Qui m’havia de dir que el meu segon fill naixeria per al dia de Sant Miquel, la diada de la meva ciutat...
El passat dia 5 de juliol es va donar la casualitat de què la Marta es posava de part i a la vora de dos quarts de 8 naixia el meu segon fill, l’Isaac. Ja no me'n recordava del que se sent en abraçar a una coseta tan petita i indefensa, la qual només fa que mirar-te com si mires més enllà de tu, veient com s’arronsa dins els teus braços... És una sensació que podem tenir els privilegiats de ser pares, i no només això, comences a veure que tot torna a canviar per segona vegada.
Aquests dies tornem a dormir poc, tornem a canviar bolquers, tornem a una rutina adequada per al més petit de la casa, tot això sense deixar de banda al nen gran de la casa, al meu estimat Arnau. Amb l’arribada del petitsagalet, continua aquesta calor que sembla voler-se quedar amb nosaltres més dies, i que mirarem de què aguanti totes les vacances.
Esperem que gaudiu de la revista de Vic a la platja a la muntanya o a on sempre ho feu amb un número molt especial preparat per a tots vosaltres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!