Una al·lèrgia és una reacció desproporcionada del nostre cos a un element que considera com un invasor.
FASES DE L'AL·LÈRGIA
La medicina oficial diu que hi ha un al·lergen que entra a l'organisme. La primera fase és muda, sense símptomes, d'identificació de l'agressor, és a dir que l'al·lergen entra a l'organisme i és analitzat pel sistema immunològic i no hi ha signes (símptomes) però si un xoc emocional. La segona fase és molt sorollosa: amb signes (símptomes) al nas, ulls, gola, la respiració, la pell, aparell digestiu en cas d'intolerància alimentària que és la fase de l'arrest de l'agressor.
En Bioneuroemoció és exactament igual a la medicina oficial en aquest punt, però canvien alguns termes. La primera fase és muda, però no és la identificació de l'agressor, sinó la de l'agressió, el xoc emocional. La segona fase és sorollosa, amb tots els signes clínics, i no és l'arrest de l'agressor, és per evitar una segona agressió.
Durant la primera fase alguna cosa ha estat registrada pel meu cervell perquè el meu estrès ha pujat molt alt, per sobre dels límits superiors tolerables (LST), això per la biologia significa perill, i cada un té el seu propi límit superior tolerable en funció de la nostra infància, els seus valors, creences, educació, autocontrol, de si és optimista, pessimista ... un pot tenir el seu límit alt o molt baix; en cada persona és diferent, no necessàriament el que és bo per a tu, ha de ser bo per a mi. Quan hi ha perill vaig a posar en marxa un programa de supervivència i ho vaig a gravar i registrar tot el que puc, per evitar tornar-me a trobar amb aquesta situació més tard (l'inconscient ho grava tot, per això davant un engrama gravat en un xoc emocional, es desperten les alarmes de "perill").
Què passa a nivell biològic? Tot serà augmentat en funció de la meva sensibilitat (L.S.T): els ulls registraran tot. Els ulls són la banda vídeo. A nivell d'oïda registrarem tot i serà la banda àudio. A nivell de la pell registrarem tot en aquest mateix moment: la temperatura, el fred, la calor, si algú em toca, la roba que porto, si és fi .... El gust, per tot el que és gustatiu: si estic menjant alguna cosa, en aquest moment, totes les característiques del que és registrat seran
guardades. L'últim és l'olor, és la banda olfactiva. I el sisè sentit és el pensament. Això és important tenir-ho en compte.
Els ulls, què graven? Les imatges les porten als centres visuals i després es col·locaran en les àrees associatives del cervell. Per tant, no són els ulls els que diuen si està bé o malament, és el pensament conscient el que jutja. Per exemple, per a algú que té una conjuntivitis al·lèrgica rail / engrama dominant és visual. El que té una dermatitis al·lèrgica rail / engrama dominant, és el contacte, la pell, la temperatura. Això és important entendre-ho, perquè els òrgans dels sentits graven, tot queda registrat inconscientment i els nostres símptomes ens ajudaran a entendre aquest xoc emocional gravat.
Exemple: estic assegut en un cafè i miro a les dones que estan passejant. Aquí els meus ulls pensen "mira, que guapes són les dones d'aquí i que estupendes estan", però en realitat és el meu pensament qui diu això. Els meus ulls només graven les persones que estan passant. I si apareix un bou de miura, m'aixeco i me'n vaig de seguida, corrent, perquè el meu pensament em diu: "estic en perill”.
Gran quantitat d'al·lèrgies tenen la seva base en el Transgeneracional (arbre genealògic) o el Projecte Sentit. Les memòries emocionals genètiques inscrites per drames dels nostres avantpassats o situacions viscudes quan estàvem dins el ventre de la nostra mare, poden crear programes de sensibilització.
Exemple d'Al·lèrgia en Projecte Sentit: Una mare amb un fill de 8 anys amb al·lèrgia al peix (intolerància) des de sempre ja que quan li van començar a donar peix, va començar a tenir reaccions, primer en les caques i després a la resta del cos. Als 2 anys li van diagnosticar una al·lèrgia al peix moderada, per la qual cosa li van prendre el peix i especialment el lluç. Si és des del naixement anem al P.S. Què passa quan està embarassada del nen? Vaig buscar un esdeveniment dramàtic, brusc, no esperat, al voltant del qual hi ha peix i especialment lluç, li va costar però m'explica tota atabalada, l'esdeveniment passa al Pais Vasc: un dinar familiar, que tenen tots els anys, i ella embarassada de 8 mesos i que a més d'altres peixos estava menjant clatell de lluç i amb les bromes i acudits, rient i gaudint se li clava una espina a la gola, “perill” !!! no pot respirar, la situació és dramàtica, dubten a l’hospital si provocar el part ja que la saturació d'oxigen en sang és molt baix, per fi aconsegueixen relaxar-la, li apliquen oxigen, li tranquil·litzen i li extreuen l'espina; tot ha passat, el nen viu al ventre de la mare, l'angoixa d'ella, com evitar passar per la situació de la mare ?, fent una al·lèrgia al peix, d'aquesta manera mai s'empassarà una espina, això quedo gravat en l'inconscient: peix = perill de mort, i això fa que el nen creï una al·lèrgia per no trobar-se amb el peix i viure el drama de la seva mare.
Podem veure les altres al·lèrgies: als pèls d'animals, fruites, sol, aigua, metalls, perfums, marisc, àcars, pols, fongs, llet, medicaments, pa ... i la història serà la mateixa, un esdeveniment brusc, inesperat, viscut en soledat ja que fins i tot ens fa vergonya o por de explicar-ho, sense solució satisfactòria per a nosaltres i d'intensitat dramàtica o viscuda com a tal i aquí està el xoc emocional, pel qual vam fer una al·lèrgia.
Sempre tindrem en compte els símptomes que la persona té en les seves al·lèrgies, tots ens donaran una informació:
Símptomes de l'aparell digestiu: diarrees, vòmits. Conflictes amb la família que vivim com marranades, que no digerim.
Símptomes pulmonars: tos o sensació d'ofec. Conflictes de por a morir, por a la mort, a perdre el territori, ambients en què em sento ofegat, disputes ...
Símptomes de la pell: èczemes, urticàries, dermatitis. Situacions de separació o de contacte.
Símptomes oculars: conjuntivitis. Conflictes relacionats amb la visió. Perdre de vista algú estimat, per exemple. També pot haver-hi una noció de ràbia contra la família.
Símptomes otorinolaringològics: com la rinitis al·lèrgica. Buscarem temàtiques de tipus sexual.
Protocol per a l'al·lèrgia:
* Prendre consciència de quan va ser la primera vegada.
* Prendre consciència de quina és la reacció al·lèrgica i què zona o òrgan afecta.
* Quin és l'al·lergen?
* Cercar el xoc emocional de la fase silenciosa / muda, en què estàvem davant l'al·lergen però sense símptomes.
* Trobar el rail / àncora / engrama i l'emoció associada a l'esdeveniment.
* Cercar els recursos per fer el canvi emocional.
Cal destacar algunes de les al·lèrgies / intoleràncies més comunes i els seus conflictes:
AL·LÈRGIA a la LLET
Conflicte: La llet és "mare". Separació + Funció materna. Mare tòxica. Ressentir: "Vull estar en fusió amb la meva mare". "Vull a la meva mare, però la vull lluny". Reial o simbòlicament.
Formatge: "M'hauria agradat que la meva mare fos diferent". "Necessito la meva mare, però no a aquesta mare". L'al·lèrgia als làctics ens permet NO entrar en contacte amb la mare tòxica.
A les al·lèrgies a molts aliments, també tindrem molt en compte la relació amb la mare.
1) Poder va haver un problema (de la mare) en el moment de donar llet al nadó. Pot ser simbòlic: La funció materna que no pot alimentar per un conflicte.
2) Mare amb depressió o en tractament, és una mare absent. El nadó quan neix no prova la llet per si li agrada o no. Si no la pren és que aquesta és tòxica. L'al·lèrgia als làctics ens permet NO entrar en contacte amb la mare tòxica. Solució pràctica: despullin al nadó, es despulla també la mare, el toquem amb la pell, per què parlarem al seu cervell arcaic. Li enganxem a la nostra pell perquè quan se li toca el nadó se sent segur, li donem molt d'amor amb tot el nostre cor, i li expliquem la història com si fos un adult.
AL·LÈRGIA als ANIMALS
Conflicte: Cercar un moment en què hi va haver una desestabilització (xoc emocional) relacionada amb l'animal o en presència d'un animal (igual que faríem amb qualsevol al·lergen). Per exemple: "Vaig veure al meu gatet atropellat en tornar a casa" o "Un dia gairebé em mossega un gos". O també: Una separació amb el pare, en una discussió forta amb ell, el consultant estava acariciant el gat, o simplement una foto del gat. Buscarem sempre també el simbolisme de l'animal, tant general com particular de cada persona.
LLISTA D'ANIMALS I SIMBOLISMES GENERALS:
Abella: La indústria, el social, la riquesa, l'ànima, la diligència i l'eloqüència.
Àguila: L'aire, la vista aguda, la llibertat, la majestat i el poder.
Aranya: Són símbol de l'energia femenina, per a algunes persones teixidora, per a altres agressiva, de la por a la castració i representa una dona dominant, perillosa, traïdora i ferotge; són una por al lliurament.
Ase: Relacionat amb la simplicitat del gaudi espontani i potser sensual, relacionat amb el menjar-sexe-dormir.
Cavall: La terra, la mare, la llibertat, el vent, la noblesa i la intuïció, la intel·ligència, la tenacitat, l'amistat i vitalitat.
Cranc: L'aigua i l'inconscient. Protecció.
Cérvol: Tendresa, feminitat, rapidesa.
Cigne: (au aquàtica) El sol i la lluna.
Colibrí: Amor, alegria, felicitat, paciència.
Conill: El sexe, afrontar la por.
Escarabat: Signe de protecció, arrelament a la mare terra. Saviesa i constància. Per a alguns és un signe de cosa bruta i repulsiva.
Gat: Independència.
Llagosta de mar: símbol de l'inconscient.
Papallona: Alegria conjugal, felicitat i llibertat; representa la metamorfosi o transformació.
Gos: Fidelitat, lleialtat, fraternitat, amor incondicional, guardià.
Peix: Símbol de Crist, símbol eròtic.
Granota: Les mares i els nadons; la fidelitat de les parelles i prosperitat.
Rosegadors: La por i l'aliment físic.
Toro: La masculinitat o súper-masculinitat.
Tortuga: La vista. La protecció, la inclinació, el temps.
AL·LÈRGIA als METALLS
Conflicte: Metalls no preciosos = Transgeneracional de mort amb arma blanca. La química té relació amb la terra, símbol de mare.
AL·LÈRGIA al SOL
Conflicte: Separació amb el pare. El sol és pare. La pell = Separació.
AL·LÈRGIA a la PELL
Conflicte: Separació. Quan una reacció al·lèrgica es dóna a la pell hem de trobar la relació entre una separació concreta i el contacte amb la substància que ens produeix l'al·lèrgia. Exemple: Una persona al·lèrgica a un medicament, resulta que quan era petit, la seva mare va haver de marxar un temps i el va deixar amb la seva tia. En aquest moment el nen estava prenent el medicament en qüestió.
AL·LÈRGIA a l'AIGUA
Conflicte: L'aigua significa "El líquid amniòtic" o referents. Pell = Separació "Què conflicte va passar mentre estàvem en contacte amb l'aigua?". L'aigua es relaciona directament amb les emocions, la vida, fluir, la mare, el líquid amniòtic (mare).
Al·lèrgia al ALCOHOL
(Sucre transformat) ressentir: "Vull amor, molt d'amor, però l'amor que m'han donat no m'agrada". "Vull un amor que sigui provat en el temps, un amor transformat". "Vull un amor molt diferent del que m'han donat".
AL·LÈRGIA al GLUTEN
Pa = Família (Ambient familiar) Conflicte: Cohesió familiar. Ressentir: "M'han fet fora de la meva família" "El nadó necessita créixer en el si de la família". Conflictes de la mare amb el cap de clan (funció paterna).
AL·LÈRGIA a LÀTEX
Conflicte: El làtex és la pell, el contacte. Conflicte de separació. Li haurem de sumar el significat de la part del cos on es de l'al·lèrgia. Peu = mare, mà = pare ...
AL·LÈRGIA AL POL·LEN I ELS DESAMORS
El pol·len simbolitza: Els amors, la reproducció, l'amor, el pol·len és la part masculina de les plantes. Sovint trobarem històries de separacions amoroses, desenganys afectius ... A les
al·lèrgies en nens, menors de 7 anys, sovint trobem històries de desamors en els pares, es barallen, es volen separar, ja no s'estimen, s'han barallat i ja no hi ha amor, llavors el nen somatitza.
Exemple: Estic assegut en un banc sota un arbre amb una noia de la qual estic enamorada, estic tranquil fins que el meu estrès supera el LST + pol·len de qualsevol arbre cau sobre la pell o la mucoses del nas i ulls, per això es manifesta aquí. El pol·len segueix caient i encara que no ho vegin en un moment ve el xoc emocional: "-Avui és l'últim dia que ens veiem". Doncs demà me’n vaig a Canàries, al meu pare, que és militar, li han destinat allà i tota la família ens en anem amb ell-, però el meu cervell grava: pol·len al desmai, ja que aquest era l'arbre que els acollia, aquesta és la fase muda, no passa res però a l'any següent vaig fer una al·lèrgia, em picaran els ulls, vaig a esternudar i tenir símptomes respiratoris, ja que l'inconscient prefereix que et preocupis dels símptomes a recordar l'agressió, el drama, el dolor de la separació.
Montserrat del Rio
Pl. Major, 13 · 3r 3a
08500 Vic Tel. 626 433 365
montseriovall@gmail.com
