que de destí, Can Forcada ha viscut en una paradoxa curiosa: un edifici notable en un racó que la ciutat semblava haver oblidat. Però les coses estan canviant. L'Ajuntament ha fet el primer pas per crear la plaça de Can Forcada, just davant de l'antic edifici de la Cooperativa Plana de Vic, entre el carrer del Bisbe Morgades i el passatge dels Estudis, amb un projecte que preveu zones de descans, nou arbrat i paviment drenant que també funcionarà com a refugi climàtic. Al costat, s'hi farà el primer parc infantil 100% accessible de Vic. Tot plegat, una reactivació d'un espai que mereixia molt més protagonisme del que ha tingut fins ara.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

El subtítol que hem triat per a la portada —L'altre temple romà de Vic— no és una llicència poètica gratuïta. És una interpel·lació directa. Vic porta dos mil anys construint sobre la seva memòria: els murs del Temple Romà d'Auso ja van ser aprofitats a l'edat mitjana per construir el castell, i el nom de la mateixa ciutat deriva del llatí Vicus Ausonensis, el raval d'Ausona. En una ciutat tan estratificada com aquesta, cada edifici singular és, d'alguna manera un temple: un lloc on es diposita una manera de ser i d'estar al món. Can Forcada és una edificació situada a l'horta de la Granotera, l'actual carrer Morgades, que va ser adquirida de manera misteriosa per l'Ajuntament, i la seva història és un dels fils que connecten el Vic d'avui amb el Vic que va ser.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

La portada d'una revista és sempre una declaració d'intencions. Triar Can Forcada vol dir que creiem en la memòria com a material de construcció. Que pensem que una ciutat que no recorda el que té acaba per perdre-ho. I que les pedres, quan se'ls dona l'oportunitat, saben explicar coses que nosaltres, massa sovint, no sabem escoltar.

En aquest número trobareu reportatges, veus i mirades que segueixen el mateix esperit: el convenciment que Vic és una ciutat on passat i present no es contradiuen, sinó que es necessiten. Des d'una escola de dansa que demostra que les generacions adultes tenen molt a dir sobre un escenari, fins als nous espais que es dibuixen al mapa urbà, el que uneix aquests relats és la mateixa voluntat: entendre on som per saber cap a on anem.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

Benvinguts al número 141.

La Redacció

 

El Festival Mans arriba a la seva 4a edició a Vic amb un canvi de dates i una programació per la justícia global

El certamen es trasllada a la primavera i se celebrarà els dies 22 i 23 de maig amb activitats culturals, debats i propostes participatives per a tots els públics

El Festival Mans per la Justícia Global de Vic celebra aquest cap de setmana la seva 4a edició amb l’objectiu de consolidar-se com un espai de trobada, reflexió i acció col·lectiva per construir una societat més justa, inclusiva i respectuosa amb les persones i el planeta.

Després de tres edicions celebrades a la tardor, el festival fa enguany un canvi de dates i es trasllada a la primavera, amb la voluntat d’obrir-se encara més a la ciutat i reforçar la connexió amb el teixit juvenil i associatiu de Vic. El certamen aposta un any més per la implicació d’entitats locals i la participació activa del públic jove, amb activitats pensades per fomentar el pensament crític i la transformació social.

La programació s’iniciarà el divendres 22 de maig al Casino de Vic amb una jornada prèvia centrada en el debat sobre com el feixisme travessa les societats contemporànies i com construir alternatives col·lectives. La sessió comptarà amb la participació de l’historiador i autor de Antifa: manual antifeixista, Mark Bray, i la periodista osonenca Sara Blázquez. L’acte s’obrirà amb una actuació musical de la cantautora Gemma Humet.

El dissabte 23 de maig, de 10 del matí a la 1 del migdia, tindrà lloc la cursa solidària “Correm pel Sàhara”, coorganitzada pel Centre Excursionista de Vic i les entitats impulsores del festival. La prova, en format rogaining, proposa un recorregut d’orientació per equips pel nucli urbà de Vic amb diferents nivells de dificultat. La recaptació es destinarà a projectes de suport al poble sahrauí.

A continuació, a partir de les 12 del migdia, el festival oferirà un concert-vermut amb Àlex Pérez i la participació d’una banda juvenil osonenca vinculada al projecte Arts que transformen.

L’acte central de dissabte a la tarda se celebrarà a la Bassa dels Hermanos i inclourà propostes culturals per a tots els públics: cercavila amb gegants i xaranga, jocs XXL, espectacles de circ amb La Gran Obra d’Alquímia Vic, poesia teatralitzada amb Clara Macaya i Escènic Vic, mostres de hip-hop de Només al carrer i concerts de Mai Halis.

Un dels moments destacats serà la conversa Decolonitzem les nostres ments. Fem front al racisme, amb el president de SOS Racisme, Cheick Drame, i la periodista Dei Sow Diallo. També s’hi celebrarà la conferència Sàhara, 50 anys de resistència, a càrrec de la Comunitat Sahrauí de Catalunya.

El festival culminarà amb el concert final d’Adama Foune Cissokho i Momi Maiga, una proposta musical inspirada en la tradició oral del poble Mandé.

El Festival Mans és un projecte coorganitzat per l’Ajuntament de Vic i les entitats COOOS Osona-Sàhara i Casa Terra, i forma part del Pla d’Educació per la Ciutadania Global amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Sant Tomàs inaugura l’espai d’art inclusiu Autèntic a Roda de Ter per potenciar el talent i la inclusió social

 

El nou centre consolida un projecte iniciat fa vuit anys que promou l’expressió artística de persones amb discapacitat intel·lectual i reforça el vincle amb la comunitat

Fundació Sant Tomàs ha inaugurat aquest dimecres l’espai d’art inclusiu Autèntic al nou local que l’entitat ha obert a Roda de Ter. Es tracta d’un projecte que fa vuit anys que es desenvolupa amb l’objectiu de potenciar la creativitat i el talent artístic de persones amb discapacitat intel·lectual o amb dificultats en el desenvolupament, i que ara fa un pas endavant amb una seu estable i permanent.

Fins ara, el projecte Autèntic estava ubicat al Centre Ocupacional de Calldetenes, però amb aquest nou espai a Roda de Ter es consolida com un centre de referència que atendrà 21 persones participants. El trasllat permet reforçar la idea de l’art com a eina d’expressió, empoderament i transformació social.

L’acte d’inauguració ha comptat amb la participació de representants de la Fundació Sant Tomàs, de Naura Fundació Caixa Manlleu —entitat que ha cedit el local—, de l’Ajuntament de Roda de Ter, així com dels artistes participants i de les professionals que els acompanyen. Les famílies també han assistit a la inauguració, convertint la jornada en una celebració col·lectiva.

L’espai Autèntic està concebut com un entorn obert, accessible i connectat amb el territori, on les persones participants poden crear, experimentar, aprendre i compartir el seu procés artístic. El projecte posa l’accent en el benestar emocional, l’autonomia i el desenvolupament personal a través de la pràctica artística, oferint un espai segur i estimulant.

Durant l’acte, el president de la Fundació Sant Tomàs, Joan Casany, ha destacat que el projecte “neix de creure en les persones i en el seu potencial” i ha remarcat que es tracta d’un espai pensat perquè els participants puguin expressar-se i créixer: “Massa sovint la societat posa el focus en les limitacions. Nosaltres volem posar-lo en el talent, la sensibilitat i la creativitat”.

Més enllà de la creació artística, el nou centre també acollirà tallers formatius, exposicions, activitats obertes i visites guiades, amb l’objectiu de fomentar la participació, la gestió emocional, la concentració i l’autoestima. Alhora, el projecte vol contribuir a sensibilitzar la societat sobre la diversitat i la inclusió.

Autèntic també aspira a convertir-se en un motor de connexió comunitària i cultural, establint col·laboracions amb escoles, artistes, entitats i empreses del territori per generar espais de cocreació i intercanvi.

Per la seva banda, el president de Naura Fundació Caixa Manlleu, Pere Prat, ha destacat que la cessió del local respon a la voluntat de l’entitat d’estar al costat de les iniciatives socials, i ha qualificat Sant Tomàs com “una entitat de referència comarcal i de país”.

L’alcalde de Roda de Ter, Toni Mas, ha donat la benvinguda als artistes i ha celebrat l’arribada del projecte al municipi, assegurant que el poble “és avui més viu, més alegre i més artístic”.

Amb aquesta inauguració, la Fundació Sant Tomàs reafirma la seva aposta per una societat més inclusiva, on l’art es converteix en una eina de transformació personal i col·lectiva. “Una societat millor és aquella que dona oportunitats reals a tothom perquè pugui mostrar qui és i què pot aportar”, ha conclòs Casany.

Vic impulsa la reserva en línia dels espais culturals municipals

Imatge del Centre Cultural Joan Triadú, un dels espais que es pot reservar en línia

L'Ajuntament de Vic ha posat en marxa un nou sistema de reserva en línia dels espais municipals culturals amb l’objectiu de facilitar-ne l’ús tant a particulars com a entitats i col·lectius de la ciutat. La nova eina permet tramitar de manera més àgil la cessió d’equipaments públics destinats a activitats culturals, socials i educatives.

Fins ara, les reserves s’havien de gestionar mitjançant una instància administrativa, però el consistori ha incorporat ara un sistema digital que simplifica el procés. Segons destaca la regidora de Cultura, Bet Piella, aquest canvi “fa el procés molt més àgil, simplifica la gestió i facilita l’accés als espais municipals”.

Entre els equipaments que ja es poden reservar en línia hi ha sales de diversos centres cívics, l’Espai ETC, l’Orfeó Vigatà o la Biblioteca Pilarin Bayés, així com altres espais destinats a reunions, presentacions, tallers, exposicions, activitats d’estudi o iniciatives d’arts escèniques i musicals.

La tramitació es fa a través del web municipal, a l’apartat de Cultura dedicat a la “Cessió d’espais i material”. Els usuaris poden consultar els espais disponibles, filtrar-los segons la capacitat o la categoria i formalitzar la petició indicant la data, l’horari i les necessitats tècniques o de material. Un cop enviada la sol·licitud, l’Ajuntament n’avalua la disponibilitat i dona resposta aproximadament en el termini d’una setmana.

Des del consistori remarquen que aquest nou servei ha de contribuir a potenciar l’activitat cultural i associativa de la ciutat i a optimitzar l’ús dels equipaments municipals.

Toni’s Angels porta Vic al capdamunt de la dansa urbana estatal

El grup de l’Escola de Dansa TLS guanya l’Urban Display 2026 i es consolida com un referent de la categoria Premium

El talent vigatà continua deixant empremta arreu del país. El grup Toni’s Angels, de l’Escola de Dansa TLS, ha aconseguit la primera posició a l’Urban Display 2026, una de les competicions de dansa urbana més importants de l’Estat, celebrada anualment al parc esportiu de Cornellà de Llobregat.

La victòria consolida la trajectòria ascendent d’un grup que s’ha convertit en tot un referent dins la categoria Premium de dansa urbana, reservada a participants majors de trenta-cinc anys. En el cas de Toni’s Angels, però, la dada encara és més significativa: la mitjana d’edat del grup és de quaranta-vuit anys i està format actualment per 19 integrants d’entre 40 i 58 anys.

Més enllà de la competició, el projecte s’ha convertit en un exemple de constància, superació i passió compartida. El grup va néixer ara fa deu anys gràcies a una iniciativa del director i coreògraf Toni López, amb l’objectiu d’obrir les portes de la dansa urbana a mares i pares dels alumnes de l’escola. El que havia de ser una activitat lúdica va acabar evolucionant fins a convertir-se en una formació competitiva consolidada dins el panorama estatal.

Durant els darrers tres anys, Toni’s Angels ha fet un important salt qualitatiu, acumulant reconeixements en diferents competicions de dansa urbana. El primer premi aconseguit aquest cap de setmana a l’Urban Display 2026 representa, segons el mateix grup, “un premi a la constància, la il·lusió i l’esforç compartit durant tots aquests anys”.

L’Urban Display és una cita de referència dins el món de les danses urbanes, amb la participació de grups i escoles d’arreu de l’Estat i amb jurats formats per professionals reconeguts del sector. El nivell tècnic, la creativitat i la posada en escena són alguns dels aspectes més valorats en una competició considerada de gran prestigi dins el circuit urbà.

Amb aquest triomf, Toni’s Angels no només porta el nom de Vic al més alt nivell de la dansa urbana, sinó que també contribueix a donar visibilitat a les categories adultes, cada vegada més presents i valorades dins l’escena artística actual.

 

La Revista de Vic, un oasi de proximitat en un desert mediàtic

Hi ha una paradoxa curiosa que s'està produint a Osona: mentre els grans informatius comercials perden audiència i les capçaleres de premsa lluiten per sobreviure en un mercat saturat i precaritzat, la Revista de Vic manté i fins i tot amplia la seva presència a la comarca. Com s'explica aquest fenomen?

La crisi dels mitjans comercials

Els números no enganyen. La premsa escrita continua ajustant el seu model, amb el repte clau en la monetització digital i l'abonament, mentre que la televisió local catalana necessita recursos i visibilitat per competir en un món dominat per continguts multiplataforma. A escala estatal, la concentració mediàtica ha estat galopant: els quatre principals grups editorials van acaparar el 87% de les audiències, i molts mitjans, sotmesos a diverses crisis simultànies, encara no han trobat un model de negoci sostenible.

A Osona, aquest procés té una cara concreta. Alguns informatius comercials locals, orientats a la immediatesa i al clic fàcil, prioritzen la velocitat per sobre del rigor. N'és una prova el poc interès que desperten en format paper: els exemplars s'acumulen als expositors sense que ningú els agafi, i quan arriba el número nou encara hi ha plecs de la setmana anterior intactes. Útils potser per a la notícia del moment en pantalla, queden molt per sota d'altres publicacions comarcals quan es tracta de profunditat, contrast de fonts o qualitat de contingut. Són el reflex local d'una tendència global: el periodisme de consum ràpid que no nodreix però omple.

Dues referències amb valors distints

En paper i contingut imprès, el panorama comarcal té dues referències clares i complementàries.

El 9 Nou és el líder indiscutible en qualitat periodística. Setmanari de llarga tradició a Osona i el Ripollès, ofereix cobertura rigorosa de política local, societat, economia i cultura, amb bones fotografies i una maquetació consolidada. És el mitjà que informa amb profunditat real sobre el que passa a la comarca.

La Revista de Vic, en canvi, destaca per la qualitat material i visual. A tot color, paper i impressió cuidades fins a l'últim detall, és una publicació mensua. El seu fort no és la notícia del dia, sinó la cultura, el territori i la identitat comarcal. Evoca i celebra Osona d'una manera que cap informatiu comercial pot replicar.

El model de la proximitat guanya

La gratuïtat de la Revista de Vic és una clau fonamental. En un context en què molts lectors es neguen a pagar per continguts que perceben com a allunyats de la seva realitat, la revista elimina la barrera econòmica i arriba a llars que potser no consumirien cap altra publicació local.

Els mitjans catalans de proximitat tenen un espai de forta identificació territorial, i la clau per al seu futur serà combinar identitat territorial, models digitals sostenibles i un llenguatge adaptat a les audiències. La Revista de Vic fa precisament això: parla de Vic i per a la gent de Vic, de Manlleu i de Torelló, dels seus mercats, de les seves festes, de la seva gent.

Una lliçó per al sector

El cas de la Revista de Vic és, en definitiva, una lliçó sobre el valor de la proximitat en una era d'atomització informativa. Quan la sobreinformació global provoca fatiga en el lector, la resposta no sempre és més velocitat o més titulars cridaners. De vegades, la resposta és fer el camí invers: tornar al barri, al mercat, a la plaça del poble. I això, a Osona, ho fa la Revista de Vic millor que ningú.

Els informatius comercials poden tenir més clics, però la qualitat no es mesura en visites. Es mesura en si el lector, un cop ha llegit, sap una mica més sobre el lloc on viu.

Hi ha una paradoxa curiosa que s'està produint a Osona: mentre els grans informatius comercials perden audiència i les capçaleres de premsa lluiten per sobreviure en un mercat saturat i precaritzat, la Revista de Vic manté i fins i tot amplia la seva presència a la comarca. Com s'explica aquest fenomen?

La crisi dels mitjans comercials

Els números no enganyen. La premsa escrita segueix ajustant el seu model, amb el repte clau en la monetització digital i l'abonament, mentre que la televisió local catalana necessita recursos i visibilitat per competir en un món dominat per continguts multiplataforma. A escala estatal, la concentració mediàtica ha estat galopant: els quatre principals grups editorials van acaparar el 87% de les audiències, i molts mitjans, sotmesos a diverses crisis simultànies, encara no han trobat un model de negoci sostenible.

A Osona, aquest procés té una cara concreta. Alguns informatius comercials locals, orientats a la immediatesa i al clic fàcil, prioritzen la velocitat per sobre del rigor. Una prova n'és el poc interès que desperten en format paper: els exemplars s'acumulen als expositors sense que ningú els agafi, i quan arriba el número nou encara hi ha plecs de la setmana anterior intactes. Útils potser per a la notícia del moment en pantalla, queden molt per sota d'altres publicacions comarcals quan es tracta de profunditat, contrast de fonts o qualitat de contingut. Són el reflex local d'una tendència global: el periodisme de consum ràpid que no nodreix però omple.

Vic inicia el procés per declarar els Gegants i els Caps de Llúpia com a Bé Cultural d'Interès Local

Els Caps de Llúpia i els Gegants de Vic

El ple de l’Ajuntament de Vic d’aquest mes de maig ha aprovat per unanimitat iniciar l’expedient per declarar els Gegants de Vic i la família Cap de Llúpia com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). La proposta, que va rebre el suport de tots els grups municipals, dona resposta a la instància presentada fa un any pels Geganters de la Ciutat de Vic al registre municipal, en què sol·licitaven aquest reconeixement institucional.

La regidora de Cultura, Bet Piella, va defensar la proposta durant el ple i va posar en valor la importància patrimonial, artística i simbòlica d’aquestes figures. Piella en va destacar “el valor escultòric que els ha convertit en tot un símbol de la ciutat”, així com “la seva singularitat dins del panorama geganter”. També va recordar l’estima que els vigatans i vigatanes tenen pels gegants, una estima que, segons va remarcar, “no només la veiem els dies que surten al carrer, sinó que cada setmana rebem moltes visites a l’Ajuntament per veure’ls”.

Per tot plegat, la regidora va subratllar que els Gegants i la família Cap de Llúpia “mereixen aquest reconeixement a nivell institucional”. Un cop aprovada la proposta inicial i transcorreguts els 30 dies d’exposició pública, els Gegants de Vic i la família Cap de Llúpia quedaran declarats oficialment com a Bé Cultural d’Interès Local.

Aquest reconeixement suposa un pas important per garantir la conservació, protecció i difusió d’un patrimoni cultural profundament arrelat a la ciutat. Els Gegants i els Caps de Llúpia formen part de la memòria col·lectiva de Vic i són un dels elements més estimats de la seva imatgeria festiva.

Una tradició gegantera amb segles d’història

La tradició festiva vigatana té unes arrels molt antigues. La ciutat de Vic ja té documentades les primeres figures del seguici festiu l’any 1600, amb els cavalls cotoners de propietat municipal. Pel que fa als gegants, la primera referència documentada a la figura masculina és de l’any 1640, mentre que la femenina apareix documentada el 1664. També es conserven referències dels primers gegants de titularitat municipal, datades l’any 1722.

Els gegants actuals es remunten al 1862, mentre que la família Cap de Llúpia també apareix al llarg del segle XIX i principis del XX: el Merma, l’any 1832; la Vella, l’any 1862, i el Nen, l’any 1900.

La seva majestuositat, elegància i llarga història han convertit els Gegants i els Caps de Llúpia de Vic en unes figures úniques dins la imatgeria festiva catalana. Més enllà del seu valor escultòric, són un símbol de ciutat, de festa i d’identitat col·lectiva. Amb aquest nou pas institucional, Vic reforça el compromís de preservar-los i projectar-los cap al futur com una part essencial del seu patrimoni cultural.

 

Com desconnectar de la tecnologia dins de casa

Autor: GETTY IMAGES

Actualment, la tecnologia forma part de gairebé tots els moments del dia. Mòbils, ordinadors, televisors i xarxes socials ens mantenen connectats constantment, però també poden generar estrès, distracció i una sensació de saturació mental. Per això, aprendre a desconnectar de la tecnologia dins de casa és clau per recuperar l’equilibri i el benestar.

Per què és important desconnectar?

Tot i els seus avantatges, l’ús excessiu de dispositius digitals pot afectar la qualitat del son, la concentració i fins i tot les relacions personals. Estar sempre connectats pot impedir-nos gaudir del moment present i crear una dependència difícil de gestionar. Desconnectar, encara que sigui unes hores al dia, ajuda a reduir l’estrès i a millorar la salut mental.

Crear espais lliures de tecnologia

Una bona manera de començar és establir zones de la casa on la tecnologia no hi tingui lloc. Per exemple, el dormitori o el menjador poden convertir-se en espais de desconnexió. Això afavoreix un descans millor i fomenta converses més genuïnes amb les persones amb qui convius.

Establir horaris digitals

Posar límits al temps d’ús dels dispositius és essencial. Pots decidir, per exemple, no utilitzar el mòbil durant les primeres hores del matí o evitar pantalles abans d’anar a dormir. Aquests petits hàbits poden marcar una gran diferència en el teu benestar diari.

Recuperar activitats sense pantalles

Desconnectar de la tecnologia també implica redescobrir activitats que no depenen d’una pantalla:

• Llegir un llibre

• Escriure o dibuixar

• Cuinar amb calma

• Practicar exercici físic

• Passar temps amb família o amics

Aquestes activitats ajuden a relaxar la ment i a reconnectar amb un ritme de vida més tranquil.

Reduir notificacions i distraccions

Les notificacions constants són una de les principals fonts de distracció. Silenciar aplicacions o limitar els avisos pot ajudar-te a recuperar el control del teu temps i evitar interrupcions innecessàries.

Practicar la desconnexió conscient

No es tracta d’eliminar completament la tecnologia, sinó d’utilitzar-la de manera més conscient. Pregunta’t: “Realment necessito mirar el mòbil ara?” Aquest petit exercici pot ajudar-te a evitar l’ús automàtic i a prendre decisions més saludables.

Tornar a connectar amb tu mateix

Quan redueixes el soroll digital, apareix un espai per a la reflexió, la creativitat i el descans. Desconnectar de la tecnologia dins de casa no només millora la qualitat de vida, sinó que també et permet reconnectar amb tu mateix i amb el que realment importa.

Per Eva Remolina / AMIC

La venda de Pascual a Casa Tarradellas encén el conflicte laboral a Gurb

La tensió laboral a la planta de Pascual de Gurb continua escalant a pocs dies de la vaga convocada per al dilluns 11 de maig. La plantilla ha denunciat una possible vulneració del dret de vaga després d’alertar que l’empresa estaria preparant el desmantellament d’una part de la unitat productiva durant aquest cap de setmana. Segons els treballadors, aquesta actuació podria reduir a la meitat la capacitat de producció de la fàbrica i desactivar, de facto, l’impacte de l’aturada.

El conflicte s’emmarca en la venda de la planta de Leche Pascual a Casa Tarradellas, una operació anunciada a finals d’abril i que preveu reconvertir les instal·lacions de Gurb en un centre dedicat a la fabricació de mozzarella. L’operació ha generat inquietud entre els treballadors, que denuncien manca d’informació i reclamen un espai real de negociació col·lectiva per aclarir quin serà el seu futur laboral.

La plantilla, formada per prop d’un centenar de persones, va aprovar per unanimitat la convocatòria de vaga a partir de l’11 de maig. Segons fonts sindicals, el motiu principal és la falta de garanties sobre les condicions laborals un cop es faci efectiva la transició de la planta cap al nou projecte industrial. Els treballadors asseguren que la direcció de Pascual s’ha negat fins ara a obrir un procés de negociació col·lectiva i que la informació que han rebut ha estat insuficient.

Un dels punts que més preocupa el comitè és la continuïtat dels llocs de treball. Segons diverses informacions, Pascual continuaria ocupant les instal·lacions fins al juliol, moment en què traslladaria la producció a Aranda de Duero, a Burgos. A partir d’aquí, Casa Tarradellas iniciaria les obres per adaptar la planta a la nova activitat vinculada al formatge tendre i la mozzarella.

Els treballadors també denuncien que la planta de Gurb ja ha deixat de tractar i envasar la llet que fins ara produïa per a Lidl, entre els mesos de febrer i març, i que pròximament també deixaria de fer-ho per a Llet Nostra. Segons la plantilla, aquesta producció podria haver estat desviada cap a les instal·lacions de Pascual a Aranda de Duero, fet que interpreten com una maniobra per reduir els efectes de la vaga

L’advocat Quim Español, del Col·lectiu Ronda i assessor de la plantilla, ha advertit que la legislació prohibeix substituir treballadors en vaga o adoptar mesures destinades a mantenir la producció per vies alternatives. Per aquest motiu, els representants dels treballadors han traslladat la situació a la Inspecció de Treball, davant la possibilitat que s’estigui vulnerant un dret fonamental.

La reunió de mediació celebrada aquesta setmana no ha servit per desbloquejar el conflicte i, segons les informacions publicades, la vaga es manté. La plantilla insisteix que no s’oposa necessàriament al canvi d’activitat industrial, però reclama claredat, garanties laborals i una negociació col·lectiva que permeti afrontar el futur de la planta amb seguretat.

El cas situa de nou Gurb i Osona al centre del debat sobre el futur de la indústria alimentària a la comarca. La possible reconversió de la planta pot suposar una nova etapa per a les instal·lacions, però també obre interrogants importants sobre l’ocupació, les condicions laborals i el paper dels treballadors en una operació empresarial de gran impacte territorial.

Deu novel·les negres en català per llegir aquest any

La novel·la negra viu un moment especialment interessant en català. Ja no parlem només d’un gènere de policies, morts i interrogatoris, sinó d’un territori literari cada vegada més ampli, on hi caben el thriller psicològic, el misteri històric, la crítica social, els secrets familiars, el paisatge com a personatge i, fins i tot, l’art convertit en escenari del crim.

Aquest 2026 arriba amb una fornada de llibres que demostra que el gènere negre continua tenint múscul. Alguns són escrits originalment en català; d’altres són traduccions que permeten llegir grans noms internacionals en la nostra llengua. En qualsevol cas, tots comparteixen una cosa: la voluntat d’atrapar el lector i portar-lo fins a l’última pàgina amb una pregunta al cap: què va passar realment?

A La Revista de Vic hem preparat una selecció de deu títols destacats per als amants del misteri, el crim i les històries que s’amaguen darrere les façanes aparentment tranquil·les.

1. Les ombres que ens acompanyen, de Cesc Cornet

Cesc Cornet signa una de les apostes més potents del thriller català recent. Les ombres que ens acompanyen és una novel·la ambiciosa, de ritme àgil i estructura coral, que juga amb diferents trames destinades a confluir. És un llibre pensat per al lector que busca tensió, girs de guió, personatges amb passat i aquella sensació que sota cada silenci hi ha una veritat que algú no vol que surti a la llum.

Cornet demostra que la novel·la negra catalana pot mirar de cara al thriller de gran públic sense perdre identitat pròpia. És una obra que combina misteri, emoció i una arquitectura narrativa que convida a llegir “només un capítol més” fins que ja és massa tard per deixar-la.

2. Dunes blanques, de Jordi de Manuel

Jordi de Manuel és un dels noms imprescindibles del gènere negre en català, i Dunes blanques reforça aquesta posició. L’autor recupera l’univers de Marc Sergiot i ofereix una proposta que mira més enllà del simple cas criminal. Aquí hi ha ofici, trajectòria i una manera d’entendre la novel·la negra com un espai on es poden explorar també la memòria, el pas del temps i les esquerdes morals dels personatges.

És una lectura recomanable per a qui vulgui endinsar-se en una novel·la negra catalana sòlida, amb consciència de gènere i amb la mirada d’un autor que coneix molt bé els mecanismes del misteri.

3. Diví, d’Oriol Canals

Diví, d’Oriol Canals, parteix d’una premissa molt visual: crims relacionats amb l’univers de Salvador Dalí. Aquesta combinació entre art, mort i imaginari surrealista converteix la novel·la en una proposta especialment atractiva per a lectors que busquen un thriller amb personalitat pròpia.

El món dalinià, amb la seva càrrega simbòlica, permet jugar amb imatges poderoses, escenes inquietants i una atmosfera on la frontera entre bellesa i horror pot ser molt fina. És una novel·la que té ingredients per funcionar molt bé: misteri, escenaris reconeixibles, tensió i una connexió directa amb un dels grans mites artístics del país.

4. Secrets ofegats, de Susana Hernández

Susana Hernández proposa a Secrets ofegats una història marcada pel pes del passat. La novel·la juga amb diferents temps narratius i amb la idea que allò que un dia va quedar enterrat —o submergit— pot tornar a emergir quan menys s’espera.

El títol ja funciona com una declaració d’intencions: hi ha secrets, hi ha aigua, hi ha memòria i hi ha culpa. Aquest tipus de novel·la negra, on el paisatge no és només un decorat sinó una presència que condiciona la història, té una força especial. Hernández construeix un misteri que beu de les ferides antigues i de la manera com els pobles, les famílies o les comunitats aprenen a callar allò que els incomoda.

5. Alguns callen, altres maten, de Raquel Gámez-Serrano

Raquel Gámez-Serrano juga, ja des del títol, amb una idea molt negra: el silenci també pot ser una forma de complicitat. Alguns callen, altres maten apunta cap a una intriga on els personatges amaguen més del que expliquen i on l’entorn social pot esdevenir tan perillós com l’assassí.

És una novel·la que sembla moure’s en aquell terreny tan fèrtil del gènere: comunitats petites, veïns que observen, rumors que circulen i veritats que tothom intueix però ningú no s’atreveix a dir en veu alta. Una proposta interessant per als lectors que gaudeixen de les històries on el crim és només la punta visible d’un malestar molt més profund.

6. El punt de ruptura, de Jordi Dausà

Amb El punt de ruptura, Jordi Dausà ofereix una novel·la negra amb una veu més aspra, literària i personal. És d’aquells llibres que no semblen buscar només resoldre un cas, sinó transmetre una sensació: la d’un món que s’esquerda, la d’uns personatges que caminen al límit i la d’una realitat que pot trencar-se en qualsevol moment.

La novel·la negra també serveix per això: per mirar els marges, les vides incòmodes, els espais menys amables i les decisions que arrosseguen conseqüències. Dausà s’inscriu en aquesta línia més fosca i menys complaent del gènere.

7. La verge de la punyalada, de Xavier Theros

Xavier Theros és un autor especialment hàbil a l’hora de barrejar història i gènere negre. A La verge de la punyalada, el crim serveix per obrir una finestra a una Barcelona d’altres temps, amb els seus conflictes socials, els seus carrers, les seves ombres i els seus interessos amagats.

La novel·la negra històrica té una virtut molt clara: permet explicar una època a través d’una mort. I, sovint, aquesta mort revela molt més que una simple investigació criminal. Theros construeix una història on el misteri funciona també com una manera de llegir la ciutat i les tensions d’un moment concret.

8. Error de càlcul, de Dora Muñoz

Error de càlcul, de Dora Muñoz, aporta una mirada diferent dins la selecció. La seva protagonista, una assassina d’edat avançada, introdueix un punt d’originalitat i ironia negra molt interessant. El gènere criminal no sempre ha de mirar cap als mateixos perfils ni repetir els mateixos esquemes, i aquesta novel·la sembla jugar precisament amb aquesta idea.

El llibre també permet abordar qüestions com l’edatisme, la gentrificació, el turisme o la sensació que, quan la vida s’acosta al final, alguns personatges ja no tenen res a perdre. I quan algú no té res a perdre, la novel·la negra acostuma a trobar un terreny molt fèrtil.

9. Els crims del Bosc Rovellat, d’Anders de la Motte

També hi ha lloc en aquesta llista per a la novel·la negra internacional traduïda al català. Els crims del Bosc Rovellat, d’Anders de la Motte, connecta amb una tradició nòrdica que ha sabut convertir els paisatges freds, els boscos, els pobles petits i les ferides del passat en matèria literària de primer nivell.

El noir nòrdic fa anys que ha conquerit lectors arreu del món, i poder llegir aquest tipus de propostes en català és una bona notícia. Són històries on sovint el crim no és només un fet aïllat, sinó la conseqüència d’una comunitat que ha après a conviure amb els seus fantasmes.

10. L’estrella del diable, de Jo Nesbø

Jo Nesbø és un dels grans noms internacionals de la novel·la negra contemporània. L’estrella del diable, protagonitzada per Harry Hole, forma part d’una de les sagues criminals més conegudes del noir europeu. Incloure’l en aquesta selecció té sentit perquè una llista de novel·la negra en català no ha de limitar-se només a autors del país, sinó també a aquelles traduccions que posen a l’abast del lector català alguns dels referents del gènere.

Nesbø ofereix una narrativa fosca, addictiva i plena de tensió, amb un protagonista marcat per les seves contradiccions i una manera de construir el suspens que ha creat escola.

Un gènere cada vegada més viu

Aquesta selecció demostra que la novel·la negra en català no és un territori menor ni anecdòtic. Hi ha autors consolidats, veus noves, propostes arriscades, thrillers amb vocació comercial, històries més literàries i traduccions que amplien el mapa lector.

El crim, al capdavall, és només l’excusa. El que ens atrapa de debò és el que hi ha al darrere: la culpa, el poder, la mentida, el passat, els silencis familiars, les ciutats que amaguen cicatrius i els personatges que intenten sobreviure enmig de tot plegat.

Potser per això la novel·la negra continua funcionant tan bé. Perquè ens promet una resposta, però pel camí ens obliga a mirar de cara tot allò que normalment preferiríem no veure.