• Notícies d'última hora

    VIC FM

    La Màgia del temple (número 1) per Xavi Ruiz

    “La vida pot resultar veritablement injusta, no crec que en cap moment pugui deixar d’estudiar per poder anar al Vikus a fer la copa, i encara pitjor, demà començo a fer de guia a la catedral de Vic i no he preparat res de res... encara tindrà raó la meva mare quan diu que puc arribar a ser un desastre. 

    Molts no em coneixen, sóc l’Àfrica, la filla de la Marta i en Xavi, i estic acabant els estudis a la universitat de Vic, ara he trobat feina els caps de setmana fent de guia i m’ho he deixat amb el xicot. 

    Quan menys m’ho esperava la vida se m’ha torçat i la veritat és que tot això és una merda, però que hi farem, tinc 22 anys, tampoc puc pretendre trobar-me la vida resolta. Acabar la carrera de periodisme ja em suposa un gran canvi, i encara més quan dilluns és l’últim dia, de fet ja la tinc aprovada, però el meu pare vol que vagi el dilluns a veure la xerrada que fan sobre escriure correctament en angles. 

    Us he dit que tinc 22 anys?, que mesuro 1,77 cm, rossa tirant a castanya, ulls marrons clars i prima?, encara que menjo moltíssim. 
    De petita vaig fer de model d’anuncis de iogurt i de gran no els puc ni provar. 
    M’agrada molt la història, i de dilluns a divendres faig l’informatiu del vespre a El 9 TV. 
    Sóc vigatana i això m’aporta molt al meu caràcter reservat, i deu ser per això que en Carles i jo haguem partit peres, tant de bo no l’hagués conegut mai i encara que us pugui semblar estrany, no sento pena per haver-ho deixat, és un fatxenda i un hipòcrita i sempre involucrat en problemes. 

    Acabada aquesta presentació, us deixo estar, he d’acabar d’enllestir una breu explicació sobre el temple romà, i que coi, sortiré avui a la nit una estona, demà és dissabte i tampoc tinc gaires ganes de menjar-me el cap en ximpleses d’amors i lletres, això si, no sé què faria si alguna vegada algú llegís el que escric. 

    No tinc ganes de deixar aquest diari, és curatiu i sembla que és l’únic que entén aquest cap boig que tinc. Al cap i a la fi, sóc una cranc tossuda i plena de manies. Ah! També m’agrada molt escoltar GreenDay i grups de l’estil i és per això que... 

    Us haig de deixar, estan tocant el timbre de casa, deu ser la Mònica que em ve a buscar per anar a la biblioteca, a clar aquí no haig de dir això, hem quedat per anar a fer uns beures al bar i després a casa a descansar que demà tocarà aguantar als turistes japonesos o francesos que ens vénen a visitar. Un peto i ens escrivim, signat: Àfrica L.M.” 

    Extret de la novel·la “La Màgia del Temple”

    Butlletí de Notícies

    Noticies

    Ultima setmana

    Cultura

    Vota al VIGATA DE L'ANY 2O18

    Oci